Cercador
Reflexions
Un relat de: Plouifasol- Compartir:
Fa un temps vaig decidir començar a escriure.
Començar a deixar per escrit els meus pensaments i així,
d’alguna manera,
aconseguir exterioritzar tot allò que per dins em fa mal.
Avui
és un d’aquells dies als quals solem anomenar “un dia de merda”.
Un dia de ressaca i de rallades.
Un dia que,
tot i haver-ho passat bé la nit anterior,
està ple de lamentacions.
Començo a pensar que l’alcohol ens fa reflexionar.
Pensar en tot allò que vam deixar escapar,
tot allò que podríem haver fet millor,
tot allò que podríem haver canviat.
No sóc de les que es penedeixen de les coses que ha fet.
Sempre intento fer el que sento a cada moment.
De vegades entrego massa i,
d'altres,
entrego massa poc.
I suposo que,
algunes nits,
l’alcohol s’encarrega de recordar-m’ho.
S’encarrega de recordar-me que un dia vaig decidir entregar el meu cor a la persona errònia,
que no tot són flors
i que la vida està plena de desil·lusions.
Que no es pot confiar en totes les persones,
que de vegades porten una disfressa
i que l’únic que busquen,
encara que potser no en siguin conscients,
és destrossar-te els sentiments.
I avui,
no paro de preguntar-me per què.
Quina necessitat hi havia en fer-me il·lusions,
en deixar que entregues tot de mi
per no rebre res a canvi.
Potser sóc jo
que no sé reconèixer el moment i la persona adequada.
Que no sé veure que les persones podem fer mal sense voler-ho
i que per molt que jo estigui disposada a donar-ho tot,
si l’altra persona no ho està,
no s’arriba enlloc.
Començar a deixar per escrit els meus pensaments i així,
d’alguna manera,
aconseguir exterioritzar tot allò que per dins em fa mal.
Avui
és un d’aquells dies als quals solem anomenar “un dia de merda”.
Un dia de ressaca i de rallades.
Un dia que,
tot i haver-ho passat bé la nit anterior,
està ple de lamentacions.
Començo a pensar que l’alcohol ens fa reflexionar.
Pensar en tot allò que vam deixar escapar,
tot allò que podríem haver fet millor,
tot allò que podríem haver canviat.
No sóc de les que es penedeixen de les coses que ha fet.
Sempre intento fer el que sento a cada moment.
De vegades entrego massa i,
d'altres,
entrego massa poc.
I suposo que,
algunes nits,
l’alcohol s’encarrega de recordar-m’ho.
S’encarrega de recordar-me que un dia vaig decidir entregar el meu cor a la persona errònia,
que no tot són flors
i que la vida està plena de desil·lusions.
Que no es pot confiar en totes les persones,
que de vegades porten una disfressa
i que l’únic que busquen,
encara que potser no en siguin conscients,
és destrossar-te els sentiments.
I avui,
no paro de preguntar-me per què.
Quina necessitat hi havia en fer-me il·lusions,
en deixar que entregues tot de mi
per no rebre res a canvi.
Potser sóc jo
que no sé reconèixer el moment i la persona adequada.
Que no sé veure que les persones podem fer mal sense voler-ho
i que per molt que jo estigui disposada a donar-ho tot,
si l’altra persona no ho està,
no s’arriba enlloc.
Comentaris
-
Meeeuuuu![Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 23-09-2018 | Valoració: 10
Hola! gateta, jo sóc un gat vell i com a tal puc aconsellar-te. Els gats i les gates ens agrada la nit, quan és negra nit els ulls se'ns fa grossos i podem veure i observar amb més claredat. Ara! si ens embriaguem és com si els tallessin els bigotis: perdem les facultats intuïtives. Per això et recomano que no et refiïs de cap gatot per xamós o udolador que sigui. Sigues una gateta dolça com la mel, però tingues sempre les ungles ben esmolades! i esgarrapa fort quan un va de "moix" i resulta ésser un astut aprofitador: envia'l a "cagar a les teulades". Has fet bé de començar a escriure, jo ho vaig fer fa un poc més d'un any i la veritat que ara sóc un gatot més segur de si mateix, meeeuuuu! Nil.