REGAL D'ANIVERSARI

Ella arriba a casa tota cofoia. Acaba de comprar el que ell desitjava, un rellotge cronòmetre d’acer amb corretja de cautxú, últim model. És el seu cinquè aniversari de noces i està segura que ell també li haurà comprat el collaret de perles cultivades que ella va insinuar subtilment que li agradava, fa uns dies, davant l’aparador d’un luxosa joieria.
Abans que tot ha de trobar-li un bon amagatall al paquet, seguint la tradició establerta des de que són parella cal amagar el regal per casa i donar pistes per tal que l’altre el trobi. Ja són unes quantes celebracions junts que han esgotat els llocs més usuals. Entra a la cambra de bany i té una bona idea. El calaix de sota de tot del moble del bany, allà segur que no el trobarà, no l’obren mai, hi guarden unes quantes tovalloles regals de la sogra que mai no faran servir. No tenen els mateixos gustos, està clar. Ella obre el calaix, remena sota les tovalloles per guardar el paquet i , sorpresa, les seves mans topen amb un petit objecte suau. Estira i davant els seus ulls atònits, les seves mans aguanten un sostenidors negres de llenceria fina, una mica gastats per l’ús i que sense cap dubte no són seus, a part que ella odia la roba interior negra, són ben bé dues talles més grans que els que fa servir. Presa d’una ira incontrolable, deixa anar l’objecte odiat amb tota la seva força contra l’armari.
********************
Després de brindar amb un bon cava gran reserva que van comprar expressament per a l’ocasió a Sant Sadurní, arriba la cerimònia dels regals. Primer li toca a ella. No li costa gaire trobar el seu regal. Ell és tan previsible! Contempla, joiosa, que efectivament es tracta del collaret que li feia tanta il•lusió. Després li toca a ell. Li costa una mica més i quan aconsegueix trobar-lo una sensació desagradable l’envaeix. No sap per què o no ho recorda. Obre el seu paquet, està segur que serà el rellotge cronòmetre d’acer amb corretja de cautxú que li agradava però s’equivoca. Ben cargoladets perquè hi càpiguen al petit paquet troba un sostenidors negres de llenceria fina una mica gastats per l’ús. Una alenada de suor l’envaeix el rostre i li baixa pel cos. Cap cot deixa el seu regal, s’acaba d’un sol glop la copa de cava i agafant d’una revolada l’americana, surt de casa tancant amb força la porta i deixant a dins un munt de somnis, il•lusions i projectes que mai ja no es compliran.