Reflexions paranoiques

Un relat de: Lo Bufó de la Cort

Analitzem el que tenim:

Benvinguts a la Terra, es aquell planeta blau tan maco que hi ha entre Mart i Venus, al bell mig de tots dos per evitar que Efest els torni a pillar… Be, doncs la questió es que aquest planeta està habitat per essers Intel·ligents… si be… a vegades pot no semblar-ho, ho reconec, però en un principi la idea era que fosin intel·ligents.

Doncs el cas es que aquests essers, als que ens referirem com a Humans (posat que inventar-nos un terme nou sería una gran tonteria) tenen una curiosa capacitat, la capacitat de raonar i trobar-li a tot una explicació lògica. Aquesta capacitat és, sens duote, la major putada que s'hagi pogut inventar un creador amb un sentit de l'humor, diguem-ne, afilat…

M'explico, pensem en les conseqüencies d'aquesta habilitat, en un principi els homes no teníen massa medis per raonar correctament, està clar que un neardental no sabia fer servir un microscopi, un respectable cabdill del Peleolític poc podria saber sobre destinar impostor a la investigació científica i un cap del Neolític, per intel·ligent que fos i per caps que hagues seccionat en una disputa tribal, poc sabrà sobre neurones, cervell, cerebel i demés etcs que ronden pel cap disposats a fastidiar a qualsevol estudiant de medecina que tingui l'estomag delicat. Per aquest motiu aquells senyors tan respectables van crear el que per a ells era l'explicació més lògica posible: els deus.

Però aquesta explicació no fou massa bona, quan acceptes l'existencia d'un esser superior a tu comences a tenir-li por i a manar-li regalets per a que estigui content, així van començar a manar-li sacrificis als seus déus, alguna verdura, alguna fruta… ben aviat van pensar que una alimentació vegetariana no contentaría gaire a ningú, o sigui que començaren a sacrificar algun animalet, porcs, cabres, conills,… Después no se m'acudeix que pogueren haver pensat, però de sobte començaren a sacrficar verges.

I clar, apareguè el fanatisme religiós, gent que no tenía gaire ganes de fer servir massa aquest don del que parlava va començar a donar sempre la mateixa explicació: Escolta, que les plujes ultimament son escases… Els déus estàn cabrelats! Sacrifiquem una verge! Escolta, que les plujes ens han inundat i destrosat tota la collita… Els déus estan cabrejats! Sacrifiquem una verge! Escolta, que aquest any tot va be, la gent es feliç, la collita es bonísima, hem descobert la roda i estem mesclant coure i estany a veure que passa… tot be de moment… Sacrifiquem una verge per assegurar-nos de seguir així! Escolta, m'aborreixo, sacrifiquem una verge? Y així més o menys passaren dues coses:

Primer: Que les doncelles començaren a buscar desesperades una parella per evitar ser degollades a l'altar, aquest va ser sens duote l'inici de l'ofici conegut com a prostitució. O sigui que nomes quedaren per al sacrifici les més lletges, les que cap al·lot volia, i per tant el déu de torn, en cas d'existir, molt content no crec que espigues…

Segón: Que el fanatisme va començar a passar-se de moda, segurament alguns al·lots enfadats per la falta de doncelles i creguent que el seu déu ja tenía més que suficient van començar a pensar alternatives: enemics capturats, cristians, heretges, heretges enemics capturats, heretges cristians enemics capturats, cristians heretges… be, supos que ja vas agafant la idea…
Però aquestes pràctiques també es van anar passant de moda, primer perquè un déu poc pot fer amb heretges o enemics (a no ser que fos un déu pervertit, cosa que cap sacerdot admitiria), i en segon lloc perquè els heretges, enemics, etc. no estaven gaire contents, i la principal forma de mostrar el seu descontent consistía a degollar als saccerdots i saquejar els seus temples, be… que no fou una bona idea…

Llavors, moguda per la mateixa força que va crear als deus, neixé una altra, enfrontada e igual de poderosa: la Raó, però clar, els extrems sempre acaben tocant-se i la raó es convertí en algo així com un fanatismo religios que negava qualsevol religió… així es va veure com els Illuminatti eren igual de fanàtics que el seu enemic, l'Esglèssia, com els revolucionaris francesos massacraven aldees igual que els seus rivals monarquics, etc.

Així nasqué l'eterna lluita entre raó i religió, tot per aquesta capacitat humana tan bonica i a l'hora tan punyetera… perquè… algun cop s'ha vist a una jauría de llocs cremar a un per aullar de forma diferent? El numero de vaques que es posen voluntariament una armilla d'explosius i es fiquen a la cuadra és realment petit i son extremadament pocs els conills que cremen madrigueras… ben mirat, perquè ens han dotat de la capacitat de raonar?

Doncs perquè en algun lloc que no és un lloc, més enllà de l'espai i el temps, hi ha un home ancià, tan ancià com el mateix Univers en realitat, que ens mira i somriu, recordant el moment en que això tornarà a passar…

Comentaris

  • qui ho diria.[Ofensiu]
    Ashtarte | 04-09-2005 | Valoració: 8

    Donçs que m´ha agradat molt, i que tens tota la maleida raó, ( si, si, tens rao, ara ja t´ho pots creure XD ) espero que segueixis publicant coses.

  • Be...[Ofensiu]
    Lo Bufó de la Cort | 30-08-2005

    A no repassar el text i al fet de traduir en cinc minuts, amb pressa, amb el corrector en castellà i sense mirar-m'ho una obra que vaig escriure en castellà fa gairebe un any... el proper com m'ho miraré més, no m'ho tingueu en compte :$

  • M'ha agradat força.[Ofensiu]
    Linkinpark | 29-08-2005

    Estaba molt bé. Aquest analisis en forma d'humor m'ha fet molta gràcia. Li dones una explicació a tot. Això sí, vigila les faltes d¡ortografia, que són degudes a no repassar el text.

l´Autor

Foto de perfil de Lo Bufó de la Cort

Lo Bufó de la Cort

10 Relats

26 Comentaris

15971 Lectures

Valoració de l'autor: 8.82

Biografia:
Nasquè a Galiza el 1467 i des de llavors que vago pel mon sense rumb fixe, el 1520 em trobava a Valladolid, el 7 de juny del 1640 feu un viatge fins a Barcelona, més tard vaig tornar a Barcelona, el 1714, anteriorment, el 1707, havia estat a Valencia, al 1789 vaig anar a Paris, ciutat a on vaig tornar molts cops al llarg del segle XIX, tot i que durant aquest segle també em vaig passar per Cadis, Roma, Baviera i Reus, entre d'altres. El segle vint va començar per mi entre Mèxic i Moscú, ciutat a la que em vaig passar gairebé vint anys, el 1934 vaig viatjar a Asturies, i d'allí a Barcelona el 1936, després vaig decidir marxar cap a latinoamérica, i he estat de moment a Colombia, Méxic, Nicaragua, Cuba, etc.

Aviat, molt aviat, tornaré a Barcelona...