Reflexions diverses .26

Un relat de: Jam Malson
Del Treball:

Si el treball dignifica, per què cada dia hi ha més persones treballadores indignades? No serà que la dignitat alimenta l’esperit, però no és moneda per a pagar factures?


De la Crítica:

La crítica és l’activitat humana per excel·lència, malgrat que la major part d’aquestes crítiques vagin mancades d’això mateix: d’excel·lència.


De la Unió i la Força:

Hi ha un principi universal on diu que la unió fa la força. Però la base indiscutible d’aquest principi, i que històricament s’obvia des d’Espanya, és que la unió ha de ser voluntària i no pas per la força.


Del Present i del Futur:

Si no t’agrada el present, utilitza’l per a millorar el present de l’endemà.


Del Camí cap a la Felicitat:

El dia que acceptem que ningú no posseeix l’únic camí per arribar de bona fe a un instant de felicitat, la felicitat dels altres ens ajudarà a ser persones felices.


De l’Enemiga de la Llibertat:

Si hi ha una persona en aquest món que pugui considerar-la la principal enemiga de la meva llibertat, aquesta persona soc jo mateixa. A partir d’aquí, soc ben lliure de ser-ho.


De les Paraules:

Les paraules prenen vida en vida de qui les pren; altrament, moren.

Comentaris

  • Veritat.[Ofensiu]
    Nil | 27-01-2018 | Valoració: 10

    No sé pas amb quina em quedaria, ja que totes són una extraordinària lliçó de veritat. Llegir-les m'ajuden a prendre consciencia d'aquesta. Enhorbona Jam.

  • Molt d'acord[Ofensiu]
    iong txon | 27-01-2018

    Aplaudeixo especialment la cinquena. Una gran veritat encara que sembli paradoxal (només ho sembla). Em recorda aquella tan dita de "no hi ha un camí per arribar a la pau, la pau és el camí."

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jam Malson

Jam Malson

220 Relats

211 Comentaris

123409 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Un dia una amiga em va comentar que tenia una amiga que escrivia i penjava els seus escrits en un web. Aquella mateixa nit vaig entrar a relatsencatala. I després de llegir els relats d'aquesta autora, el cuquet literari se'm va bellugar més que mai.
Mesos més tard, després de pensar-ho molt, vaig decidir penjar en aquest web les històries i cabòries diverses que sempre m'han voltat pel cap i signar-les amb el pseudònim "Jam Malson".

FORÇA I ENDAVANT!

.....................................................................

SINUOSITAT

************************************
************** E ********************
**************** L*******************
****************** C ****************
******************** A **************
********************** M ************
*********************** Í ************
********************** D ************
******************* E ***************
***************** L *****************
************** A ********************
************ V **********************
*********** I ***********************
************* D *********************
*************** A *******************
****************** É ****************
******************** S **************
********************* S *************
******************** I ***************
****************** N ****************
**************** U ******************
************** Ó ********************
************* S *********************
************** C ********************
**************** O ******************
***************** M ****************
******************* E ***************
******************* L ***************
***************** D’ *****************
*************** U *******************
************** N ********************
*************** A *******************
***************** S ******************
****************** E *****************
**************** R ******************
**************** P *******************
*************** • • *******************
**************** ^ *******************
*************************************
....................................................................

PUNTS DE VISTA

Sóc la creu de la moneda,
la cara fosca de la lluna.
Sóc la negació de la mirada,
allò que ningú no vol ser.
Sóc un eclipsi de sol,
la paraula vestida de dol.
Sóc un punt i a part,
un zero a l'esquerra.
Sóc el que cerca i no troba,
el que en un vas d'aigua s'ofega.
Sóc l'esbós d'un projecte,
el traç d'un llapis sense mina.
Sóc la flama que no escalfa,
la llum que no il·lumina.
Sóc un paralític que camina,
un cec que vigila,
un mort que respira.
Sóc la nota dissonant,
l'ocell que no vola,
un peix fora de l'aigua,
l'os que ennuega la gola.
Sóc la carícia d'un eriçó,
la fiblada d'una vespa,
la guitza d'una mula,
el bes d'un escurçó.
Sóc la pols del camí,
la pedra dins la sabata.

Però sóc un cas meravellós
segons el meu psiquiatre.

.....................................................................

1 d'octubre de 2017
21 de desembre de 2017

DEMOCRÀCIA

De la malvolença
d’aquells que et voldrien muda,
et defensarem.
I amb la voluntat d’un poble
que anhela viure en llibertat,
usarem de manera ferma
el mitjà de favor més humà:
Posarem en forma de vot
el nostre desig dins una urna.

Serà aquest gest ple d’il·lusió
i, tant o més fort,
carregat de pau,
la millor de les defenses possibles.
Que per molts que en siguin
aquells que et voldrien sorda i cega,
els nostres sentits són teus.
De tu, en tindrem cura
dia i nit, any rere any.

------------------------------------------------

I MIRO I PARLO I CAMINO I ESTIMO

Ell creu ser el meu amo.
I amb arrogància i menyspreu
em diu que no em sé veure,
perquè més enllà dels seus ulls
la meva mirada és cega.
I em diu que ningú no m’escolta,
perquè més enllà de la seva llengua
el meu parlar no té sentit.
I em diu que no em sé trobar,
perquè més enllà del seu camí
el meu destí és enlloc.
I em diu que no sé estimar,
perquè més enllà del seu cor
el meu amor és estèril.

I jo miro i parlo i camino i estimo,
i tanmateix, em diu
que més enllà de la seva vida,
la meva existència no em pertany.

I m’ho diu mentre jo em revolto
contra els seus rancuniosos ulls
d’on mostra la fúria d’un sentir malsà.
I m’ho diu mentre em revolto
en contra del seu camí anorreador,
que sota la forçada uniformitat
d’una aspra pell de brau,
l’única raó és ocultar la por
de quedar-se sol.