Refugis

Un relat de: Divagador

Refugi I

Em tanco dins de res, dins de mi. Em moc, ben quiet. Deixo de respirar, però no moro. Tanco els ulls per veure-ho tot, i crido sense obrir la boca. El silenci penetra les meves orelles i sento el no bategar del cor. Les mans resten tancades, ho agafen tot. No faig res, perquè ho vull fer tot. No faig res, perquè ho puc fer tot.


Refugi II


Ens asseiem i reposem. Busquem endins el que no trobem a fora. Ens costa quadrar el que volem amb el que tenim. Volem ser el que ens agrada, i no allò que ens agradaria ser. Costa d'entendre que el que tenim, és el que hem buscat. És dur. Però hem de mirar, fa uns anys ni caminàvem. Aixecats perquè és llei de vida, podem restar de peus per pròpia voluntat. Tenim l'oportunitat de condicionar el que volem, i així, aconseguir voler el que tenim. No podem saber el que serem, però si, decidir el que anem sent.



Comentaris

  • Benvingut Divagador[Ofensiu]
    Grocdefoc | 18-10-2008 | Valoració: 8

    Fins avui no he descobert els teus relats publicats, i m'han agradat força. M'uneixo al que t'ha dit en Darkman (Ferran) en el seu comentari al teu primer relat, i jo també et demano: sorprèn-nos!
    M'ha atret la teva presentació, en concret quan dius que la biografia s'escriu amb el temps, i és cert; però, amb la capacitat que tens de sintetitzar els pensaments i sentiments, crec que ja has dit molt sobre tu mateix amb la resta que has escrit a continuació.
    A reveure,
    M. Pilar

  • ET DONO LA RAÓ[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 13-10-2008 | Valoració: 8

    Encara que tots no som el que volem ser, si que podem triar una mica el que ens agradaria ser o fins on arribarem si ens ho proposem, Refugiats en nosaltres mateixos podem anar elaborant un plà, un bon plà.

l´Autor

Foto de perfil de Divagador

Divagador

28 Relats

27 Comentaris

20033 Lectures

Valoració de l'autor: 9.36

Biografia:
La biografia s'escriu amb el temps. I jo no tinc prous cullons com per fer-la.

Simplement estimo la nostra llengua, i penso que cal lluitar per la cultura feta en català.

D'entre tota ella, m'encanta la capacitat per sintetitzar amb una paraula o amb un vers tot un sentiment, una sensació o un pensament. L'eina essencial és la poesia, i per això, mica en mica m'endinso en aquest món tant esteticament profund.

No tinc intencions de triomfar, sinó de navegar i amb el pas dels anys veure com les meves paruales són més precises, ben escrites i amb un sentit que perdura al llarg del temps.