Reflexions

Un relat de: Gerard Germain Gonzàlez

De vegades em pregunto com vas poder aconseguir captivar-me de tal forma que no pogués allunyar-me de tu ni per un sol instant de la meva malaurada i trista vida que he passat recordant-te en un somni perpetu on tant de dia com de nit has estat al meu costat sense separar-nos ni un moment mentre la sorra del temps es filtrava lentament i jo continuava reclòs a la meva presó on tu eres l'únic mur que em separava de la llibertat que tan desitjava però que mai vaig arribar a saborejar ja que des de la meva solitària i inaccessible estança un únic pensament em torturava i em regirava per dins cada segon i cada minut de tots aquests anys que m'he passat en la foscor d'aquesta petita sala de la qual només conec el vell mur que tu formes i que fins i tot ara quan el miro fa que de vegades em pregunti com vas poder...

Comentaris

  • uf, vaig dir jo[Ofensiu]
    pageseta | 23-10-2005

    I tot això ho hem de llegir sense respirar, ara que em paro a revisar tots els teus poemes, veig que hi ha més coses de les que veia al principi.

  • Fiuuu...[Ofensiu]

    Així, sense comes ni punts, he llegit d'una tirada les reflexions d'un poeta de Gràcia.

l´Autor

Foto de perfil de Gerard Germain Gonzàlez

Gerard Germain Gonzàlez

26 Relats

105 Comentaris

46591 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
Sóc del 84, visc a la Vila de Gràcia i estudio filologia clàssica. Entre altres coses, m'agrada escriure poesia, i somio en veure, algun dia, uns Països Catalans units, lliures i solidaris.


Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això son banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sino s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

(V. Andrés Estellés)