Relat 82

M'hi nego, m'hi nego, m'hi nego, i renego.

Renego de negar-m'hi, i nego renegar.

No puc, no puc.

Impossible,

Impossible que sigui possible que estigui fent l'impossible.

ufss! com m'està costant.

Se'm fa costa amunt, com em costa la costa amunt, amunt! que la costa de la platja és plana i no costa.

Però no et distreguis, què cony dius de la costa de la platja que no costa perquè no va costa amunt? si no hi té res a veure. i ànims.
A veure, a veure què veus, si pots o no pots. Tu pots.

Posa-ho tot dins un pot si vols amagar-ho però recorda on endreces el pot perquè el pot pot caure't al cap quan menys t'ho esperes. Estigues previnguda.

I ja sé que se't fa dificil. Difícil escriure aquest relat, dificilíssim, complicadíssim, extraordinàriaincreïblefantàsticameravellosament difícil. No pot ser una paraula amb tants d'accents. On tens la ment? on tens el ment? te l'has deixat, oblidat, a extraordinàriament, increïblement, fantàsticament, has perdut el ment, i la teva ment també està perduda, però d'això ja fa temps.

Si en fa de temps! Fa tant temps que no tens temps per pensar on ha anat tot aquest temps, i perds el temps intentar trobar el temps, quin temps fa avui? doncs sí miri, una mica de fred, però és que ja som tardor. Estàs perdent la ment, dins el pot.

També estàs perdent el relat, no saps d'on vé, i menys on va. Va, acaba'l si te'n veus en cor, si el cor de veus de la teva ment té prou cor per ajudar-te a acabar el relat. Aquest relat que em nego, em nego, em nego i renego.

em nego a escriure.

renego de negar-me a escriure'l.

haig d'escriure'l, per continuar. Endavant, continuar, no aturar-se mai, seguir. Haig de renegar de negar.

ufs! que difícil se'm fa

Perquè no m'agrada el número 82.