Rei de copes

Les parpelles blanques
són als ulls,
la lluna que eclipsa la memòria
d'un solstici de joventut.

Vesteix per dins
el rei de copes,
el pàl·lid somriure del vençut.



Sobre l'asfalt,
un buf d'alcohol
s'ha jugat a daus amb la vida, beure's
l'últim glop de llibertat de la nit;

L'atzar ha traït la sort.



A deshora
[són les cinc del matí],

la incomprensió fornica
-sobre el llit del dolor-,
amb el fogor de la mort,

en una cambra freda
als afores de la ciutat.



Exhala
el malefici:

-Sí,
és ell.