Regressió immortal

Un relat de: cabrera

Un dia vaig llegir en una revista científica, que a un grup de científics nord-americans només els hi faltava una fórmula per poder resoldre amb èxit una equació que serviria per demostrar a tot el món la gran utilitat de les regressions "astrals" i el poder que s'obtindria en una experimental variació d'aquestes, si s'aconseguissin practicar a nivell tècnic dins del convencional sistema mèdic i sempre que algú ho demanés. Podria ser que algú es preguntés el per què pot ser això tan útil i efectiu pel desenvolupament de l'ésser humà, si més no això va ser el que jo em qüestionava, l'explicació que donaven em va costar d'entendre però crec que al final ho vaig aconseguir i bàsicament és aquesta:
Tothom en el temps que porta viscut ha comès o senzillament ha pogut cometre errors nefastos o fins i tot podrien haver estat més dels que, ja l'hi han succeït i que aquests haurien pogut ser fatals per la salut -per exemple accidents greus- o simplement decisions errònies que haurien o han pogut fer canviar l'estat social, laboral, econòmic i derivats, etc. El que intenten amb les regressions és que el subjecte retorni al punt que trií o que la persona hagi escollit com a punt d'inflexió en la seva vida, poder agafar una opció diferent i tornar al punt del present que estaria vivint i aprofitar-ho el que queda de vida.
-Carai!- vaig pensar- en un futur ja no hi hauria gent desperfecte, ni pobres ni rics, ni gent ignorant, ni tan sols diferents categories de móns, perquè si a un home li passa una desgracia, rebobina,torna moments abans del fatal desenllaç i retorna cap al seu temps i aquí pau i després glòria, no ha passat res i ja torna a estar nou.
Quin caos que seria tot plegat, però el més sorprenent de tot i el que més em va fer reflexionar, fou el tema "estrella" o el rerefons d'aquell article que no era un altre que el de la conservació de l'espècie humana però elevada aquesta a la perpetuïtat de la seva vida, perquè si aquesta investigació s'aconseguia finalitzar positivament i posar en pràctica per molt alt que fos el preu, buscaríem tots la manera d'adquirir les sessions necessàries per canviar el punt de la mort de cadascú. Interessant, no?


Comentaris

  • GESSAMÍ BLAU[Ofensiu]
    cabrera | 07-03-2007

    Anem a pams!...
    Doncs sí, és un relat inventat, però analitzo la pregunta que tu mateixa t'has fet: Què passaria si en una desgràcia conjunta, només una persona vol fer la regressió?
    Doncs, la resposta també me la invento sobre la marxa tmbé és una altra preguntaque et faig:
    -Metafòricament parlant- si en una colla de gent de vacances boniques i meravelloses hi ha algú que té uns dolors a la panxa, no pot anar al metge i els altres segueixen amb les seves vides?
    La resposta és clara: Ben fet, igual que als suposats membres de la desgràcia comú només hi ha un requisit demanat, que és el fet d'estar viu. T'asseguro que si algú dels que té mal de panxa veu que el que ha anat al metge es cura, després també decidirà anar-hi ell i després tots.

  • A mi m'ho sembla...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 07-03-2007 | Valoració: 10

    molt d'interessant, tot i que seguidament de llegir-lo m'han voltat pel cap unes quantes reflexions que veig complicat de poder solucionar en cas que el projecte arribés a bon termini. Tal com ho exposes, semblaria una bona solució a nivell individual però alhora una disbauxa si la pretensió és seguir interaccionant amb els altres. És a dir, com es podria afrontar una desgràcia familiar si només un dels individus decidís sotmetre's a aquesta regressió? Viuria al marge de la realitat de la resta? Complicat tot plegat però en tot cas, amb matitzos, segur que el temps i les investigacions que es produeixen anirán donant respostes a temes que ara per ara ens semblen llunyans.
    No sé si el teu relat forma part de la realitat (podria ser, donat que es fan investigacions de temes que semblen verdaderes utopies), però en tot cas, tant si ho és com si forma part de la teva imaginació, m'agrada com ho has exposat, i les reflexions que hi fas.
    Una abraçada

l´Autor

Foto de perfil de cabrera

cabrera

26 Relats

46 Comentaris

28685 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
En veritat em dic Manel i sóc fill dels peus de la muntanya de Montserrat.
Abans creia que els rodamons haviem nascut per correr.
Ara crec que no calen ni braços ni cames per poder volar.
Acaba de sortir públicada la meva
novel·la:CERCLE DE TRAÏCIONS- Abadia editors, la podreu comprar a la llibreria Ona de la Gran Via i a qualsevol d'Igualada, Manresa, Martorell, Abrera, Collbató, El Bruc, Rsparreguera i Olesa. Gràcies.
Vull agrair tots els comentaris dels meus relats i també dir-vos que el meu correu és: manelarques@yahoo.es