Rei meu

Un relat de: frederic
- ... què més hi posem, senyor Manel?
- ...
- A veure..., aquest... aquest més grosset? Vale. Vuit calamars. Són macos, eh? Li netejo com sempre, carinyet? Ara feia dies que no el vèiem. No ve acompanyat avui?
- ...
- Sí, noi, és llei de vida. Quina edat tenen ja?
- ...
- Àngela Maria! I a donar guerra, que per això són adolescents. I els pares entretinguts...
-..., ...?
- La mare? Bé, pobrissona. Ja la tornem a tenir a casa, gràcies a Déu. Aquesta vegada li ha agafat fort. Alguna cosa més? Tellerines? Unes galeres? Són guapes... ara és el temps...
- ...
- Molt bé, reietó. Doncs tot plegat són... trenta-vuit amb quinze. Qui és ara? Hola Nuri, maca, què t'hi poso?... Gràcies, xatet... això fan trenta-nou i un, quaranta. La bossa... faci, faci, tranquil que no hi ha pressa... compte, rei meu, que pesa...
-..., ...!
- De part seva, mersi senyor Manel, ella també se'n recorda. I molt contenta de tornar-lo a veure. Apa dios, dios. Què vols, Nuri, reina? Lo de sempre? Aquest va bé? A rodanxes?
- ..., ...? ...!
- I tant, noia, tens tota la raó. Mira, aquell senyor que acabo de despatxar, vuitanta-sis anys i viudo de fa trenta. Viu sol i mira-te'l! Ell s'ho compra, ell s'ho cuina i demà diumenge tindrà tota la tropa de fills i nets a dinar. I s'ho fa tot sol, tu. Des de luego jo firmo ara mateix allà on calgui per estar així quan arribi a aquesta edat, si és que hi arribo...

El senyor Manel camina cap a casa. Està tornant del mercat. Li pes la bossa, li pesen les cames. Li pesa el viure, desmoblat i fora de temps.

Quan passa per davant dels contenidors prop del portal de casa, llença la bossa del peix al de l'orgànica, no sense esforç. Tot plegat segur que altra vegada s'hauria acabat fent malbé a la nevera. I aleshores sí que és un enrenou.

Comentaris

  • Sentiments[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 11-04-2015

    Pots estar ben content, Frederic! He començat i llegit el teu relat amb un somriure i l'he acabat amb unes ganes de plorar! Quina ràbia que m'ha fet!
    Doble mèrit el d'aquest text: escriure el llenguatge tal com es parla, amb aquesta frescor dels peixaters i peixateres i remoure sentiments.
    Fins al proper relat!

  • Les aparences enganyen[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 10-04-2015 | Valoració: 10

    I aquí es veu massa bé. Un relat tan real que fa llàstima i colpeix l'estómac. El senyor Manel fa la gran compra per aparentar i deu estar més sol que la una. Però segurament haurà passat una bona estona comprant i no sentint-se tan sol. Ara, senyor Manel, no llenci el peix, doni'l a algú que ho necessiti, home! Una abraçada.

    Aleix

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 09-04-2015 | Valoració: 10

    M'agrada
    Montse

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

frederic

29 Relats

66 Comentaris

15564 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Barcelona 1963. El meu primer premi literari el vaig guanyar al concurs que l'escola va convocar per St Jordi quan feia 3r de BUP. El meu últim premi també. Això sí, el vaig rebre de mans del meu professor Francesc Garriga i Barata (premi Carles Riba 2012). El Sr Garriga em deia que escrivís, que escrivís molt. Amb el consell del Sr Garriga vaig fer el que tots els adolescents fan amb els consells dels seus bons professors i em vaig dedicar a la música. Actualment sóc professor de música de secundària, feina certament gratificant, i aconsello els meus alumnes adolescents que facin molta música. A part d'això, i ara que els meus fills comencen a ser grans (només la petita fa una mica de música), jo vaig trobant temps per pensar en el Sr Garriga, llegir-lo i escriure... una miqueta. La meva activitat literària és purament terapèutica i em permet, juntament amb l' humor i la natació, mantenir la ment en un equilibri suficientment estable i el tarannà en uns mínims acceptables de civilitat.
Au!

fblanco@xtec.cat