Relat sentimentalista. Vaja, no ho sé si ho és gaire.

Un relat de: Tiamat

Sense casa, sense família, sense diners, sense amor, en resum, sense els grans pedestals de la societat, vaig asseure'm dalt les escales d'un pont concorregut (1.home pobre). L'efecte de l'heroïna (2.home drogaddicte) que m'acabava d'entrar a les venes duraria força estona, però necessitava pensar en el meu futur i demanar uns quants diners per poder-ne comprar més. Arrupit, vaig allargar la mà amb posat compassiu, els ulls mig tancats i la boca entreoberta, esperant que algú creiés que em feia un favor deixant caure uns quants cèntims dins la meva mà, proporcionant-nos així, felicitat mútua: la seva, l'haver fet, ja a les nou del matí, l'acte bondadós del dia; la meva, les drogues. No m'hauria esperat mai però, que la primera persona amb mala consciència amb qui m'encreuaria seria ella. Una noia de la mateixa edat que jo, uns catorze anys (3.aquí es descobreix que no és un home, sinó només un pobre nen. Impacte emotiu), amb uns ulls verds inmensos, feia voletejar la llarga -i neta- cabellera morena d'una banda a l'altra mentre buscava el seu donatiu dins el moneder, el que li van regalar les seves amigues pel seu aniversari, les que sortien en aquella foto de carnet, feta en una màquina que hi ha a l'estació. La foto va caure a terra, sense que la noia se n'adonés, i jo, més pendent de la petita imatge que descansava a prop del meu genoll que no pas dels diners que aviat serien meus, vaig allargar la mà per agafar-la, mentre amb l'altra sentia el tacte fred d'una moneda de cinquanta cèntims i amb la boca somreia a la noia d'ulls verds, que havien adoptat un aspecte melancòlic. Fent voletejar de nou la cabellera a càmera lenta -assajava moltes hores al dia-, va allunyar-se de mi.Vaig guardar-me ràpidament els diners a la butxaca, no fos cap que algun desaprensiu considerés que ja en tenia prou i no me'n donés més per aquesta raó, i vaig treure la foto de sota la cama, on havia estat amagant-la. I allà la vaig veure. Davant de tot, somrient, la noia d'ulls verds, i a darrera, hi era ella. (4.l'amor és més profund, no és simplement uns ulls verds preciosos que destaquen, és alguna cosa més, una cosa interior)

El cor em va botar, i els batecs m'ompliren fins a les puntes dels dits, la meva sang i les meves llàgrimes de sobte duien la seva imatge dibuixada, i la meva foscor ara era plena del seu somriure, que restava gravat en una petita fotografia de carnet (5.quatre frases mal aconseguides sobre l'amor de joventut, intens i apassionat). Vaig estirar-me, i com aquelles nines velles, se'm van tancar els ulls, i tot era ple de la imatge de la noia, la noia donant voltes sobre ella mateixa amb els braços estesos, la noia apartant-se els cabells de la cara mentre abaixa la mirada, la noia fent totes aquelles moneries que recordava que feien les noies a les pel·lícules instants abans que els nois s'enamoressin d'elles (6.bé, aquesta última frase sobra en un relat sentimentalista, però t'ho perdono si a partir d'ara ho fas millor), i la seva veu xiuxiuejava dins la meva orella, dolça però desconeguda (7.bon ritme). El so metàl·lic d'unes monedes va desentonar amb la veu que començava a estimar, i em va fer aixecar de nou mentre sortia del somni. Recollint els diners i donant les gràcies a l'home que marxava precipitadament, vaig mirar de nou la fotografia de carnet, mentre estripava conscientment la cara de totes les seves amigues, fins que només va quedar la seva, petitíssima, aguantant-se penosament sobre el meu dit índex (8.el seu món es redueix a ella, la persona estimada).

Llavors vaig començar a trencar també la seva cara, fins a tenir-ne només aquell somriure fals i apagat (9.això de fals i apagat no sé si sona gaire apassionat, és bonic això que en guardi només el somriure, els sinònims sobren però). Finalment, desencantat, també el vaig llençar (10.com?), pensant que la meva vida, les meves drogues i els pocs diners de la meva butxaca eren més reals que el somriure (11.va, s'accepta com a sentimentalista, el voler tocar de peus a terra suposo que també és prou emotiu). Almenys jo no enganyava a ningú. Qui em veia, encara que no ho volgués admetre, sabia que els diners que tocaven les meves mans no eren per comprar amanides de pollastre, es veia a simple vista que era un pobre desgraciat que no moriria de vell dins un llit amb coixí de plomes; en canvi ella, la noia de la fotografia de carnet, amagava darrere aquell fals somriure tot el que era, una pobra desgraciada que moriria de vella en un llit amb coixí de plomes (12.ben fet, torna al sentiment, contraposa el que creu la societat que és la felicitat amb el que el noi creu que és la desgràcia, bé bé, però vigila, perquè ja no parles d'amor, i aquest és el mètode més fàcil per fer un relat sentimentalista com déu mana).

Vaig alçar-me i vaig caminar fins a l'escola de monges on sabia que estudiava la noia dels ulls verds -la veia passar cada matí per davant meu, i vestia uniforme-, i a on, suposadament, també estudiava l'altra noia de la fotografia (13.on vols anar a parar, ara?). Em vaig plantar davant la porta de l'escola. Era l'hora del pati, i vaig reconèixer les amigues de la foto, i també a ella. Em va veure i les nostres mirades es van creuar unes dècimes de segon (14.molt bé! torna pel bon camí, amor, amor!). Gairebé em va semblar sentir el seu cor, que intentava buscar el ritme del meu i així fer-los bategar junts per sempre més (15.ooh, així m'agrada, s'acosta un gran final emotiu! amb llàgrimes potser? visca visca i revisca!).

Llavors, abans que aquell fals somriure em captivés (16.au va, no fotem, no...), vaig baixar-me els pantalons i vaig començar a masturbar-me davant la porta de l'escola de monges, mentre els ulls d'ella s'omplien de llàgrimes i el meu cos s'omplia de plaer i de la imatge de la bonica, preciosa i espectacular noia dels ulls verds (17.sense comentaris)(17'.com que sense comentaris, que no t'ha agradat?)(18.no)(18'.per què no?)(19.perquè m'havies promès un relat sentimentalista, d'aquells que parlen de la lluna, de l'amor i de l'eternitat, i em surts amb... aquesta vulgaritat de la masturbació...)(19'.però si et juro que ell hi posava molt de sentiment al final!)(20.no entens res)(20'.vés a cagar)(21.vés-hi tu)(21'.bah, a prendre pel cul)(22.gilipolles)(22'.fill de puta)(23.a la merda)(23'.doncs a la merda)

Comentaris

  • M'agrada - no m'agrada[Ofensiu]
    Biel Martí | 26-07-2005

    Hola Tiamat, et comento després de temps sense fer-ho. Aquest relat ja l'havia llegit però em va agafar en un mal moment (suposo) i no te n'havia dit res, ara m'hi poso. M'agrada la forma d'escriure en general, el teu estil, m'agrada la originalitat d'insertar les opinions d'un lector fictici i m'agrada que tractis el tema de la drogodependència amb cert aire innocent, en el fons. Però alhora, encara que sembli una contradicció, no m'agrada que acabis convertint el relat en una manera de plasmar una bona idea i prou. M'ha recordat aquelles pelis ianquis que tenen una idea collonuda i molts diners, però el resultat final deixa que desitjar. En el teu cas no deixa de desitjar, però estic convençut que el relat donava molt més de sí.

  • kina forma de trencar els climaxs![Ofensiu]
    FRAN's | 08-09-2004 | Valoració: 9

    akesta barreja amor-humor és molt emganxosa. ma agradat molt; sobretot el brusc gir del final. bravo (k en catala seria... bravu?)

  • ironia[Ofensiu]
    Shu Hua | 25-08-2004 | Valoració: 9

    ets l'ironia personificada, m'encanta, això d'escriure a dues veus queda molt divertit i fas un bon repàs a totes aquelles històries sentimentals tan tontes am què continuament ens bonbardegen.
    Si m'ho permetes, et voldria donar un consell que, en el su dia, em van donar a mi: vigila amb els possessius, moltes vegades no fan falta i ralenteixen el ritme del text.
    una abraçada
    gloria

  • Aquest relat també m'ha agradat.[Ofensiu]


    Molt original.
    (I, com sempre, amb sentit de l'humor. Molt guai).

  • mmm....[Ofensiu]
    Gorwilya | 24-08-2004 | Valoració: 8

    Aquest serà el primer relat que comento de tots els que hi ha penjats per aquí... però sempre hi ha d'haver un primer, no?
    Primer de tot, dir que això de comentar no se'm dona gaire bé, ja que sempre acabo dient el mateix. Però mira estava llegint alguns relats i he pensat que comentaria al teu.
    Què puc dir? He llegit alguns dels teus ultims relats i te de dir que m'agrada la teva manera d'escriure i el què escrius. I sobre aquest relat... m'ha sorprés la manera com l'has fet anar, és original i m'ha agradat molt. És una manera diferent d'escriure el que en principi semblava un relat d'amor.Segur que em descudo de dir alguna cosa més que penso, però com que ara mateix no se m'acut res més acabo el meu comentari aquí... :P

Valoració mitja: 8.67

l´Autor

Foto de perfil de Tiamat

Tiamat

321 Relats

1499 Comentaris

679765 Lectures

Valoració de l'autor: 8.87

Biografia:
també al bloc d'europa de l'est
transiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es

Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més

Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.