reflexions II

Un relat de: silvia_peratallada

Volar pels terrats, i veure la visda des dels ulls d'un ocell...
no cremar-se al foc, amb les decisions...o si em cremo, que cicatritzi ràpid...
No pensar en coses que em fan mal, no sentir res que no sigui real, viure l'avui, sense pensar en el demà, viatjar, encara que no surti de casa, beure cervesa, i fumar...no haver de pensar en exàmens, i no estar feliç, no se sap perquè....això no cal, i no em puc deslligar!

Espero que passi aviat.

Sóc brasa... cendra o foc, no decideixo jo.

A través del reflex de l'aigua, tan tranquila uns dies, tan ferotge uns altres... s'amaga una ciutat plena de racons, d'història, de vivències personals, de moments tristos, feliços...

Abans de la neu, un dia gris, però ple de llum....

Camí, que va endavant, nevat, una mica gris, però va endavant.
No obstant faci mal temps, les antenes no et deixin veure el cel, no tinguis prou llum per llegir les instruccions per caminar... hi ha un final, hi ha un objectiu, hi ha una essència, a cada pas del camí.

Així doncs, endavant amb els somnis, amb les etapes, amb les dificultats, amb els somriures, fins al final!!!!


Gràcies als/les que hi sou, en aquest moment.
Gràcies als que no hi sou, per fer-me entendre tantes coses.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

580930 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com