Recuperació de dades en busca d’inspiració

Un relat de: Retorn Blau
Cada vegada estava més desesperat... Estava buscant els relats de feia temps en busca d’inspiració i per a trobar un punt de partida...

Res... Res de res... Havia perdut els arxius... Aquell disc dur s’havia formatat massa vegades i ara era impossible treure’n res de profit ni amb eines de forense informàtic...

Tot i no haver canviat el disc dur per un d’última generació per precaució, ja que els discs durs d’última generació feien més difícil la recuperació de dades, amb un disc dur antic tampoc era possible recuperar res...

Res... Res de res... Ni música, ni lletres de cançons, ni escrits, ni res de res... Havia de començar totalment de zero...

En part la idea era començar altra vegada... Fos partint d’algun punt o no... I ara estava obligat a partir del no res...

Fet i fotut ja podia començar a escriure... El no res també era un bon tema... Valia més el no res que res de res... Però... Posats a pensar... El res de res també era alguna cosa... El no res també acabava sent alguna cosa en si mateixa... Per minsa que fos...

Des d’aquell mateix punt de partida li havia sortit més d’un conte temps ençà... Tot i que amb res, res de res i el no res ja s’estava embolicant i entortolligant ell sol...

El full en blanc el feia posar dels nervis... Res... Res de res... No res... Full en blanc...

Realment ell servia per escriure?... O era una fita que havia de deixar córrer?... Era una afició fugaç per la qual no tenia talent?... O era una afició per la qual tenia talent però en canvi no li rutllava per culpa de la seva vagància?...

Què havia de fer?... Picar pedra?... Anar escrivint encara que no sortís res de profit?... O esperar la inspiració?...

Quan sabia que tenia inspiració?... Era un estat o un pensament fugaç?... Quan durava?... Era allò mateix que estava sentint en aquell moment o no s’hi assemblava gens?...

Ho havia sentit mai?

Existia?

Existia ell?... O només era un personatge mediocre d’un conte mediocre?

Un personatge pot sentir de veritat?... O no?

I sentir encara que no fos molt intensament?... Com un insecte?...

Realment els insectes no senten o simplement no ho percebem?

I si senten més que nosaltres?

I si ells creuen que som nosaltres els que no sentim?

I nosaltres alhora creiem que ells no senten...
Què feia un personatge mediocre d’un conte mediocre pensant en insectes?... En sentiments?... En els sentiments dels insectes?...

Realment estava partint de zero amb algun criteri o simplement escrivia la primera bajanada que li passava pel cap?

Segurament si...

Estava escrivint bajanades...

Per coses realment profundes ja hi havia qui buscava paraules complexes, estranyes, poc corrents... Que ell, el personatge, no pensava buscar, dir, ni pensar...

Era entenedor el que escrivia?

No ho sabia...

Era bo el que escrivia?

Tampoc ho sabia...

Ell treia el que tenia a dins seu i era la única cosa que podia pretendre...

Ja hi hauria qui digués que era bo...

Ja hi hauria qui digués que era dolent...

Ja hi hauria qui ni ho llegiria...

Ja hi hauria qui opinaria sobre el seu escrit sense entendre’l...

Ja hi hauria qui opinaria entenent l’escrit...

Hi hauria molts matisos...

Hi hauria moltes opinions...

Adulacions de qui ni tan sols l’ havia llegit...

Enveges...

Elogis...

Elogis falsos amb rialleta a l’esquena...

Crítiques constructives...

Crítiques destructives...

O potser ni tan sols això...

Simplement, potser, total indiferència...







Comentaris

  • Avant![Ofensiu]
    Nil | 07-05-2018

    Si tu ets un caga-dubtes, jo sóc un lliga-mosques. Ambdues paraules, que sàpigues, volen dir el mateix. Jo sé el que no vull, però, amb 54 anys - calculo que 22 més que tu, encara és ara que no sé pas que és el que vull. Això mira't pel cantó positiu em fa mantenir-me amb un aspecte i capteny jovial, esperançador... i copsat pel cantó negatiu és tot un amoïnament i sofriment que ningú pot imaginar si no ho passa... Jo crec que el teu relat és un sòlid bloc de pedra, la peça que consolida el fonament del que és i ha d'ésser i serà la teva piramidal creativitat. El teu relat palesa profunditat i exterioritat, qüestions i ensems respostes. En definitiva és un "Jo" personal titubant en el món de la forma i de la idea. Salut, Nil. Ah! i benvingut als meus relats.

  • Moltes Gràcies ;)[Ofensiu]
    Retorn Blau | 07-05-2018

    Moltes gràcies Nil per la benvinguda i per la teva sinceritat... Sinceritat és el que busco... I realment sóc una mica cagadubtes i em menjo bastant el cap... I més després d'un temps de sequedat creativa...
    Aniré escrivint...

    Ara faré una ullada als teus escrits ;)

    Xavi

  • Original garbuix.[Ofensiu]
    Nil | 06-05-2018 | Valoració: 10

    Ostres tu! Ni el poble "d'Israel" feu la travessia tant llarga per trobar la terra promesa. Jo crec que per ésser el primer relat li dones masses voltes a l'afer. Però potser ací rau la gràcia del relat. Perquè normalment estem més centrats en el que dir que no pas en el que diran o pensaran. Res, t'animo, t'encoratjo a posar el teu granet de sorra en aquesta lletraferida casa que és RC. Salut i benvingut "sies" de nou.

  • No entra a concurs[Ofensiu]

    Benvolgut relataire, has clicat a la pestanya de participació del VIIIè Concurs ARC de micro relats a la Ràdio, en penjar el teu relat, i creiem que ha estat un error.

    Un cop revisat hem vist que no compleix les bases del Concurs, ni en extensió ni en temàtica.

    Si la teva intenció és participar, et demanem que ens enviïs un altre relat que s'avingui a les bases del concurs.

    Gràcies!

    Associació de Relataires en Català (ARC)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Retorn Blau

2 Relats

4 Comentaris

311 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00