Relats molt breus

La tercera edat.

M'encanta estar envoltat de gent gran. T'expliquen les seves aventures de quan eren joves, en tenen un cabàs ben ple d'experiències. En saben un pou de les coses de la vida i, sempre n'aprens alguna per anar pel món. Però el que més m'agrada d'estar amb ells és per sentir-me jove. Si estem a la piscina i em poso a nedar, sóc el més ràpid; si estem al parc i es tracta de passejar, sóc el més àgil. Pujar, baixar escales, no hi ha qui em guanyi. Ja m'enteneu, quan estic amb gent de la tercera edat, em satisfà saber que posseeixo la millor marca.

Hellow, bye.

Les dues noies portaven més d'un mes sense parlar-se, en català. Coses d'adolescents. Però ara, feia una setmana que els seus pares respectius, que eren molt amics, van contractar una professora particular per a l'aprenentatge de l'anglès oral. N'eren quatre, elles dues i dos nois més; tots els dimecres, després de l'institut i dinar ràpid, de dos quarts de tres a dos quarts de quatre, conversa amb l'americana. Ara es parlen, però en anglès.

Constipat?

Tenia el nas vermell de tant mocar-se. Els ulls els tenia plorosos i no parava de tossir. Va anar al metge i, aquest li va dir que tenia un problema d'al·lèrgia. Li van fer les proves i, efectivament, va sortir positiu de català. El metge va redactar un document on s'especificava que el noi quedava eximit de l'estudi de la llengua catalana. Ara tan sols estudia anglès i castellà. És un cas realment trist. Cada vegada que algun professor li fa un comentari en català, esternuda.

A la classe.

Em dic Alí i m'està sortint un calaix de tauleta de nit a l'alçada de la panxa. Me n'he adonat avui, quan la professora explicava i escrivia coses a la pissarra. L'únic que em molesta és el tirador de fusta, ja que em fa un bony a la samarreta.


Calendaris.

En el calendari que em van donar a " La Caixa" apareixia el mes de març amb trenta-dos dies. De seguida que me'n vaig adonar, hi vaig anar a canviar-lo. La noia que em va atendre em va dir que era un error d'impremta i me'l va canviar per un altre. En aquest, on apareixien bonics paisatges de llacs de Catalunya, també hi vaig trobar una altra errada: no hi havia diumenges.
Feia veritable angúnia.
Ja no em vaig molestar a retornar-lo. La noia pensaria que jo era un perepunyetes. Així que, després de retallar les fotografies, el vaig ficar a la bossa de reciclatge de paper. Ara, per encerclar els dies importants, faig servir un calendari que em van donar al "Banco de Santander". Cada mes té dos dies vint-i-cinc, però ja ho tinc en compte.


Sostre.

Ara farà cosa d'un mes. Em vaig despertar emprenyat ja que al sostre de la meva habitació hi havia dues taques ben fosques. Al migdia, vaig picar als veïns de dalt i els vaig fer baixar a casa per tal que comprovessin els desperfectes. Em van prometre que ells no havien estat els causants. A la tarda, vaig trucar a l'asseguradora que tinc contractada. Tres dies després es va presentar un perit de la companyia. Va veure les taques i em va dir que allò no ho cobria l'assegurança ja que deia que allò del sostre era una autèntica dièresi. També em va dir que no tractés de pintar-la, rascar-la ni polir-la, ja que em tornaria a sortir. No era el primer cas que veia. Tenia un pis amb dièresi, com ungüent, veïna o traït.
Ara farà cosa d'un mes i encara estic bocabadat. Ja em podia haver sortit un interrogant, que fa més goig.

Res a fer.

Jo li vaig dir: bonica, preciositat, simpàtica, amable, distingida, bella, fabulosa criatura, atractiva, pell de peluix, galtones suaus, cabell de seda, ninetes de vellut, obra pia,...Tota tu, mmmmmm, em fa tremolar.

Ella em va dir: fastigós, repugnant, brut, ruc, brètol, repulsiu, empallegós, viscós, llardós, porc, fracassat, endimoniat, canalla, brivall, pòtol, torrapipes,... Ves-te'n, immmmmmediatament, d'aquí.

I , és clar no ens vam entendre.