Reflexos

Un relat de: Eric Martinez
Va arribar al moment, en el que els cops, es van tornar sords. Ell mirava al seu voltant, esperant una redempció que no arribaria mai. L'havia matat, i no l'havia matat per odi, ni per enveja, l'havia matat perquè desitjava el seu cos, i el fet de no poder tenir-lo, el va conduir a aniquilar aquella carn intocable.

Una vegada casa, es va dutxar, i quan s'eixugava el cos, no li agradable el reflex del mirall.

Aquella nit va trencar tots els miralls de la llar, paro els miralls, no són els únics que proporcionen un reflex... Els vidres, els quadres... tot allò que li facilites una imatge va ser destruït, i amb les mans plenes de talls, es va acomodar a la pica del lavabo, i va mirar el seu reflex...

-Segueixo aquí... en tu... sempre amb tu...

Va agafar la navalla d'afaitar, i va començar a deformar la seva cara, fins que el reflex de l'aigua, mostrava una massa de carn i sang uniforme...

Va mirar de nou, amb l'únic ull que li va proporcionar una visió, i aquell esperit seguia al seu costat, somrient...

-Sempre...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: