REFLEXIÓ

Un relat de: laura lara martin

Si et diguera tot el que pense, creu-me: no m'estimaries.

No continues negant-ho:
M'estimes. Però, fins quan?

Estic tan convençuda que arribarà el dia que t'adones de què no m'estimes...

Aleshores, què? De què serviran els records, les paraules, les llàgrimes, les abraçades de suport que ens donàvem els dies de tempesta?

Ja serà tard per intentar reconstruir el pont que havíem fet amb la il·lusió i l'amor propi de dos joves que, tot just ara, començàven a estimar-se.

Un plorarà. L' altre es penedirà. Ningú podrà fer res. Tot s'haurà perdut: els anys, els mesos, els dies, les hores... el temps que passàvem junts, però també aquells moments en què ens trobàvem a faltar.

Tot desapareix...... el temps, enemic i poderós, s'enfronta a nosaltres guanyant-nos cada batalla.

Però mentre, tu ho negues. Et convences de què l'amor viu en tu.... Altres temps vindran....

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de laura lara martin

laura lara martin

17 Relats

55 Comentaris

18533 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Hola, em diuen Laura i sóc de València (P.V). Sóc del 2 de desembre de 1986 i estudie ciències ambientals. M'agrada de tant en tant i,sobretot, quan l'ànima ho necessita, escriure, encara que sóc conscient de què no ho faig molt bé, però almenys m'ajuda a desfogar-me. Una de les meues aficions és el teatre! i ho practique actualment (des de fa temps).

El meu correu : lamarlau@alumni.uv.es
El messenger: laura_lara_martin@hotmail.com

Un beset per a tothom