REFRESCANT COM UN SORBET DE LLIMONA

Aquell dia el termòmetre devia marcar molts graus, jo en cercava un d´aquells que són un panell que posen pels carrers i no en veia ni un, el cas és igual. Regalimava suor per la meva cara amb gotes grosses que amb un mocador de paper intentava eixugar. Dins meu tenia com una angoixa que encara em feia suar més . Una veu dins meu em deia, no pots suar dona mala imatge a les visites. Aquest sol pensament ja feia que sues molt més. I ni un bri de vent per refrescar aquella calda de juliol. Tampoc hi havia ombres sols asfalt i per més mala sort l'aire condicionat del meu cotxe vell feia mesos que hauria d'haver sigut reparat, més no entrava en el meu minso pressupost.L'ha, via deixat sota la benèvola ombra d´una acàcia potser a cinc-cents metres del lloc que estava. De l'asfalt del carrer pujava per les meves cames una escalfor com si vingues del mateix infern, això és el que diuen , jo no sé si ni hi ha o no ni em treu gaire la son. Una veu també em deia hagueres de veure una mica d´aigua i un altre deia, no siguis beneit si ho fas encara suaràs més.

De sobte al tombar una cantonada em vaig trobar amb un supermercat petitó. Em va cridar: Vine tinc aigua ben fresca al refrigerador i clar li vaig fer cas i vaig entrar.

La frescor del lloc em va reconfortar , vaig agafar mocadors de paper, ja que quasi els havia exhaurit i una ampolla de litre d´aigua ben fresca i amb vaig encaminar a la caixa.

La meva dissort o el que volgueu dir va ser que una dona carregada fins a dalt en el seu carret que vessava us ho juro, inclús li va caure una llauna d´olives que li vaig recollir, més en lloc de dir gràcies em va donar una empenta es va posar davant meu i va dir: TINC MOLTA PRESSA JO !!! i em va donar una mala mirada d´aquelles que si matessin ja estaria sota terra.

La noia de la Caixa la va mirar malament i em va fer un gest com dient, que hi farem!!!. I el més rapidament que va poder li va anar passant pel lector de barres tota la gran compra, inclús amablement li va tornar a colocar al carro del super. La dona sense ni acomiadar-sa es va posar bé unes ulleres de cul de got que portava, es va posar bé les mànigues d´un vestit de floretes i va sortir per la porta.

Jo vaig col·locar la meva ampolla d´aigua i els mocadors de paper al cim per pagar a la Caixa, més la noia em va somriure i va dir amablement. No et preocupis està tot pagat. Li he inclòs a la compra de la senyora de la pressa. En veure el meu astorament va afegir, és que ja estic tipa del seu mal humor.

Rient vaig donar-li les gràcies i vaig sortir amb l´ampolla d´aigua cap al treball diari. Una bafarada de calor em va sobtar en sortir del fresc súper de la simpàtica noia que vaig trobar refrescant com un sorbet de llimona.,