Reflexió pandèmica

Un relat de: Lluís Pagès
Voleu veure dofins als ports? I un cel més blau, i un aire més pur?
Voleu veure créixer infants més espavilats? Voleu gent gran més proactiva?
I, posats a demanar, voleu una societat més solidària?
Cal que confineu la humanitat, cal que isoleu homes, dones i nens d’arreu, tanqueu-los a les seves llars i que ningú es bellugui, talment com un arrest domiciliari a nivell planetari. Si fa falta, amenaceu-los de mort imminent si es fan escàpols.
Aleshores, sense poder sortir de casa, generant un mínim de deixalles i cremant poc combustible, la natura, allà fora, revifarà. Els peixos repoblaran aigües que s’hauran purificat i un aire més sa omplirà l’atmosfera.
Aleshores la canalla i els vells, privats dels espais de lleure habituals, se les empescaran per passar les hores el més distrets possibles, jugant entre ells i entretenint-se els uns amb els altres per matar el temps, fomentant la creativitat i la curiositat per aprendre.
Aleshores, els adults faran mans i mànigues per fer més suportable el captiveri, donant el millor de cadascú per afavorir la resta dels afectats mentre duri la penitència (ho reconec, sempre hi ha excepcions a aquesta regla general, però a grans trets és així).
Per què els humans pensem en el proïsme davant l’adversitat?
No és paradoxal que la humanitat mostri abans la seva cara més solidària sota condicions extremes que no pas en un entorn de pau i prosperitat?
La raó és simple: pur instint de supervivència. Quan l’entorn és hostil, els humans ens unim molt més perquè som éssers socials, ens ajudem els uns als altres perquè ens adonem que les desavinences, quan pinten bastos, ens perjudiquen en el camí cap a la llibertat.
Això és el que estem veient durant la pandèmia; i que duri!
I el més important: quan tornem a ser lliures, aprenguem la lliçó i respectem el medi ambient, tinguem cura de petits i grans i mantinguem-nos solidaris sense necessitat de manifestar-nos amb generositat només sota amenaça.

PS: aquesta reflexió no s’oblida d’aquells innocents que seran víctimes de la pandèmia, entre els quals ningú es pot donar per descomptat. Cuideu-vos i que el destí ens permeti retrobar-nos sans i estalvis.

Comentaris

  • Baron Dandy[Ofensiu]
    Nil | 28-04-2020

    Bon dia lluís, t'he deixat un comentari d'agraïment, força extens,en el meu espai poètic, per la deserció, molt encertada, que has fet del meu poema-relat Baron Dandy. Mercès! Nil.

  • Gràcies...Lluís Pagès.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 20-04-2020

    Gràcies Lluís, pel teu amable comentari per al meu poema "Els ulls que em miren", on m'expliques que són versos hialins, i per dir-me que com autor trace la bellesa femenina. Gràcies pel teu "bravo".
    Saluts: PERLA DE VELLUT

  • Ser més socials i amb esperances.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 19-04-2020 | Valoració: 10

    Les tres interrogants que dius al principi tenen molta raó, Lluís: Dofins als ports, el cel més blau, i un aire més pur. A més el medi ambient hauriem de mantindre-ho entre tots. Un altre punt amb més força: Ser solidaris amb tots. En el temps que està la pandèmia, ha estat moltes víctimes mortes. Et comente que una tia meua, que vivia a Màlaga, ha faltat també per culpa del coronavirus, doncs ja era major i l'havia agarrat dèbil.

    Bé, que m'ha agradat molt les teues bones reflexions sobre tot aquest assumpte, que ens està portant a la catàstrofe.
    Salut i cuida't, que la vida són quatre dies. Quan vulgues i tingues temps... ja em diràs en la meua pàgina... t'espere... Ah!, sí, tens onze anys menys que jo... Jo ja vaig cara a la tercera edat... Què hem de fer!!
    PERLA DE VELLUT

  • Reflexions durant el confinament,[Ofensiu]
    Romy Ros | 06-04-2020 | Valoració: 10

    M'han agradat molt les teves reflexions durant aquest confinament on la Pandemia ens ha portat: ben expressades i es nota que surten del cor que manté l'esperança viva per a l'esdevenir que ens espera. Recullo les teves paraules perquè són claus per el futur:

    "I el més important: quan tornem a ser lliures, aprenguem la lliçó i respectem el medi ambient, tinguem cura de petits i grans i mantinguem-nos solidaris sense necessitat de manifestar-nos amb generositat només sota amenaça".

    Tan de bó, sigui així. Amen.
    T'enviu una salutació plena d'esperaça.
    Romy Ros ;)

  • Normalitat[Ofensiu]
    Montseblanc | 05-04-2020

    Sincerament, el que més sento a dir aquests dies és “fem aquest sacrifici del confinament per tornar després a la normalitat”.
    És clar que la “normalitat” és diferent per a cadascun, però per a la majoria torna a ser el ritme infernal de vida que porta més pol•lució i que oblida als més dèbils. Només els que ja abans de la pandèmia ho veien d’una altra manera continuaran lluitant perquè tot torni a ser com aquests dies, quina paradoxa.
    Gràcies pels teus bons desitjos, cuida’t tu també, arribarà un dia que ens tornarem a abraçar tots.

  • Esperança.[Ofensiu]
    Nil | 03-04-2020 | Valoració: 10

    Ja ho pots ben dir que aquesta pandèmia està girant del revers, com un mitjó, el capteniment humà. Les persones, tal com dius, davant de situacions on perilla la supervivència tendeix a apinyar-se amb els de la mateixa espècie. Encara que falta per saber, temps al temps, si és tan sols una mera conveniència del moment present o una una guspira d'esperança en pro d'una transformació, en positiu, de la societat contemporània. Arriben noves, com bé apercebes i plasmes en el teu brillant relat, de que el cel torna a ésser més blau, els rius més nets i les persones més solidaries i properes. Sincerament et dic que m'ha agradat aquest relat teu. Hi copso, en ésser aquest diferent als altres que has publicat, una fracció de la teva personalitat que desconeixia fins aquesta nit... I si abans em semblaves una persona docta, assenyada, exacta, ara hi afegeixo, sense pensar-m'ho dos cops, bonhomiosa i meditabunda en el benestar de tothom. Salut, Nil.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Lluís Pagès

172 Relats

392 Comentaris

198542 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.