Regalem-Nos El Temps...

Un relat de: joandemataro
 photo images1_zps131f1a43.jpg



Regalem-nos el temps de la pausa
i donem cabuda al més senzill,
tornem a les essències
-tan preuades, tan oblidades… -
I nus,
sense més vels que amaguin la imperfecció,
deixem que la mirada ens retrobi
i la carícia
i l’abraçada
i el petó…

Regalem-nos el temps dels somriures confidents
i tornem a l’alegria del present,
fem un dic per resisitir el record
entrellaçant-nos en cos i paraula.
I amb els sexes deixatats
llancem avions de paper
que portin els nostres projectes
gravats a les ales,
cap el futur… Que ens esperi !

Regalem-nos el temps de la complicitat,
de la pau de les ànimes i els cors,
per poder somiar abraçats.
I acotxats sota el cel dels estels,
tornem, somrients, a les essències del present…

Comentaris

  • M'agrada[Ofensiu]
    Rafaelmolero | 19-01-2014 | Valoració: 10

    Molt bon poema ple de felicitat. Ple de senzillesa i d' esplendor. Un saludo. Rafael Molero

  • Gaudir...[Ofensiu]
    elenam | 21-07-2013 | Valoració: 10


    Gaudir del temps, dels moments, respirar i assaborir cada minut que ens regala la vida.
    Que passis molt bon estiu, gaudeix-lo!!!
    abraçades

  • Temps pel temps[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-07-2013 | Valoració: 10

    Regalem-nos tot el temps que faci falta i necessitem. Gaudim dels segons, els minuts i les hores que conté. No ens queixem tant, redéu! Una felicitació endarrerida també per a tu amic Joan, que temps en tenim molt. Una abraçada.

    Aleix

  • Els vels que amaguen la imperfecció[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 18-07-2013 | Valoració: 10

    Joan, com pots ser tan jove i tan savi? Acabes de fer un poema on exposes una filosofia de vida que sembla senzilla però que no som capaços d'aplicar per molt que sapiguem que ens aportarà salut i benestar.
    Tot el que ens aconselles té un valor pecuniari zero, en canvi són les coses més essencials de la vida, allò que ens pot fer feliç.
    Crec que seguiré el teu consell i faré volar avions de paper.

    Una abraçada

  • Viure[Ofensiu]
    Mar | 08-07-2013 | Valoració: 10

    Senzill i pur. És el que més omple. Aturar-se per viure, cada cop ens fa més falta. I llegir paraules com aquestes.

  • Viure[Ofensiu]
    Mar | 08-07-2013 | Valoració: 10

    Senzill i pur. És el que més omple. Aturar-se per viure, cada cop ens fa més falta. I llegir paraules com aquestes.

  • Sí, sí[Ofensiu]
    Biel Kramt | 02-07-2013

    M'agrado molt aiixò de regalar-nos el temps per a allò que ens fa feliços.

  • Gabriel M. | 26-06-2013 | Valoració: 10

    Bé saps que aquests versos, plens d'intensitat i crec positivisme són sincers i clars.
    M'agraden molt.
    Una abraçada, amic.

  • Sí, Joan :[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 18-06-2013

    Regalem-nos el temps que, molts cops, no sabem aprofitar.
    Belles frases embolcallades d'esperança.

    Volia clicar el "m'agrada" i no sé què he fet que ja no ha sortit però vull que sàpigues que m'ha agradat molt

    Una abraçada

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

424 Relats

2126 Comentaris

370793 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan