Cercador
Reflexions en la nit
Un relat de: ROSASP- Compartir:
En aquesta nit gelada
on hi manquen els estels,
acords del fred penetrant
em criden besant el cel.
Són com la matinada
que esclata en nítids colors,
i al confondre's amb els núvols
somien ésser cançó.
Són com l'ocell que vola
en busca de la claror,
d'una tarda assolellada
i que es perd en l'horitzó.
Són com la pluja verge
que acarona aquella flor,
i de llums i transparències
omple el seu cos ufanós.
Semblen, però no ho són!
Són els teus ulls amorosos
que encenen grans il·lusions,
missatges que esborren neures
i m'acomiaden la son.
Són els perfils del teus llavis
que sento sobre el meu cor
i amagats entre els llençols
arranquen sospirs d'amor.
Són les teves mans calentes
que em desgelen la negror
d'una nit freda i immensa
que s'endinsa en el meu cos.
Ets tu, cel i nit meva,
ets tu, dia i sol d'or,
que m'acomiades i em lleves
amb l'encís dels teus petons.
Comentaris
-
Tot l'amor[Ofensiu]Lavínia | 11-01-2005 | Valoració: 9
que sents per algú es pot tornar poesia i això és el que tu has fet quan dius que "els teus ulls" (...) acomiaden la son". És una sort que algú pugui dir això de tu, però més encara quan acabes dient que "és la nit i el dia". És un poema d'aor molt bonic, Rosasp, com tot el que escrius.
Fins una altra! -
Començaré dient...[Ofensiu]Llibre | 11-01-2005
que m'ha agradat molt. Hi ha poemes que llegeixes, hi ha poemes que t'agraden, hi ha poemes que t'impacten... Aquest pertany al darrer grup.
Té un ritme, que no és tal. És agilitat poètica.
La melodia fa unes giragonses tot jugant amb les paraules que li dóna l'encís propi de les cançons.
I el missatge, tancat i clos. Un inici solitari i fred ("en aquesta nit gelada / on hi manquen els estels") que ens transporta tot gaudint d'infinitat de belles imatges cap a un final ple de companyia i escalfor:
"Són les teves mans calentes
que em desgelen la negror
d'una nit freda i immensa
que s'endinsa en el meu cos."
Salut!
LLIBRE
l´Autor
312 Relats
1612 Comentaris
644169 Lectures
Valoració de l'autor: 9.79
Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!
Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia
El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy
(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")