Cercador
Reflexions i petites paranoies: La mort.
Un relat de: Anònim- Compartir:
Hi moltes maneres de veure la mort: hi ha gent que la veu d'una forma tràgica, hi ha gent que
la veu com un pas cap a una vida millor, hi ha gent que la veu com un alliberament, hi ha gent
que la veu com un aspecte més de la natura...
Jo tendeixo a veure-la com una amiga, que ha promès venir-me a buscar i sé que és l'única cosa en aquesta vida que segur que no em fallarà.
Així que no la temo, l'espero amb paciència. De fet, morir als setanta-quatre anys o als vint-i-set no m'importa gaire, només em preocupa que arribi massa d'hora, sense que hagi pogut fer res a la vida, abans d'haver-la pogut gaudir.
Comentaris
-
en realitat[Ofensiu]_ | 05-08-2006
es això el que ens preocupa més a tots, tinguem por d'ella, la considerem una amiga, una segona vida o senzillament el final de la nostra existència... a tots ens preocupa el fet de que no sigui massa aviat quan arribi.
el relat està bé, t'has expressat molt bé, felicitats!
LaiLa -
tots hem reflexionat[Ofensiu]annabella pampallugues | 04-08-2006
alguna vegada sobre la mort. Cadascú l'entenem d'una manera, i fins i tot una persona la veu de distinta forma depenent del moment. Està molt bé escriure sobre aquestos temes, ja que d'alguna manera ens fa sentir alleujats i serés.
M'he decidit a comentar-te aquest relat, m'ha asustat una mica tant de poema d'amor jeje
una abraçada
annabella
ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!
Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta
-
Si t'arriba abans que a mí, avisa'm...[Ofensiu]eqhes | 21-07-2005 | Valoració: 9
Sí, això del títol del comentari ^_^.
Estic amb tu, a mi tampoc em fa gens de por morir-me, però abans de morir vull fer unes quantes coses; així que si algú veu la mort abans que jo, doneu-li el meu mòbil o el meu e-mail i li dieu que es posi en contacte amb mí, que voldría reservar una data. M'han dit que no atèn massa a raons (s'emporta massa pronte a uns, massa tard a altres, no avisa...), però bé, "parlant, la gent s'entèn".
Ah, sí, que m'ha agradat el text i, com he dit, estic d'acord amb el que dius.
Salut!
Eqhes -
Una reflexió[Ofensiu]Sibil·la de Fortià | 07-05-2005
que fa pensar... A mi tampoc m'importa que la mort em vingui a buscar en una edat o altra, si he pogut gaudir de la vida.
Ara bé, et voldria fer una pregunta personal: creus que ja ho has fet tot, a la vida? N'has pogut gaudir plenament? I d'aquí deu o vint anys, de debò estàs convençut que ho hauràs fet tot....Jo, si t'haig de ser franca, et diré que no, que encara em queden moltes coses per fer en aquest món. I, amb l'experiència dels anys viscuts, veig difícil un horitzó on pugui dir ben satisfeta: ja ho conec tot, ja ho he fet tot, ja he gaudit prou.
Coneixes algú a qui no li quedi absolutament res per fer?