Reflexions sobre el temps

Un relat de: Lecram
Un trobada

El temps semblava aturar-se quan els seus llavis es trobaven amb els meus i es fonien en un dolç petó.

La inspiració

Tempus fugit, verba volant, scripta manent. Mai abans havien cobrat tant de sentit aquelles paraules fins que les va trobar.

Temps d'exàmens.

Una mica més de temps, es el que ell desitjava. Una mica més de temps, per acabar aquell últim examen.

La fi del temps.

La darrera agulla del rellotge estava a punt d’arribar al seu lloc, era ella l’encarregada d’indicar la fi del temps.

Temps...

Temps, era el que necessitava i no tenia. Des d’aquell dia en que li van dir: Et queda poc temps.

La mentida.

La mentida feia temps que rondava, tothom ho sabia però ningú deia res. No volien creure que aquell temps s’acabava.

L'home del Temps.

L’home del temps va treure el paraigua però no hi havia cap núvol a la vista. Pronòstic esgarrat, altre cop.

Aturar el temps.

Sinó hagués estat per ella, no ho hauria aconseguit, no hauria arribat a temps. Però ella sabia aturar el temps.

I, es va acabar...

El vell rellotge va deixar de funcionar el mateix dia que l’avi va morir. El temps, per ells s’havia acabat.

Comentaris

  • el temps[Ofensiu]
    HELENA77 | 03-01-2019 | Valoració: 10

    És tant efímer el Temps, m'ha agradat molt com las reflectic en cada situació.

  • Temps d'escriure[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 27-07-2018 | Valoració: 10

    Un exercici molt interessant, concret, breu, directe, reflexiu. El temps, el tercer motiu d'escriptura dels poetes, rere l'amor i la vida. Una abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lecram

Lecram

35 Relats

118 Comentaris

46471 Lectures

Valoració de l'autor: 9.55

Biografia:
Vaig néixer ara fa 34 anys a la ciutat de Barcelona; des des fa més de 15 que visc reclòs en el bonic paratge, de la Roca del Vallès, al Vallès Oriental (Barcelona).

La meva afició per la literatura, no fa masses anys que va començar, tot va començar com un joc; doncs els primers relats que vaig escriure eren per participar als jocs florals de l'escola i l'institut.

Però poc a poc, aquest joc es convertí en un canal per on fluïen tots els meus sentiments i pensaments.

Fins el moment molt poques vegades havia tret a la llum els meus relats i poemes, potser ha arribat el moment de començar a treure'ls la pols i veure'ls des d'uns altres ulls (els vostres).

Espero que us agradin, qualsevol comentari serà molt ben rebut. Gràcies a tots/es lectors/res, autors/es.

Us deixo el meu e-mail per si voleu fer algun comentari més personal o coneixe'm millor: kilimanjaro2005@hotmail.com



R en Cadena

"La senyoreta Kispar fidu em va encadenar i jo he passat la cadena a les senyoretes Pauli i somnisdeboira"

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")