Cercador
reflexions II
Un relat de: silvia_peratalladaVolar pels terrats, i veure la visda des dels ulls d'un ocell...
no cremar-se al foc, amb les decisions...o si em cremo, que cicatritzi ràpid...
No pensar en coses que em fan mal, no sentir res que no sigui real, viure l'avui, sense pensar en el demà, viatjar, encara que no surti de casa, beure cervesa, i fumar...no haver de pensar en exàmens, i no estar feliç, no se sap perquè....això no cal, i no em puc deslligar!
Espero que passi aviat.
Sóc brasa... cendra o foc, no decideixo jo.
A través del reflex de l'aigua, tan tranquila uns dies, tan ferotge uns altres... s'amaga una ciutat plena de racons, d'història, de vivències personals, de moments tristos, feliços...
Abans de la neu, un dia gris, però ple de llum....
Camí, que va endavant, nevat, una mica gris, però va endavant.
No obstant faci mal temps, les antenes no et deixin veure el cel, no tinguis prou llum per llegir les instruccions per caminar... hi ha un final, hi ha un objectiu, hi ha una essència, a cada pas del camí.
Així doncs, endavant amb els somnis, amb les etapes, amb les dificultats, amb els somriures, fins al final!!!!
Gràcies als/les que hi sou, en aquest moment.
Gràcies als que no hi sou, per fer-me entendre tantes coses.
l´Autor
507 Relats
1383 Comentaris
580930 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....