RECUPERANT L’EQUILIBRI

Un relat de: E. VILADOMS
La ciutat n’és plena: aparadors de roba de marca, bingos, pastisseries ensucrades, bars... Oh els bars! N’hi ha un a cada cantonada, et serveixen cafeïna i alcohol, t’abasteixen de nicotina per a tot el dia i tenen maquinetes amb fruites de colors per escurar el que et queda a les butxaques. La ciutat n’és plena de temptacions de tota mena. Per fugir-ne, la Júlia va acceptar la proposta de la seva amiga Remei, també separada de feia poc, i la va acompanyar al «camp» durant un cap de setmana de desconnexió i recolliment. Tres-cents vuitanta euros costava l’experiència d’aprendre a meditar i a desplegar cos, ment i cor; tot adobat amb menjar vegetarià i aire pur. Però amortitzaria la despesa si arribava a millorar el control dels seus impulsos malbaratadors i addictius, agreujats després del divorci.
Van deixar l’Opel Astra de la Remei al prat que feia d’aparcament i van carretejar fins a la masia, per un camí costerut i pedregós, el poc equipatge que duien: estris de neteja, sac de dormir, roba còmoda i la tovallola i el coixí de meditació que demanaven a la web on es van inscriure. Sense cobertura al mòbil i acoblant els seus bioritmes amb la posta i la sortida de sol, la Júlia va notar com el seu esperit s’asserenava. Descalça damunt l’herba xopa de rosada, practicant les asanes reconnectava amb la seva pròpia energia i retrobava la pau interior. El liquat verd que li donaven per esmorzar, les hamburgueses de tofu del dinar i les amanides del sopar, desintoxicaven el seu organisme i la carregaven de vitalitat. Se sentia una dona nova, havia recuperat l’equilibri personal.
Abans de marxar, encara, la Júlia i la Remei van adquirir un parell de bossetes d’herbes cultivades als hivernacles de la mateixa masia. A casa en farien infusions amb una mica de llet, com les que havien pres després de cada àpat, tenien efectes relaxants i els havia agradat el seu peculiar aroma terrós, com de molsa. Definitivament, aquell cap de setmana havia resultat una bona inversió.

Comentaris

  • Bon relat[Ofensiu]
    lledarat | 27-02-2018 | Valoració: 10

    Està clar que la salut (física i espiritual) sempre és una bona inversió tot i que a vegades penso que es passen amb els preus. Molt bon relat, interessant, ben relatat, m'ha agradat força. Aquestes herbes relaxants que s'infusionen amb llet fan una mica de riure, no? ;p

  • Ploramiques[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 26-02-2018 | Valoració: 10

    Quan arriba el cap de semana i pugen els barcelonins amb els seus nanos es nota de seguida, aquests ploren. Els nanos ribetans no ploren. I crec que és que no tenen tantes botigues on demanar. Una forta abraçada, Enriqueta.

    Aleix

  • No ho veig tan fàcil...[Ofensiu]

    No ho veig tan fàcil. A mi sempre m’ha costat de concentrar-me, de fer llargues estones de meditació... Però veient la facilitat que han tingut la Júlia i la Remei, potser ho probaré.
    El que ha estat fàcil és llegir el microrelat.
    —Joan—

  • Asserenar l'esperit...[Ofensiu]
    brins | 14-02-2018

    Sí, un cap de setmana com el que viuen les protagonistes del teu relat pot ajudar-nos temporalment a recuperar l'equilibri perdut, però potser també hauríem de saber destriar millor aquestes petites temptacions de la ciutat que poden alleugerir-nos les hores baixes.

    M'ha agradat molt l'expressió " aroma terrós, com de molsa"; és una definició molt bonica on l'olor, el color i la textura formen una comunió perfecta.

  • potser m'equivoco[Ofensiu]
    Jaume Dargó | 10-02-2018

    Però hi veig un aire de crítica en aquest relat. Sembla bonic i fa la impressió que realment acaba bé, però no ho tinc clar. Aquestes noies es pensen que amb un cap de setmana podran adquirir unes actituds noves i més naturals? Hàbits renovats en dos dies?

    No et faig dins d'un relat bonista com aquests, però si la intenció és ser bonista, el compro jo també aquest cap de setmana.

    Sigui com sigui, si és crítica, molt ben portada i amagada, o jo sóc molt mal pensat i veig coses que no hi són.

    Com sempre, bon estil narratiu el teu!

    Ferran

    PS
    Sort!

  • Temptacions[Ofensiu]
    wynelland | 07-02-2018

    Un relat molt ben ambientat. És veritat que la ciutat està plena de temptacions i que de tant en tant ens cal fugir. Desconnectar. Estar només amb nosaltres mateixos. De sobte, m'he adonat de com de perilloses poden ser unes inofensives fruites (dibuixades en una màquina d'un bar), i com de bones són si ens les mengem.

  • Tot aprenent temperància[Ofensiu]
    rautortor | 07-02-2018


    Hi ha gent que diu que les virtuts no s'aprenen, se'n té o no se'n té, que depèn de la predisposició natural. En canvi, ens has demostrat amb aquest relat tan ben trenat que se'n pot aprendre.
    Durant els anys de joventut, qui més qui menys s'apuntava a exercicis espirituals, quan encara no existien ni el ioga ni les activitats de relaxació mental i vivencial. De tant en tant calia desconnectar del present i de les rutines perilloses, i també de les addiccions.
    Atès el que ens exposes amb tant de detall, als lectors ens arriba una alenada de satisfacció en descobrir que, definitivament, la Júlia i la Remei van recuperar l'equilibri personal. Així i tot, només els cal una vuitena virtut de cara al futur, la perseverança.
    Ens anem llegint.

  • Bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 05-02-2018 | Valoració: 10

    El trobo molt ben escrit

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de E. VILADOMS

E. VILADOMS

41 Relats

481 Comentaris

35202 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Aprenent de relataire.
Gràcies a totes i a tots els que llegiu algun dels meus relats.

(Imatge a partir d'una fotografia de FERRAN D'ARMENGOL)