Cercador
RELLOTGE DE SOL
Un relat de: Josep Vendrell i Torres- Compartir:
RELLOTGE DE SOL
Dóna’m instants d’eternitat, amor,
i així ompliré de sal el buit que solca
el pas del temps, l’arruga d’aquell riu
que en soledat avança sec d’origen.
No sé d’on véns ni on vaig: cerco el meu Nord
mirant el sol i l’ombra que projecta
el meu present de cos enamorat:
allò que sóc lliurat a un clam de lluita.
Rellotge encès, l’agulla ha confiat
cada moment als dits callats dels astres;
cada futur, al ritme de la llum
dictada al dits cremant de la nostra hora.
Tingues instants d’amor, eternitat,
i comprendré la pau en els teus braços.
Vicenç Llorca
Dóna’m instants d’eternitat, amor,
i dóna’m instats d’amor, eternitat,
que tinc el temps comptat (quan tinc claror)
i un xic d’ombra em té esclavitzat.
El meu gnòmon mut..., callat,
amb la llum daurada i ardent,
fa fosc i fred el meu petit moment
que corre lent..., lent i adelerat,
només lligat per l’ennuvolat pensament,
cercant l’amor..., cercant l’eternitat.
Abans que el sol els meus ulls hagi aclucat,
dóna’m instants d’eternitat, amor,
i dóna’m la llum d’amor, eternitat!
Josep Vendrell i Torres
Dóna’m instants d’eternitat, amor,
i així ompliré de sal el buit que solca
el pas del temps, l’arruga d’aquell riu
que en soledat avança sec d’origen.
No sé d’on véns ni on vaig: cerco el meu Nord
mirant el sol i l’ombra que projecta
el meu present de cos enamorat:
allò que sóc lliurat a un clam de lluita.
Rellotge encès, l’agulla ha confiat
cada moment als dits callats dels astres;
cada futur, al ritme de la llum
dictada al dits cremant de la nostra hora.
Tingues instants d’amor, eternitat,
i comprendré la pau en els teus braços.
Vicenç Llorca
Dóna’m instants d’eternitat, amor,
i dóna’m instats d’amor, eternitat,
que tinc el temps comptat (quan tinc claror)
i un xic d’ombra em té esclavitzat.
El meu gnòmon mut..., callat,
amb la llum daurada i ardent,
fa fosc i fred el meu petit moment
que corre lent..., lent i adelerat,
només lligat per l’ennuvolat pensament,
cercant l’amor..., cercant l’eternitat.
Abans que el sol els meus ulls hagi aclucat,
dóna’m instants d’eternitat, amor,
i dóna’m la llum d’amor, eternitat!
Josep Vendrell i Torres
l´Autor
1966 Relats
404 Comentaris
818789 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69
Biografia:
Fotografia del mes d'agost de 1964, i de la poesia "AUTORETRAT".POESIA "AUTORETRAT" - http://relataires.com/r/672300
******
OBRES POÈTIQUES DEL MATEIX AUTOR
===================================
XERROLES MEDIEVALS
ORIGINALITAT IMAGINATIVA
ROSELLES CARTOIXANES
OTGER KATHALON
CORS ABRUSATS -Tres poemes d'amor -
MINYONET EL CAP BEN DRET !
DIÀLEGS POÈTICS
OCELLS PERDUTS I MOIXONS BELLUGOSOS -Tagore, vosaltres i jo-
NUVIANCES I ENDRECES
PENSAMENTS ANAGÒGICS i MENYSPREANCES
MITOLOGIA DEL PECAT
RELATS MEUS MÉS LLEGITS
========================
AMOR CREIXENT - 2370 lect.
EL JOU - 1727 lect.
UN DIA DE JOIA - 1399 lect.
VINE AMOR! - 1362 lect.
DEL DESFICI A L'OBSTINACIÓ - 1220 lect.
CANÇÓ DE SANTA FE - 1200 lect.
PERE VENDRELL (S. XIII) - 1212 lect.
ANGELETS DE LA TERRA - 1138 lect.
LA CRIDA - 1089 lect.
ELS CASTLANS DEL CASTELL DE SU - 1081 lect.
CARLES EL CALB - 1043 lect.
DRET DE CUIXA - 1027 lect.
******************************************
Correu: < venrellus@gmail.com >