Regal de Reis

Un relat de: Sahara

Ulls brillants, impacients,
ànimes que esperen
il·lusionades
la felicitat en una capsa.

Un terra invisible,
tapat de paper decoratiu d'orient,
del desert
de les butxaques dels pares.

Contrasten amb cors que,
molt lluny d'aquí,
supliquen de compassió
una mirada.
Fa milions d'anys que no saben
res del que passa
a l'altra cara del mirall.

Són nens de l'Índia,
ànimes perdudes buscant
papers amb miques de pa
o disfressar-se del que,
algun dia, somiaren ser.
No se n'adonen que,
a l'occident,
creuarien la frontera.

Però, per sort, no tastaran mai
el gust malenconiós de la tristesa
camuflada en una persona
immensament "feliç" .

Comentaris

  • Les dues...[Ofensiu]
    AVERROIS | 08-03-2006 | Valoració: 10

    ...bandes del mirall, tal com tú dius. I ha una dita que ho resumeix tot, "No és més feliç el que més té, sino el que menys necessita" M'ha agradat. Una abraçada.