Relat breu de títol desproporcionat i amb frase-gag final, a l'estil de QUim Monzó, però pitjor i amb faltes d'ortografia no-intencionades.

Una vegada hi havia una adolescent feliç amb ella perquè s'havia passat hores mirant-se les mamelles de llet (de molt diverses perspectives) al mirall on vivia la Verònica, la convivència amb ella, però, era força bona, comparada amb la d'aquella noia a la que li va clavar unes tisores . Pitjor per ella, de no haver provat el ritual satànic que la invocava potser ara encara viuria.
Estava satisfeta, doncs, amb el seu cos i la seva cara, cosa que diu molt a favor d'ella. Malgrat això, no us enganyaré i us asseguro que no tenia res d'especial. Una noia, si, i en conseqüència posseïdora de la bellesa intrínseca que una noia conté, però res d'especial.
Acabant. La noia, farta de que els nois d'agradosa aparença es petonegessin amb gràcia i llengua amb les seves companyes que, tot s'ha de dir, tenien més pit i menys cul que ella, digué un dia:
- No sé perquè els tios que estan bons són tan superficials.

Bé, el gag ja està fet. Si no l'heu captat, rellegiu-lo. Si l'heu captat i us ha fet riure, que Déu us beneeixi. Si l'heu captat i no us ha fet riure, ho sento molt i demano perdó. En els tres casos, podeu escriure un missatge comentant-lo. COMENTEU ALGUNA COSA, SIUSPLAU!!