Cercador
Reflexions
Un relat de: kispar fidu- Compartir:
Per què ens costa tant expressar el que sentim? O és simplement a mi que em passa, sóc jo un cas especial...? Dono masses voltes a les coses, i a vegades em costa molt dir el que penso o sento, fins i tot hi ha algunes coses que mai he explicat a ningú... de fet tothom té algun secret que sempre pertany a la seva intimitat, un secret que és solament seu... però per què em costa tant expressar-lo?¿?
Per què a vegades se'ns cau el món a sobre, quan en realitat està subjectat sobre uns bons fonaments?
Per què ens comencem a fer preguntes sense resposta, esperant trobar l'enigma?
Per què compliquem tant les coses i d'un gra de sorra en fem un gran problema?
Per què ens costa tant expressar el que sentim?
Per què ens resulta tant difícil dir el que pensem?
Per què som tant complicats?
A vegades penso que la vida és tan senzilla que podríem viure sense tants problemes ni complicacions. Que tots els problemes que ens envolten són creació de la societat, que ens agrada complicar-nos la vida, quan en realitat el que tothom busca és tranquil·litat.
Per què sento el que sento? Per què dubto dels meus pensaments? Com és que no puc saber el que realment vull? Ens creem unes metes molt altes i difícils d'aconseguir. Uns objectius amb uns obstacles massa elevats. Si la vida no estigués composta de les normes imposades per nosaltres mateixos, tot seria més senzill.
Per què tothom ha de seguir el mateix sentit del corrent? Per què no puc anar jo contra corrent? És que sóc diferent per creure en altres valors? És que és diferent una mateixa persona per néixer a un lloc o a un altre? Doncs la veritat és que segons la societat si. Només el sol fet de néixer ja et marca uns límits. Per què no tothom pot actuar com ell creu i com ell sent, sense necessitat de seguir el camí de tots o simplement sense por a ser rebutjat?
Per què ens fa tanta por el que és diferent a nosaltres? Per què ens marquem una frontera entre els iguals i els diferents?
M'agradaria ser poeta per poder expressar tot el que sento i penso sense dificultats.
Hi ha cançons que t'inspiren i et transporten a altres espais. Hi ha escrits que et fan reflexionar i qüestionar-te aquelles coses que sempre havies pensat tenir clares. Hi ha sensacions que et fan sentir coses completament noves. I hi ha situacions que et fan viure experiències que mai s'obliden.
Comentaris
-
m'hi he sentit molt identificada[Ofensiu]somriure_90 | 20-05-2006 | Valoració: 10
jo moltes vegades també hem faig totes aquestes preguntes, dona mil voltes a les coses i encara no hi trobo resposta. Intento trobar el sentit, el perquè de les coses; crec que tothom es planteja aquestes preguntes algun cop a la vida.
Respecte als secrets, tothom té els seus que només són això, seus, i crec que forma part de la màgia i de la personalitat d'un mateix, són d'aquelles coses que fan que mai s'acabi de conèixer a una persona del tot.
Sobre una frase d'aquest relat, els humans som així, moltes vegades deixem de fer coses, perdem oportunitats que ens poden fer molt feliços només per la por de ser rebutjats.
I no ets l'única a la qual li costa expressar el que sent ;)
T'animo a seguir escrivint, perquè encara que dius que et costa expressar el que sents, dones molt a entendre com et sents, o com a minim jo crec que te entès molt.
Una abraçada
-
Tot un seguit...[Ofensiu]Llibre | 03-05-2005
...de reflexions que obren preguntes, i ofereixen poques respostes.
Però en realitat, no crec que es tracti de qüestionaments que no troben solucions. Estic convençuda que en la majoria de casos, la resposta és dins teu. Hi és.
Però malgrat tinguem la resposta, sempre tendim a preguntar-nos, una altra vegad, un per què. I suposo que és per la necessitat humana de sentir-nos segurs.
I sobre la diferència... no ets ja una mica diferent, pel sol fet de considerar que no ho pots ser? Si no fossis diferent, aquest plantejament no te'l faries, no et caldria, no necessitaries ni pregunta ni resposta a la diferència.
Ets diferent perquè sents diferent, perquè et fas preguntes i cerques la vida en les respostes.
Ens veiem=Ens llegim!
LLIBRE -
se tu misma[Ofensiu]mussol | 04-12-2004 | Valoració: 7
Los años de experiencia, nos dan serenidad y paz, llegando a la conclusión que siendo tu misma y sin comparaciones, queriendote tal como eres, llegas ha encontrar esa felicidad tan deseada.
Son muchas de las preguntas que deben hacerse nuestros jovenes, viviendo en una sociedad de consumismo, de imagen, del mucho valorar el tener y muy poco el ser.
Felicidades por hacerte esas preguntas, otros no llegan ni a eso.
Las repuestas las tienes en tu misma, atrevete, la vida tambien es tuya.
l´Autor
133 Relats
861 Comentaris
210778 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
si vols descobrir, reCREADe l'1 d'abril del 86. Sant Quirze(nca) del Vallès.
Escric per a teixir teranyines d'entortolligades paraules, i per a extreure què penso i sento quan sembla l'única manera.
Jo? esperit lliure, ànima catalana, cabreta biciada, somiadora, lluitadora, ment incansable, cul inquiet (i cap), ànima voladora, emprenedora, apassionada de l'art, i... deixeu-m'ho dir... poeta (a petits passos, però constants, formant-se).
kispar què? KISPAR FIDU
Gemma Gelabert Gonzalo