Reflexions (1)

-Què és la vida?- Vaig preguntar al meu company de cel·la, esquerdant el silenci brut de grinyols, baluerns metàl·lics, ploriquejos i maleirs ofegats d'aquella nit gèlida.
-¿La vida?- va contestar ell clavant-me els seus ulls plens d'aquella misteriosa saviesa gris.- Imaginat que estàs aquí perquè en un sorteig hipotètic et van obsequiar amb un viatge d'anada, i només d'anada, en aquesta presó de mala mort. La vida és precisament això, amic: és un regal de l'atzar i una condemna irrefutable del destí. És al mateix temps un privilegi i una putada. Nosaltres som els encarregats de decantar-nos per una o altra visió. Jo, personalment, trio el do i no el càstig, encara que sé perfectament que els meus últims sospirs s'esgotaran entre barres d'acer rovellat. I ara, descansa...
Vaig restar en silenci fins que la son em va portar en braços fora d'aquella asfixiant realitat.