Reflexions de tarda-vespre

Aquell moment de la tarda en què el sol baixa i no cal fer cap cosa en concret però encara no és de nit, resulta un dels moments màgics per a escriure pensaments, entre dos llums: la del coneixement d'un mateix, i la de la intuïció no del tot conscient, la que ve de fora i la que cal encendre dins nostre.
Així, aturats entre dos mons, s'il·luminen racons que habitualment resten foscos.

"Jo només pretenc escriure el que penso. per comunicar-ho, i perquè quedi l'empremta en qualsevol lloc. jo no vull formar part de la massa."
Ens definim a partir del què volem i del què no volem, del què desitgem i del què avorrim, del què afirmem categòricament i del què neguem amb fermesa.
Però cal tenir ben present que som canviants i temporals... per tant, coses que ara mateix no sospitem, poden passar a ser projectes vitals en un futur proper... o de sobte, ser aigua passada.

T'envio una abraçada reflexiva,
Unaquimera

Reflexió profunda d'aquells que creiem, o potser no, que les vides de tota la humanitat han de tenir un propòsit, que hi ha d'haver un perquè en majuscules, ignot inclús pels filòsofs més brillants.Estic molt d'acord amb l'estrofa en la qual afirmes que només et tens a tu i que tu ets el teu únic potencial. Aquest és el primer pas per compartir l'invisible cristall de saviesa que duem a dins.
d'altra banda, sempre em pregunto per què hi ha d'haver els pols oposats, desequilibrats, de la riquesa i la pobresa. Pocs cops he pensat en viure en l' opulència. Més aviat, quan obro l'aixeta i veig que tinc aigua, que en puc beure, em puc dutxar, puc netejar la casa, la roba...sempre aprofitant i mai malversant-ne les gotes, em sento afortunada, tot i que no sóc ni mileurista.
Records i una forta abraçada!!!!

Relat profund on és veu com et qüestiones coses que han marcat la nostre cultura, la nostre societat. Efectivament s'hi raones, tot és un invent de l'home, ja que en el fons no sabem res em certesa, però això és ser home, pensar, elucubrar, valorar, aprendre, madurar. És bo tenir la ment oberta, saber el que passa al teu voltant i triar el teu camí,
M'agrada el que reflecteix el teu poema, que t'aferris als llibres, a voler saber, per mi això és l'essència de la vida. També veig que per una part veus la part positiva de tu mateix, valores el que tens encara que no sigui per tirar coets, però ten adones que ets afortunat comparat amb d'altres. Particularment crec que la riquesa a seques no fa feliç.
Ja sé pel que dius als teus relats el que opines de la societat, aquí no dic res, cada un tenim la nostre opinió i la nostre experiència, però si et dic que si busques individualment, pots trobar molta gent que val la pena.
Bé ja acabo, quan escric no veig mai el moment d'acabar
Una abraçada