Reflexions duna papallona

Un mar de tons de tots colors s'escampa sota els meus petits ulls. Tots els colors són intensos, vius. Estic sobrevolant un camp ple de margarites, roselles i d'altres meravellosos éssers vegetals acolorits que fan més agradable la vista d'aquest exèrcit de flors.

De cop, però, els vius colors s'esvaeixen . Sota meu, aigües cristal lines . Sobre el meu cap, un cel blau. Altre cop abaixo el cap, envers l'aigua més clara de totes les aigües que he vist en la vida. Les meves potetes demanen un breu descans. M'aturo sobre una roca, coberta de fina molsa, molla pel rierol. Descanso i reprenc forces mentre l'aigua em refresca les potes, i amb elles, tot el cos.
Allí , m'adono de l'esplèndida olor dels arbres, de l'herba suau dels prats de més amunt, de la naturalesa en si. De la grandària de les muntanyes, que s'alcen majestuosament sobre totes i cada una de les planes, com si fossin l'àvia d'una gran família a la que tots anomenem natura. I pels animals, específicament, la muntanya no és la nostra àvia, si no és com si fos la nostra mare, la nostra germana gran, la nostra millor amiga. Perquè ella ens dóna el que tots volem tenir : vida. La muntanya és la nostra llar, aquí naixem, vivim, ens reproduïm i morim. Ella ens fa passar bones estones, mals moments... Moments de colors i d'alegria, instants de pena i de dolor.
Doncs aquesta és casa nostra. I , encara que a vegades anem a fer una passejadeta per les valls de més enllà i de tant en tant, canviem de muntanya, per nosaltres seguirà sent la nostra llar. Perquè nosaltres els animals no estimem una muntanya concreta, no estimem el Montseny, o la Serra de Montserrat, o els Pirineus, no. Nosaltres estimem la muntanya, la natura, el paisatge. Qualsevol mont, turó o serralada, pot ser considerat com la llar d'un animal, doncs si té plantes, i aire de muntanya segur que cada bèstia s'hi sentirà com si hagués viscut tota la seva vida allí, com si la seva mare l'hagués dut al món en aquell massís, com si hagués crescut en aquelles terres , entre aquells arbres i aquelles plantes.

I tot seguit reprenc el vol, vull contemplar tots els bonics paisatges que s'amaguen rere els arbres d'aquesta formosa muntanya, d'aquest gran turó, d'aquest mont enmig de la plana, de la meva llar.