Reliquia de Santa Eugènia

Un relat de: Narhianant
L'antic camí ral que unia Santa Eugènia de Ter amb Vic, documentat al s.X com a Strada bellapollae i que probablement era d'origen romà, a part de connectar les dues poblacions a través d'una via amb molts de desnivells, ja que salvava les salvatges Guilleries, també acabava per apropar dues parròquies dedicades a la mateixa santa, Santa Eugènia de Ter i Santa Eugènia de Berga. Aquesta última va formar part de Vic, va fer a la inversa que la població eugenienca, annexionada a Girona el 1968. La parròquia ausetana està envoltada per les places Major, Nova i Montseny, i pels carrers del Pare Solà, Canigó, del Call, de Santa Eugènia, i de Girona. Les dues esglésies varen tenir més d'una correspondència, essent més o menys inici i final del camí històric i ja que compartien la mateixa devoció, el mateix nom. Una d'aquestes relacions es va fer palesa quan l'església d'osona va ser reformada, aquí és quan trobem als arxius diocesans de Girona que Pere Màrtir Riera, capella eugenienc, va fer una ofrena, segons consta en el 1682, d'una relíquia de santa Eugènia a Santa Eugènia de Berga. Aquesta relíquia tenia una placa de plom gravada amb la imatge de la santa, va ser heretada temps abans per la població del Pla de Ter. El capella eugenienc va demanar humilment a les autoritats eclesiàstiques de Girona de poder fer la donació argumentant que el dit santuari de Berga estava fent millores. Al segle XVIII d'acord amb el corrent artístic barroc que s'imposava arreu, l'església es modificà afí amb el nou estil, algunes de les obres realitzades van ser enguixar l'interior i arranjar la teulada, deu anys després s'emblanquinà i es varen construir les parets del fossar que s'estenia per la part posterior i una part del sector nord. En el dia de la visita pastoral, per commemorar la restauració, en el 1682, el capella els hi va acabar per oferir la relíquia en una capsa de fusta quadrada i embolicada en seda vermella per a que la possessin a l'altar major.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: