Regió del desencís

Un relat de: Bonhomia

Acompanyat de brutícia,
en fals moviment
amb la medecina dels dies,
tot és foscor.

Endevino ombres,
en aquest terrible lloc,
que em parlen del meu desastre.

Confós,
entre somnis i una extranya espècie
de lucidesa emboirada,
el temps em venç.

Sento la flaire del meu petit desert,
amb animalons que m'enverinen
el més lluny possible
de l'utopia de la justícia.

Deixant portes obertes,
per on no puc passar,
visc a la regió del desencís,
aquesta única meva regió.

Comentaris

  • un gran poema fosc[Ofensiu]
    Marc Freixas | 12-11-2010

    fosc
    perque despren la tristesa, que poc o molt tots tambe tenim -i el que digui el contrari, menteix... no crec que es pugui ser feliç en tots els moments de tots els segons de la nostra vida, oi?-

    pero gran
    perque es entenedor fins a la medul·la!!!


    respecte a mi, personalment
    em sento aixi molt mes del que voldria

    a part del desencis per veure com tota la societat va cap a on menys m'agrada que vagi, tambe hi ha problemes propis-se'n podrien dir "problemes de coco"- que fan que tot plegat es faci molt mes dificil del que ja de per si es... no se si m'has entes el missatge a traves del comentari, o potser es que jo tampoc em se explicar a les mil meravelles, pero be, que sovint em sento fora de lloc en aquest mon que em toca de viure


    regio del desencis
    o de com la societat ens porta per camins isostenibles, i ara amb perdo dire :

    aquesta puta societat no ens deixa viure tranquils!!!


    sergi, un gran poema fosc... a veure si aviat ens deixen pas per la claror


    una abraçada ben literaria

  • Regió encisada[Ofensiu]
    llamp! | 25-04-2010


    Hola Sergi, he vist el darrer comentari que m'has fet. Per cert, quin canvi de nick més sorprenent!!! No et sé dir què penso de Nietzsche, no conec prou bé aquest filòsof.

    Respecte a Ramón Trecet, la frase que cito a la meva biografia, no sé si la va inventar ell o és dels Nightnoise (ja sé qui són i aprecio molt la seva música). La qüestió és que no canviaré, de moment, l'autoria de la cita, pq tampoc sé qui va dir la frase. En defecte de l'autoria, prefereixo deixar qui la va publicitar més, que era en Ramón Trecet, per allà als finals de la dècada dels 80 i principis dels 90, quan Dialogos 3 va ser un programa molt conegut arreu.

    Pel què fa al meu poema "A Jordi Serra (exposició a Cervera) t'he de dir que no té mètrica, com gairebé tots els meus poemes. Si entenem la mètrica com la mesura exacte de síl·labes que té cada vers, mirant que tinguin el mateix número de síl·labes tots els versos del poema... Si mirem la mètrica, gairebé cap dels meus poemes tenen una mètrica estudiada. Sí, que en canvi, tenen RIMA, la rima sí la miro, allò d'acabar els versos amb unes rimes que dónen musicalitat als poemes... Busco la musicalitat, busco la rima, però no la mètrica. També tinc poemes lliures, que flueixen, com tu dius i fas en els teus poemes, com aquest teu que acabo de llegir. Inclús en tinc un, de poema, que intenta definir la poesia: Poesia és i que diu que "...flueix, floreix, perviu, mor i viu entre nosaltres...".

    T'agraeixo enormement que vinguis fins el meu racó i deixis comentaris tant sucosos com el que m'has deixat. Em dónen per pensar i això és d'agrair.

    Disfruto molt llegint els teus poemes, però segueixo veient en ells un toc de pessimisme: "Regió del desencís", pq no podria ser "Regió encisada"? Seria més positiu i potser enganxaria més.

    De fet, tots els títols de poemes o assajos teus tenen quelcom a destacar. M'agrada l'originalitat dels títols dels teus escrits. Tens una imaginació prodigiosa. Ets creatiu, et mous, ets inquiet i et pronuncies sempre, sigui de forma positiva o negativa, però no et calles el teu inconformisme, ni desmereixes l'oportunitat de manifestar el teu malestar, la teva ràbia, el teu desacord, la teva negativitat, etc. Aconsegueixes expulsar els dimonis que tens mitjançant la literatura i això és un fet que no passa desapercebut. La gent et comenta molt, cada escrit teu té un munt de comentaris. Això significa que els teus escrits tenen suc, són sucosos i expliquen alguna cosa.

    Els teus comentaris sempre acaben bé, com el darrer que m'has fet. Sempre tens alguna cosa positiva que extreus de l'escrit, que critiques també. Però estic content de tu pq no et calles l'opinió, la deixes anar i amb tota la confiança que els demés relataires s'ho prendran bé.

    Bé Sergi, m'agradaria comentar-te més coses, però el temps passa...

    Fins aleshores, que tinguis Salut!

    llamp! primaveral

  • Només consells...[Ofensiu]
    - | 03-04-2010 | Valoració: 10

    ...però amb la millor voluntad.
    T'has d'envoltar de coses positives, i creatives. Evita capficar-te amb els problemes del món, o en tragèdies que no pots evitar. Tria per escoltar cançons que et transmetin bons missatges. Pensa que recrear-se en el dolor no porta enlloc. Observa la part bonica de la vida, Sergi, la més senzilla. Organitza't bé i busca la manera de fer coses diferents, per petites que siguin.
    Fes un tracte amb tu mateix, i dóna't permís per demanar ajuda quan et calgui.
    Ànims. Un petó.

  • Una porta oberta...[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 03-04-2010 | Valoració: 10

    Perfil intens i el llegeixo ara.
    Jo no he estat ni vull estar-hi a aquesta Regió.
    Parles de portes obertes.... amb una mica d'exercici... jo crec i t'animo a que passis.... i marxis per sempre d'aquesta regió.

  • Hola Sergi ![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 02-04-2010

    Avui, rellegint alguns dels teus poemes, he trobat aquest i , si et ve de gust, crec que potser et reconfortaria un que vaig dedicar a la Natàlia, una noia que es trobava també, a la regió del desencís.
    Es diu "Si jo pogués" i és un dels primers que vaig enviar a RC.
    Una abraçada, Sergi.

  • "Deixant portes obertes... [Ofensiu]
    angie | 28-12-2009

    per on no puc passar,..", d'això es tracta!. Un poema on la tristor és suficientment intel.ligent com per no tancar darrere seu la porta, convidant qui vulgui a fer-la seva.
    Uns versos fràgils i alhora contundents, com un clatellot.
    Bona entrada d'any, Sergi!. Pensa que el desencís impera i trobar-ne una regió pròpia, ens fa almenys, propietaris del nostre ínfim territori íntim.
    Un petonàs!!!!!!!!!!!!!!!

  • Tristíssim poema, realment.[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 27-12-2009

    Denota un estat d'ànim on impera la foscor però, malgrat sigui a les palpentes, si cerques les portes acabaràs trobant-les i podràs eixir d'aquest món angoixant.
    Que el 2010 sigui un any fabulós per a tu, benvolgut Sergi.
    Una abraçada.

  • El desencís només és un estat passatger.[Ofensiu]
    Núria Niubó | 26-12-2009 | Valoració: 10

    Un poema punyent, que reflecteix d'una manera àgil i concisa un estat d'ànim que jo crec endevinar passatger.
    Ens parles d'ombres, confusió, però hi ha també una lucidesa que lluita contra tot. Si hi ha portes obertes, quan el temps esvaeixi les ombres, SORTIRÀS d'aquesta regió del desencís, i lluny de les utopies , amb la medecina dels teus dies, VEURÀS LA LLUM.
    Una preciós poema , directe, amb força.
    Ja has fer el primer pas.
    Si tens la fortalesa per fer sortir amb paraules tant belles de dins teu totes les ombres, de ben segur que aquesta alliberació espiritual ja t'ha fet sentir millor.

    Et desitjo de tot cor que puguis gaudir d'aquest esperit Nadalenc que hi ha en les mirades dels que t'estimen.

    Núria

  • Però quina reflexió més billant![Ofensiu]
    Bonhomia | 25-12-2009

    Punts d'humor bons? Llegiu primer la poesia i el comentari d'en cromelnordic just a sota d'aquest. Punts d'humor bons? Com?
    Però si la poesia m'ha sortit de dins i és tristíssima en la seva totalitat! Punts d'humor bons... bah... que no és un tebeo!

  • Està bé.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 24-12-2009 | Valoració: 8

    No em sembla malament aquesta poesia... És entretinguda i té punts d'humor bons. El que li trobo és que li falta una mica més de vigor... Però bé, no és més que una opinió.

    Ens llegim per Relats. Salutacions, xic.

  • Desitjo...[Ofensiu]
    annah | 24-12-2009 | Valoració: 10

    de tot cor....
    que dins d'aaquesta regió del desencís, hi hagi alguna escletxa de llum i d'esperança, encara que sigui només de tant en tant!

    Ànims!
    Que passis un Bon Nadal!

    Anna

  • M'agrada...[Ofensiu]
    - | 24-12-2009 | Valoració: 10

    M'ha recordat un relat meu que vaig titular "La fugida".

    Sergi, espero que els moments realment baixos siguin pocs, i breus... i que puguis gaudir d'aquestes festes amb confiança, tranquil·litat i caliu.

    T'envio els meus millors desitjos, i carinyo "fins a més no poder".
    Em tens al teu costat. Ja saps com trobar-me, si et cal.

    Una fortíssima abraçada i molts petons!

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513832 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.