Reflexió maquiavèlica

Un relat de: Bonhomia
No té pèrdua el camí de l'oblit a les fonts dels cataclismes prohibits.

Sants i dimonis juguen a daus amb tot el purgatori atemorit.

L'aurora boreal és d'un extrany roig malaltís.

Cels i rosades cauen en fletxes negres cap al fons de terra endins.

La mar groga deixa anar l'atabalament dels objectes informes destruïts.


Mentre tot això passa, només una àvia no se n'adona doncs al llevar-se s'ha posat a fregar el terra de la portalada d'una masia muntanya endins.



P.D. Diria que estem perdent els estreps.

Sergi Elias
31-1-13

Comentaris

  • Hola, benvolgut Sergi ![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 25-04-2013

    Feia temps que no passava pel teu raconet i, avui, en fer-ho m'he trobat amb aques poema breu plè de contrastos. He copsat una lluita entre el bé i el mal, sentiments dels quals tots en portem , una mica, a dins nostre.
    Espero tornar a veure els teus escrits a RC.
    Una carinyosa abraçada, Sergi.





  • De maquiavèlica, res....[Ofensiu]
    llamp! | 10-03-2013


    Ens referim a que una cosa és maquiavélica quan volem fer alguna cosa o aconseguir alguna cosa al preu que sigui, costi el que costi i calgui el que calgui.

    El teu poema no és Maquiavèlic, sinó tot al contrari: és obert, dialogant, fruit d'una ment imaginativa i creativa com la teva.

    L'he gaudit de debò.

    Molts records, Sergi.





    llampi qui pugui!

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513866 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.