REFLEXIÓ SOBRE L’UNIVERS 25

Possem per cas una societat: un lloc en el qual no existesquen riscos de cap tipus, ni d'accidents, ni de malalties, a més a més amb una font il·limitada d'aliments, aigua, i tot el necessari per a una vida saludable. Inclús la temperatura es manté estable.
Doncs el 1972 es construí un lloc similar ( una estructura limitada) per part de John B. Calhoun, un científic nord-americà dedicat a l'etologia (la investigació del comportament animal), al qual anomenà Univers 25 (havia fet alstres 24 Universos en condicions diferents. Al Univers 25, els habitants eren rates noruegues, l'entorn de les quals, com esmentem, tenia tot el necessari, i en abundància, per viure una vida utòpica. Tot, menys un espai inmensament obert, si no, tancat L'espai disponible era una quantitat fixa.
L'experiment s’inicià amb 4 parelles de rates ( cosa que feia que el espai fos prou extens per a eixes quatre rates). Al poc de temps les qyatre rates es trobaren a gust en el seu nou espai, aleshores la població va començar a créixer exponencialment mitjançant la reproducció, cada 55 dies es duplicava el seu nombre. No obstant això, amb l'espai limitat del qual disposaven, la superpoblació aviat va començar a mostrar els seus efectes.
A partir del dia 315, la població seguia creixent, però a menor ritme. Amb més de 600 rates que vivien juntes, les interaccions socials normals es van degradar i la societat va començar a descompondre's: els mascles dominants es van tornar més agressius, atacant a les femelles i a les seues cries. El comportament sexual es va alterar dràsticament, algunes rates es van tornar homosexuals, altres pansexuales i fins i tot, un grup va mostrar activitat hipersexual, intentant muntar a qualsevol rata que es posés en el seu camí. Les mares van començar a perdre les seues funcions, al principi perquè no podien construir nius adequats, i després arribaren a abandonar i fins i tot atacar a les seues pròpies cries. La mortalitat va asecendí s nivells de fins a 96%, i les rates mortes van ser devorades per unes altres rates, malgrat no faltar-los aliment.
El dia 560, la població aconseguí el seu màxim de 2200 i el creixement es va detindre. Algun Un menut grup de rates submises s’aïllà, aquestes mai es barallaven i habin perdut l’interes pel sexe, tan sols dormien, menjaven i observaben a la resta, allunyades i fins i tot evitant tot contacte social.
La societat de les rates havia col·lapsat. Sense poder-se reproduir adequadament, la població va disminuir dràsticament i no es va poder recuperare; ni tan sols quan els nivells de població van tornar a valors en els quals l'espai de nou era suficient. A pesar que els mascles supervivents era fèrtils, deixaven de costat a les femelles. La seua capacitat de formar relacions socials s'havia perdut. Havien deixat d'actuar com a rates, i el canvi era permanent. El camí a l'extinció era inevitable. A més al final les rates que havien sobreviscut eren massa majors.
Ara bé, extrapolem aquests resultats a la societat humana, una societat en la qual els recursos no són il·limitats, sinó ben bé a la inversa. Actualment estem patint un problema de superpoblació, les tensions entre individus són elevades, ja que no tots obtenen els mateixos recursos. Hi ha grups de persones que no tenen gens d'interés per reproduir-se i altres que observen la societat i la critiquen. Si ens fixem, hi ha violència per tot arreu. Ara bé, es pressuposa que l'ésser humà és intel·ligent, i per tant hi haurà grup de gent poderosa que sàpiga d'aquest experiment. Aleshores, ara bé una hipòtesi, un plantejament per a pensar, que no té per què ser real, simplement ens permetrà reflexionar. I si aquests grups poderosos sabedors de l'experiment estiguen manipulant els esdeveniments per a evitar aquesta superpoblació? I si la crisi actual hi haja estat orquestrada per a controlar la taxa de natalitat? En hi haure crisis la gent es reprodueix menys perquè no podrien alimentar als seus descendents o l'esforç econòmic seria massa elevat. Així que la gent com a molt té un o dos fills. D'altra banda, i si la venda d'armes està autoritzada perquè la gent es mate entre si per a reduir la població? I si es toleren els terristes, les matances, els linxaments, les guerres, la fam, el crim organitzat i tot allò que provoque morts i menys naixements per a reduir la població? I si inclús els artificis d'aquests actes no sons conscients del que estan sent, manipulats per gent molt poderosa? És a dir, gent que mou els fils perquè les empreses venguen armes perquè reben una gratificació econòmica gran, però no saben que contribueixen a la reducció de la població. Grups extremistes enaltits per aquests poderosos perquè maten a més gent, encara que els mateixos terroristes pense que lluiten per una altra causa, manipulats pels seus ideals. I si les desgràcies provocades pels humans en general són propiciades per a disminuir aquesta superpoblació? Per tant s'elegeixen X persones o grups perquè exterminen als altres. Aquest grup poderós de persones serien l'espurna que encendria la flama de la pólvora d'aquests grups, mitjançant la generació de conflictes que bans no existien.

Potser pareix conspiranoic i totes les respostes a aquest tema simplement siga la condició humana, però no està mal reflexionar de tant en tant.
Referències:
1. Calhoun, John B., Population density and social pathology. Scientific American, 206 (3), pàg. 139–148 (1962).
2. Freedman J. L., Crowding and behavior. Sant Francisco CA, WH Freeman and Company, (1975).