Relats en català!

Avui vaig a tractar un tema, potser el mes tocat del mon, per això vaig a prescindir de testimonis i llocs. No vull pecar d'erudit. Ni per vulgars que han de parèixer menys interessants les meves reflexions.
Per a mi hi ha dues classes d'amor: L'Amor Diví hi el humà., aqueix últim es divideix en natural i en artificial. L'Amor Diví es també natural, però ve imposat per un manament: Estimaràs a Déu sobre totes les coses, es adir: Es una mena d'amor imposat, i per tant sembla que no ha de ser espontani,. Obstant, es o ha de ser un moviment tan natural del ànima del que el resisteix i vulnera la seva pròpia natura.
Però es fàcil sentir aqueix amor? Perquè som humans i per això sabem el que significa sentir, que es tant com percebre una estranya sensació que comprimeix l'ànima. Es una emoció tant gran per aquells místics que defallien d'amor i ploraven per Ell i es fonien en visions extra terrenals, aquells eren capaços de sentir un veritable amor a Déu.
L'Amor humà es d'un altre manera. Com he dit es natural o es artificial. El primer neix de la passió de la sang. Hi ha altres classes d'amor com el del fill al para o viceversa, el de la dona al marit o del marit a la dona, el amor dels germans es un fruit natural de nostre vida. Encara que quantes vegades hem sabut de fills que han menyspreat als seus pares, també qui no ha llegit coses monstruoses que fins hi tot els han assassinat, mentre dormien, quant la vida s'ha fet impossible entre ells, per el baixos instints o miserables sentiments que s'arriben a ordir de la forma mes vil i desitjable.
L'Amor artificial no deixa de ser amor natural, es el que es troba entre éssers del sexe oposat, sexe pel coneixement igual entre persones del mateix sexe, una estimació fervent entre dues persones que es diuen t'estimo, encara que es igual que en dos persones de diferent sexe el cas es el mateix, entre els dos casos hi ha aquella vibració del dir t'estimo. Encara que un amor no neix en un sol instant es fa a copia del temps d'estar junt amb aquella persona.
Moltes vegades pensem estimar i desprès ens donem compta de que no estimem. L'amor necessita convivència, no es fa en un sol instant, un esperit total de renuncia i de sacrifici, una entera total que no obeeixi ha estímuls sexuals. Estimar no es cosa fàcil. Moltes vegades pensen que estimem i ens enganyem miserablement. Jo diria que el vertader amor no te definició, es molt difícil sentir-lo profundament i obrar humanament d'acord amb ell!
L'Amor natural, com el artificial s'extingeixen en la vida per inconseqüències lamentables, però quant s'acaba, sembla ser que... De veritat es amb la mort. Però a pesar d'ella, el que ha estimat un ser, conserva el seu amor amb caràcter indefinit. El veu en tots els llocs, el sent, com si encara estigués viu i sobre tot exerceix amb ell els actes de caritat mes pura i pregant a Déu per ell, amb vertader sentiment, amb llàgrimes en els seus ulls, i encara que el temps es cruel en els records no pot en l'ànima de la persona que s'ha estimat. Aquesta es l'aparent extinció del amor natural, la mes lamentable es l'extinció del amor en vida, el fet de que dos éssers que en un temps s'estimaren, arribar a menysprear-se hi arribar al mes profund odi fins a acabar l'un amb la vida del altre!

*******************************
Amor també es llegir el llibre de relats en Català...
Amor, en fi es un consol, de les penes i desgràcies de la vida. Res mes desgraciat que sofrir al costat d'un ser a qui no estimem o que ell no ens estimi.
El mirarem, amb excessiva tendresa, i li demanarem ajuda i consol, encara que no senti per a nosaltres un vertader amor. Potser el dolor faci renéixer l'amor perdut i aquell record dels dies amorosos torni a nosaltres per a restituir una vida que ja havia perdut el seu sentit.
Per sobre de tots repetim, esta l'amor a Déu? Perquè d'Ell es deriven tots el amors. El que creu en Ell, es com aquell místic o aquells Sants com aquell cavaller de nom Jordi que per l'amor d'una donzella estimant a Déu i ella va matar aquell drac i la salvar de les seves urpes, per això hi en memòria d'aquell Sant Jordi cavaller i enamorat, cada any es celebra la festa de l'amor regalant un llibre i perquè no també una rosa vermella com la sang vessada del drac, en commemoració d'un dels mes grans amors de l'historia de Catalunya. Aquest es el vertader amor un amor permanent, inextingible a prova de tots el dolors i exigent a tots els sacrificis que creuen amb l'amor, com va ser l'amor del cavaller Sant Jordi!

Ha sigut un relat per en Ferran de Montagut, escrit en especial per aquesta bonica festa de l'amor, la rosa hi el llibre on es celebra també la festa del amor del cavaller i la princesa i la mort del drac que la tenia presonera, es el triomf del amor vertader que any rera any se succeeix a terres Catalanes i la vegada s'imparteix per arreu del mon.
Escrit avui 1 d'Abril del 2005, en el meu estudi el del "MAS EL SOL SOLET" Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya! E-Mail: el_primer_creador_de_somnis@msn.com etc.