Reflexió en estructura lliure

Un relat de: EmmaThessaM

Filòsofs de boca petita que llancen bales de canó,
apuntant amb massa traça;

amb massa poca intenció.




Escriptors afamats de fama que neden contracorrent
per cridar l'atenció

simplement



per augmentar les vendes

planament



no per cridar, no per pensar, no per aconseguir fer pensar


no cridar per cridar:



per fardar;

per embutxacar





amb tota la intenció.



Comentaris

  • potser lliure d'estructura; però plena de raó![Ofensiu]
    kispar fidu | 03-12-2006

    feia dies que no em passava pel teu raconet; i avui, de la teva bio (que no recordo haver llegit sencera abans...) m'ha encantat especialment el tros de:
    "Jo volia ser escriptora: volia despertar del trànsit hipnòtic el ramat de xais que cada nit s'asseu davant del televisor i tanca els ulls del cor.

    boníssim.

    i d'aquest escrit, la seva estructura lliure que li dóna nom, també li ofereix una força al ritme, i trencant monotonies, dóna so a les paraules i en destaca algunes especialment.

    pel que fa a la reflexió, ben certa: filòsofs que només busquen la pela, que potser no es paren a pensar què criden, què diuen... uscant la fama sense mirar dins el cor...

    m'ha agradat! ben trobat!

    què tal tot?

    ens veiem per aquí!
    Gemm@

  • són pocs i tenen massa[Ofensiu]
    Lèvingir | 27-10-2006

    ben cert

    Lèvingir

  • Ves per on..[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 29-07-2005 | Valoració: 9

    que està bé llegir així:

    forçant la vista a fer salts i remarcant les paraules.

    M'agrada, m'agrada.

  • Només un aclariment (per a la Llibre)[Ofensiu]
    EmmaThessaM | 26-07-2005

    Aquesta vegada, l'estructra ha estat pensada i treballada a cops d'HTML (n'assumeixo totes les culpes :-) ).

    EmmaThessaM

  • Sí... realment[Ofensiu]
    Llibre | 27-05-2005

    és estructura lliure.

    Mira... aquí ho tinc una mica magre, per acomplir la tasca autoimposada. I ho tinc magre perquè jo no n'entenc, de poesia. Diguem-ne que em regeixo per uns cànons molt senzills, gens complicats i potser poc acadèmics: m'agrada o no m'agrada.

    En aquest cas, per si t'interessa saber-ho (més que res per si portes algun tipus d'estadística amb el teu super-pc de ratolí esquizofrènic), la resposta és sí, m'ha agradat.

    I a partir d'aquí, què et puc dir?

    A veure... pensem...

    Tot i que té una estructura lliure, el que també és cert (bromes a banda) és que es tracta d'una estructura pensada, treballada (ara és quan em confesses que el poema ha quedat publicat amb aquesta forma per error d'Omatech... hehe).

    Parteixes de dues frases base: la primera seria la dels filòsofs de boca petita; la segona la dels escriptors afamats (curiós, per cert, que les dues maneres de definir els personatges siguin mitjançant la boca: boca//afamats). En tots dos casos, intentes crear una reiteració visual, i les construeixes amb dos versos a l'esquerra i un tercer vers a la dreta (tot i que en la segona frase continues amb un quart i cinquè vers).

    A partir d'aquí et col·loques en un centrat de text per llençar-nos dos versos queixa, que donaran entrada a la conclusió del poema.

    Un altre tret que m'ha cridat l'atenció és el joc entre el primer vers dret: "amb massa poca intenció, i el darrer vers dret: amb tota la intenció. És una manera de crear un fals rondó (perquè es tracta d'oposats), però que visualment trobo que impacta. Que té força.

    Bé... ja et dic: la poesia no és el meu fort. Com pots veure l'únic que et puc comentar són coses soltes que em vénen al cap, idees deslligades i plantejades sense ordre ni concert.

    Apa! Prou per ara!

    Fins la propera,

    LLIBRE

    PS.- Em queda per comentar-te un relat, però no està sencer... No, no hi ha problema perquè òbviament tinc el llibre. L'hauré de llegir d'allà. I el comentari no podrà ser amb colorins perquè no disposo del text a l'ordinador. Cosa que és una llàstima perquè aquest és el sistema que més m'agrada. És més àgil. Però ja ho arreglaré. Ciao!

  • Noia,[Ofensiu]
    brideshead | 25-05-2005

    molt encertat, una reflexió lliure, i ben breu, sobre moltes coses que es fan... i que no s'haurien de fer.... (no sé perquè em sembla molt adient .... serà a conseqüència de la crisi forumil que estem travessant?)

    Bé, Emma, bromes a part, m'agrada aquesta reflexió, té una intenció amagada molt original!

    PD. He llegit que et tancaries a la "sala de clausura" (altrament dita biblioteca...) encara que llegeixo a la teva biografia que ja havies acabat els exàmens. Sigui com sigui, et desitjo molta sort, futura empresària i segura escriptora!

    Una abraçada ben forta!

  • Bona forma[Ofensiu]
    Plorar | 22-05-2005 | Valoració: 6

    M'agrada la forma que utilitzes i el missatge del teu escrit però, segueixo pensant i, crec que aquest és el teu problema, que no fas servir un llenguatge adequat per relats que ha de ser publicats.

    Però m'agrada com fas les coses i, si et serveixo d'ajuda, et seguiré llegint.

  • bona reflexió...[Ofensiu]
    ROSASP | 06-05-2005

    Reflexió amb la clara intenció de dir allò que realment penses.
    Els que aprofiten les paraules encertades per semblar brillants. Triades i aprofitades, que només neixen intencionadament manipulades per aconseguir un fi molt concret...

    M'agrada, valent i encertat, crec jo...

    Una abraçada i molta inspiració!

  • Així...[Ofensiu]
    rnbonet | 05-05-2005 | Valoració: 9

    ...de clar...! Així de simple...! Així d'intencionat!
    Molt bo, xicota! A per ells!
    Salut i rebolica!

Valoració mitja: 8

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de EmmaThessaM

EmmaThessaM

23 Relats

177 Comentaris

48104 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Si vols descobrir una de les joies més preuades d'RC...
Fes clic aquí: MÉS de 1000 comentaris no poden estar equivocats ;-)



Hi havia una vegada, en un món molt molt proper, una nena sense res especial que no sabia què ser de gran. O si ho sabia...

Però no s'hi atrevia, perquè ningú no volia ser el mateix que ella quan fos gran.

Tenia un somni: escriure una història. No pretenia que fos la millor narració de la humanitat, ni la més llarga, ni tan sols la més curta. No volia fama ni diners. Només volia un lector...

Un lector que volgués llegir-la.

Però la nena va oblidar el somni i es va fer gran. I la noia va anar a la universitat. La noia va entrar en una empresa. La noia va trobar una parella amb qui compartir els problemes. La noia va ascendir a la feina. La noia es va hipotecar. La noia va tenir fills. La noia va patir per les males companyies. La noia va conèixer els fills dels seus fills. La noia va acabar de pagar la hipoteca. La noia es va morir.

I mai va escriure el llibre...

Mai va trobar el lector.

Què hauria passat si s'hi hagués atrevit?

Això, lector... Només ho saps tu.



EmmaThessaM (emmathessam@yahoo.es)



M'he cansat de les màscares. Aquesta sóc jo: la jo real.


www.vullescriure.cat
lallibretavermella.blogspot.com