Reflexions diverses .29

Un relat de: Jam Malson
De la Bellesa Física:

El punt sarcàstic de córrer darrere de la bellesa física és que, quan creus haver-la atrapat, només és una il·lusió òptica.


Del Reflexionar:

Per reflexionar sobre la vida només cal posar un peu a cada extrem i deixar que la ment flueixi.


Dels Problemes del Món:

Un dels problemes del món és que els estúpids, creient-se intel·ligents, fan i desfan. Mentre que els intel·ligents, sempre dubtant de la seva pròpia intel·ligència, deixen el món en mans dels estúpids.


De la Maduresa Mental:

La maduresa mental arriba en el moment quan t'adones que el món no gira al teu voltant, sinó que és el món que tens al voltant el que et fa girar.


Del Realisme:

Si la vida no tingués un mal final, no ens escarrassaríem tant en dir que viure és meravellós.


De l'Edat i les Reflexions:

Una minsa reflexió en joventut és vista gairebé com un acte de clarividència. A les velleses, aquesta mateixa reflexió no passa de ser un repapieig.


De la Justícia:

Ni indult ni perdó. La innocència empresonada només pot ser alliberada.

Comentaris

  • El cap[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 13-01-2019 | Valoració: 10

    Un magnífic exemple de com utilitzar el cap, escrivint paraules i frases encertades, plenes de sentit comú, senzillesa i clarividència. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Per pensar[Ofensiu]
    allan lee | 13-01-2019

    m'agraden aquests pensaments tan acurats. M'agrada que en poques paraules hi hagi significat, i també la teva particular manera d'expresar-te. El darrer, no per menys conegut, m'emociona. Una abraçada

    allan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jam Malson

Jam Malson

229 Relats

233 Comentaris

128568 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Un dia una amiga em va comentar que tenia una amiga que escrivia i penjava els seus escrits en un web. Aquella mateixa nit vaig entrar a relatsencatala. I després de llegir els relats d'aquesta autora, el cuquet literari se'm va bellugar més que mai.
Mesos més tard, després de pensar-ho molt, vaig decidir penjar en aquest web les històries i cabòries diverses que sempre m'han voltat pel cap i signar-les amb el pseudònim "Jam Malson".

FORÇA I ENDAVANT!

.....................................................................

SINUOSITAT

************************************
************** E ********************
**************** L*******************
****************** C ****************
******************** A **************
********************** M ************
*********************** Í ************
********************** D ************
******************* E ***************
***************** L *****************
************** A ********************
************ V **********************
*********** I ***********************
************* D *********************
*************** A *******************
****************** É ****************
******************** S **************
********************* S *************
******************** I ***************
****************** N ****************
**************** U ******************
************** Ó ********************
************* S *********************
************** C ********************
**************** O ******************
***************** M ****************
******************* E ***************
******************* L ***************
***************** D’ *****************
*************** U *******************
************** N ********************
*************** A *******************
***************** S ******************
****************** E *****************
**************** R ******************
**************** P *******************
*************** • • *******************
**************** ^ *******************
*************************************
....................................................................

PUNTS DE VISTA

Sóc la creu de la moneda,
la cara fosca de la lluna.
Sóc la negació de la mirada,
allò que ningú no vol ser.
Sóc un eclipsi de sol,
la paraula vestida de dol.
Sóc un punt i a part,
un zero a l'esquerra.
Sóc el que cerca i no troba,
el que en un vas d'aigua s'ofega.
Sóc l'esbós d'un projecte,
el traç d'un llapis sense mina.
Sóc la flama que no escalfa,
la llum que no il·lumina.
Sóc un paralític que camina,
un cec que vigila,
un mort que respira.
Sóc la nota dissonant,
l'ocell que no vola,
un peix fora de l'aigua,
l'os que ennuega la gola.
Sóc la carícia d'un eriçó,
la fiblada d'una vespa,
la guitza d'una mula,
el bes d'un escurçó.
Sóc la pols del camí,
la pedra dins la sabata.

Però sóc un cas meravellós
segons el meu psiquiatre.

.....................................................................

1 d'octubre de 2017
21 de desembre de 2017

DEMOCRÀCIA

De la malvolença
d’aquells que et voldrien muda,
et defensarem.
I amb la voluntat d’un poble
que anhela viure en llibertat,
usarem de manera ferma
el mitjà de favor més humà:
Posarem en forma de vot
el nostre desig dins una urna.

Serà aquest gest ple d’il·lusió
i, tant o més fort,
carregat de pau,
la millor de les defenses possibles.
Que per molts que en siguin
aquells que et voldrien sorda i cega,
els nostres sentits són teus.
De tu, en tindrem cura
dia i nit, any rere any.

------------------------------------------------

I MIRO I PARLO I CAMINO I ESTIMO

Ell creu ser el meu amo.
I amb arrogància i menyspreu
em diu que no em sé veure,
perquè més enllà dels seus ulls
la meva mirada és cega.
I em diu que ningú no m’escolta,
perquè més enllà de la seva llengua
el meu parlar no té sentit.
I em diu que no em sé trobar,
perquè més enllà del seu camí
el meu destí és enlloc.
I em diu que no sé estimar,
perquè més enllà del seu cor
el meu amor és estèril.

I jo miro i parlo i camino i estimo,
i tanmateix, em diu
que més enllà de la seva vida,
la meva existència no em pertany.

I m’ho diu mentre jo em revolto
contra els seus rancuniosos ulls
d’on mostra la fúria d’un sentir malsà.
I m’ho diu mentre em revolto
en contra del seu camí anorreador,
que sota la forçada uniformitat
d’una aspra pell de brau,
l’única raó és ocultar la por
de quedar-se sol.