Reflexos

Un relat de: Epicuri


Els sentiments són,

afortunadament

en colors.

Del blanc al negre

tota la gama,

que enrogeix

la flama,

de tot món millor!


Del groc que es rebota

a la ràbia del grana.



El blau del cel guanya,

de núvols castells.


Per un ulls bells plana,

un cor que els escalfa:



No és el que s'encalça

si no el que es transmet.




L'alquímia no és nímia.

Si no transformació.




El diamant brilla, polint el carbó.




Comentaris

  • Afortunadament[Ofensiu]
    Marnusa | 24-11-2019 | Valoració: 10

    M'ha agradat la manera en que plasmes els sentiments en el teu poema, les gammes i els seus matisos. El seu fluir dinàmic i alhora únic en funció de qui i com s'experimenten. Molt encertat el títol "Reflexos".
    Gràcies per compartir.

    Salutacions.

  • Hola Epicuri.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 13-11-2019

    Quan tingues temps i pugues t'invite a algun relat meu, que últimament he editat, doncs fa temps que no em visites, gràcies mil.
    Salutacions...
    Perla de vellut

  • Sentiments de colors.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 13-11-2019 | Valoració: 10

    És molt interessant aquest poema, tan metòdic, tan original, tan especial sobre els reflexos.
    El vers que més m'ha agradat és: L'alquímia no és nímia / si no transformació.
    Un plaer de lectura, i a la vegada molt profund.
    Salut.
    Perla de vellut

l´Autor

Foto de perfil de Epicuri

Epicuri

1124 Relats

836 Comentaris

425214 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.

Em re-escric a mida que em llegeixes.

Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.

Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.

El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.

Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.

La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE

Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.

Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.

Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.

La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .

La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.

M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.

O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.

J.V. FOIX.

Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.

Jaume Sisa.

Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.

Joan Maragall.

Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.

markonomistes@hotmail.com