Reflexió pandèmica

Bon dia lluís, t'he deixat un comentari d'agraïment, força extens,en el meu espai poètic, per la deserció, molt encertada, que has fet del meu poema-relat Baron Dandy. Mercès! Nil.

Gràcies Lluís, pel teu amable comentari per al meu poema "Els ulls que em miren", on m'expliques que són versos hialins, i per dir-me que com autor trace la bellesa femenina. Gràcies pel teu "bravo".
Saluts: PERLA DE VELLUT

Les tres interrogants que dius al principi tenen molta raó, Lluís: Dofins als ports, el cel més blau, i un aire més pur. A més el medi ambient hauriem de mantindre-ho entre tots. Un altre punt amb més força: Ser solidaris amb tots. En el temps que està la pandèmia, ha estat moltes víctimes mortes. Et comente que una tia meua, que vivia a Màlaga, ha faltat també per culpa del coronavirus, doncs ja era major i l'havia agarrat dèbil.

Bé, que m'ha agradat molt les teues bones reflexions sobre tot aquest assumpte, que ens està portant a la catàstrofe.
Salut i cuida't, que la vida són quatre dies. Quan vulgues i tingues temps... ja em diràs en la meua pàgina... t'espere... Ah!, sí, tens onze anys menys que jo... Jo ja vaig cara a la tercera edat... Què hem de fer!!
PERLA DE VELLUT

M'han agradat molt les teves reflexions durant aquest confinament on la Pandemia ens ha portat: ben expressades i es nota que surten del cor que manté l'esperança viva per a l'esdevenir que ens espera. Recullo les teves paraules perquè són claus per el futur:

"I el més important: quan tornem a ser lliures, aprenguem la lliçó i respectem el medi ambient, tinguem cura de petits i grans i mantinguem-nos solidaris sense necessitat de manifestar-nos amb generositat només sota amenaça".

Tan de bó, sigui així. Amen.
T'enviu una salutació plena d'esperaça.
Romy Ros ;)

Sincerament, el que més sento a dir aquests dies és “fem aquest sacrifici del confinament per tornar després a la normalitat”.
És clar que la “normalitat” és diferent per a cadascun, però per a la majoria torna a ser el ritme infernal de vida que porta més pol•lució i que oblida als més dèbils. Només els que ja abans de la pandèmia ho veien d’una altra manera continuaran lluitant perquè tot torni a ser com aquests dies, quina paradoxa.
Gràcies pels teus bons desitjos, cuida’t tu també, arribarà un dia que ens tornarem a abraçar tots.

Ja ho pots ben dir que aquesta pandèmia està girant del revers, com un mitjó, el capteniment humà. Les persones, tal com dius, davant de situacions on perilla la supervivència tendeix a apinyar-se amb els de la mateixa espècie. Encara que falta per saber, temps al temps, si és tan sols una mera conveniència del moment present o una una guspira d'esperança en pro d'una transformació, en positiu, de la societat contemporània. Arriben noves, com bé apercebes i plasmes en el teu brillant relat, de que el cel torna a ésser més blau, els rius més nets i les persones més solidaries i properes. Sincerament et dic que m'ha agradat aquest relat teu. Hi copso, en ésser aquest diferent als altres que has publicat, una fracció de la teva personalitat que desconeixia fins aquesta nit... I si abans em semblaves una persona docta, assenyada, exacta, ara hi afegeixo, sense pensar-m'ho dos cops, bonhomiosa i meditabunda en el benestar de tothom. Salut, Nil.