Cercador


Llista categories

Reincidint en la follia

Un relat de: sacdegemecs

Et busco de nit,
entre el silenci dels que no saben
quina dissort els espera
rera els murs a què no arriben.
Ningú ha de petjar cap drecera
que no li garanteixi el retorn.

Busco en la lleugeresa dels somnis
l'àuria d'aquells que no ens hi saben.
Alço les mans amb gest silvestre,
ignorant, amb tot, de què pot avantatjar-me,
defujo el victimisme dels que agiten
mocadors de foc damunt la terra erma.

No ens han llegat cap més pòsit
que un mural immens d'immundícia,
de vergonya aliena.
Ni sé d'on vinc, ni sé on vaig.
Tot és obac com el tou d'una mà tancada,
tot és absurd com el plor d'un infant
al bell mig de l'Àfrica.
Et miro els ulls i ploro;
o potser, no!
Potser és, sols, la porca abundància
la que em fa venir salivera.

Comentaris

Afegir comentari
  • Segueix[Ofensiu]
    Melcior | 28-11-2005 | Valoració: 9

    Et trobo molt correcte amb tots els
    relats que he llegit, i també massa
    oblidat.
    Endavant.
    Melcior.

l´Autor

Foto de perfil de sacdegemecs

sacdegemecs

75 Relats

36 Comentaris

66535 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Afegir a preferits
Biografia:
Em dic Felip Francesc Girbau-Corominas i Carné.
Tinc quaranta anys acabats de fer i cent catorze més en cartera.
En aterrar en aquest món de mones, hom va adonar-se que lluïa un parell de dentetes apuntant per damunt de les genives: a la sobrassada, al pollastre, a les faves a la catalana i als mugrons de la meva pròpia mare els havia arribat un nou enemic.
Vaig començar a caminar el dia 24 de juliol de 1962 a quarts de deu del vespre: d'aleshores ençà, sempre més he procurat anar a cavall.
Curiosament, la xerrera em va venir força temps més tard que les meves primeres passes; tot i això, penso que he recuperat el temps perdut amb escreix.
Amido un metre seixanta-set centímetres escassos i peso uns vuitanta quilos generosos. Aplicant uns senzills teoremes matemàtics podeu arribar a calcular el meu perímetre, el meu volum, el meu coeficient d'intel·ligència i el número secret que activa la meva targeta VISA ELECTRON.
Sóc papamosques, egòlatra, fascinant, delitós, enquimerable, audaç, circumspecte, inèdit, atent, arrogant, dandi, gràcil, munífic, natural, faust, diligent, robust, primmirat, eixerit, complidor, ponderat, faroner, receptiu, sensible i Membre destacat del Comitè d'Empresa.
Com a norma, no necessito cap excusa per deixar de fer alguna cosa; només la solc necessitar per fer-la.
No em dol que se'm tingui per un tafaner impenitent: tothom amb el seu fa el que vol i amb el dels altres tot el que pot.
Tinc hipoteca, esperances, somnis, un cotxe que acaba de passar l'ITV i un company molt pesat a la feina.
Penso que més val quedar-se per vestir sants, que per despullar borratxos. Per davant d'home casat sóc burro espatllat... i això ja ve de lluny: de quan els burros no se solien espatllar, com ara.
Perdoneu-me les meves il·limitades limitacions i ens trobem a la Geltrú, quan ens hagin fotut fora de Vilanova. Que Santa Llúcia us conservi la vista, en Casinos de Catalunya els estalvis i en Signal la dentadura...

Si voleu intercanviar idees amb mi, podeu fer-ho a
anvabi13@gmail.com
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >