Recull dels primers 50 poemes rebuts per a col.laborar amb la Marató de TV3

Pels ARTISTES que vulgueu col.laborar:

Trobareu les bases per a fer les il.lustracions en aquest web:
http://poemesperalamarato.blogspot.com/p/bases-illustracions.html

Aquí teniu el recull dels primers 50 poemes que ja hem rebut, per a que trieu els que vulgueu il.lustrar. Gràcies!


1.
Descorda't la pell.
Esvanirem obstacles
entre tu i jo.
Un petit tros del meu cos
ara duu el teu somriure.

montse assens

2.
Sentir bategar l’abisme dins nostre,
beure a glops lents el fel del dolor,
voler fugir-ne sense saber-ne, sense poder-ne.
Girar els ulls, estendre els dits:
trobar uns ulls, uns dits a prop
per allunyar l’abisme.
Reescriure’ns des de l’altre, ser-nos més.
La vida de nou una onada de llum.

Carles Duarte i Montserrat

3.
Ara la teva història
és a punt de girar full...
una sala d'operacions ample
dibuixa la nova vida que vindrà.
Tractarem de fer-te lloc
perquè mereixes ronyons i fetge
i cor i pulmons i pàncrees.
Ara la teva història és una sala d'operacions ample d'esperança.

Marc Freixas i Morros

4.
TEIXIT D'ESPERANÇA

Diuen que l'esperança no mor mai.
Sóc eterna com els àtoms en l'espai.
Cor feble, fetge malalt, pulmó foradat,
ni vosaltres no em podreu condemnar!
L'amistat i la solidaritat amables virtuts vitals,
Matèria etèria, cossos cerquen altres cossos,
Un donant de generositat reviu en un trasplant.
Amb el cos regenerat, tinc una nova vida per davant!

Carme Folch

5.
El preu d’or que causa una altre mort... Hi han alternatives?

Els òrgans del trasplantament, teixits i sang
haurien ser més accessibles; no tenir el preu d’or.
La situació aquesta, per això, i volen aprofitar
els traficants, causant la nova mort i un dolor immens.

Ho ens podríem arreglar, sent més actius com uns donants...
O, tal vegada, ens descobríem el secret, el que el temps va amagar,
com feien els ancestres nostres per créixer tots els òrgans
de nou i de manera natural, semblant a una cua d’una sargantana…

Liudmila Liutsko Pavlechko

6.
DÓNA'M ESPERANÇA

Dóna'm la mà,
no perdis l'esperança.
Traçarem un nou demà
lliure de recança.

Agafa'm la mà,
junts suturarem la il•lusió
i de nou farem bategar
la llum en la foscor.

Anna Rispau i Falgàs

7.
A TRENC D'ALBA

La teva vida
és un eclipsi constant.
setge d'obagor.

Esclata l'alba
pel batec d'un nou òrgan.
S'encén la vida.
Xàldigues de vells anhels.
Guspires de nous instants.

Anna Rispau i Falgàs

8.
Llegenda

Una ànima amb vestit d’eternitat
enyorava el seu temps mortal i breu,
quan era carn i sang, passió i desig.

Però va escoltar el seu cor com bategava
al pit d’un home esperançat i fràgil,
com el repic joiós de les campanes
en un assolellat matí d’abril.

I va dir adéu a tot, sense recança.

Júlia Costa

9.
UNA GOTA NOMÉS

Amb una gota d’essència
omples de respir de mar un pulmó.
Oxigen per atansar l’horitzó.
Una gota d’absència
és la cèl•lula que regenera confegint un cos nou.
Una pupil•la que s’obre a la llum dels colors.
Una gota de Ciència
atorga la torxa encesa de l’amor, nostre.

Sandra Domínguez Roig.

10.
DESASSOSSEC

Ésser-se:

Haver de trencar aigües del vincle propi,
per sortir-se de si mateix
escampat a l’ombrívol ocult,
amb l’espina umbilical, de dintre, expulsada.
Permanent culpable de l’òrbita impossible,
quan retornava al punt
de l’aigua latent,
ingràvida
i fetal.

Jordi Valls

11.
RESET

Reneixes
en la flor renovada
i en l’escorça
de l’arbre
que es regenera.
En l’esperança
del nou camí
que recomença.

Albert Calls i Xart.

12.
ETERNITATS

La mirada orba es descongela,
la vida torna a glatir
aferrada al pit de la sorpresa

L’ànima es desprèn
de l’embolcall de grana
i atorga al temps
una esperança.

Sílvia Tarragó Castrillón

13.
Quan la vida desfulla la tardor

Sóc dèbil quan la vida desfulla la tardor
i espero, amb incertesa, collir el temps que passa
sense preu, ni valor, des d’un xic d’esperança.
És valent somniar en la nova carícia
d’una pell que s’allunya. Que és molt a prop de mi.
Descobreixo l’amor d’un instant somrient,
que em diu, amb ulls brillants, que seré neu d’hivern
i sol càlid d’estiu. Un nou desig de viure.

Bruna Generoso i Miralpeix

14.
Generositat

Escolteu!

Fem que la llum de la torxa ancestral
que ara ens vull en el més endins,
no mori en el finiment d'uns cossos
quan el descans pregon els gomboldi.

No ho dubteu...

La màxima benvolença és l'ofrena de vida.

Joan Abellaneda

15.
En tu rojo corazón

Hoy me levanto y alzo los ojos hacia el cielo
y hacia la lejanía
vislumbro un horizonte que apenas existía
eclipsado por niebla por la luz que declina

Hoy siento los latidos del sol en mis entrañas
tu dolor tu alegría
vivirán en mi adentro palpitarán conmigo
en tu rojo corazón

Goya Gutiérrez

16.
Transfusió

Et dono part de mi
sense sentir-me’n orfe,
lluny de l’amor d’artifici
i les mirades absents.
Et dono part de mi
perquè el renéixer del cos
reobri totes les portes:
perquè regeneri els somnis.

Laura Gonzàlez Ortensi

17.
Verd esperança

Embolcallats de verd
amb expertes puntades
entrellacen i broden teixits

desvestint pors
per vestir esperances

que multipliquen per dos
allò que d'un han refós.

Ferran Planell i Clofent

18.
Vida

I ella surt colpejant l'albada,
-pupil•la d'ànima i cos d'alosa
nascut enjorn a un futur llunyà -,
palpant el cor al teu esguard.
Sota un manoll de buidor amarga
sense gemecs, recobrant vida
just a la vora del camí. La clau.
Aquella que “obri tots els panys”

RNBONET

19.
No deixem que ploren els estels,
evitem que criden els malats
com les orenetes en la nit
pel dolor de veure’s impotents.

No tenim una altra pell com les serps,
però tenim la tecnologia, tanmateix,
que fa créixer nous membres del no-res
en la carn esqueixada de la gent.

Francesc Arnau i Chinchilla

20.
Quan la vida s’esmuny entre les mans
encara pots compartir tot el teu cos,
passar el relleu com en qualsevol esport;
Avui és possible jugar un altre cop!

Donaràs el teu cor de guerrer
i tornarem a escoltar el seu batec.
Regalaràs els teus ulls de porter
i tornarem a gaudir del seu llambrec.

Francesc Arnau i Chinchilla

21.
Vas voler donar els teus òrgans
quan res parlava de mort,
aquell cor que a tu et movia
és el que ara duc jo.

Ensenyem com estimaves,
vull com tu oferir aquest cor,
donar-lo mentre és a dintre
que notis que és ple d’amor.

Marta Galobardes Galobardes

22.
CRISTALLS D’AMOR

Amb pinzell amarat de pigments,
et pintaré mil colors a la retina
que vivificaran la llum perduda;
un bocí meu t’engendrarà als ulls
la blancor de l’ametller florit,
l’atzur d’albada que desperta,
el magenta que sobreviu la nit,

i el cel somriurà…

Pilar Campmany i Piqué

23.
Els anys com la neu
ombra definitiva
dels meus ulls cansats
que altra primavera
omplirà de nova llum

Joan Antoni Baron

24.
T’adormires sota una llum intensa i blanca.
L’endemà, les teves mans agraïdes resseguien la nit.

Martí Sunyol

25.
Ulls plens

Diuen que no posseïes res...
I amb tu segueix la llum;
amb tu continua la música
que s’assaboreix amb la vida.

I essent un altre, restaràs ben viu
en el record únic de l’ahir.

No tenies res i ho vas donar tot...

Glòria Calafell

26.
Retrat del pas del temps

Com una tornada de cançó trista, sí, la mar irromp
als meus peus descalços. L’aigua els colpeja amb força i fa forja
a la sorra i als dits, que lenta i progressivament
se’m deformen en una flonja i dèbil capa de pell arrugada.
Aleshores entenc el declivi voluntari de la matèria,
els efectes nocius del martelleig precís del sol als teixits de la pell,
flueix així el desgast permanent de la vida, la fusió reiterativa
de l’escuma als porus i a la sorra i la reinterpretació d’una mar estanca
que es repeteix a si mateixa com una tornada trista de cançó.

Jaume Cases

27.
El càntir

El càntir buit i el rostoll sec,
assedegat, tot són còdols.
L'escurçó amanyaga el terròs.
Compartirem regalims de font de vida,
distretament,
volenterosament,
plaentment
beurem lentament.

Jaume J. Pàmies

28.
Fins i tot moriria

Accepta'm...
amb un tros de mi
un xic meu
per a tu.
Estalviant-me jo quelcom
donant jo del meu cos
Fins i tot moriria...
per tu.

Carlos Mª Martorell de la Puente

29.
Reviure

Vull viure
i viuré feliç
sabent que si un dia
la mort se m'enduu.
Un boci de mi
reviurà en tu.


Montserrat Lloret Perxachs

30.
Crisàlide

Crisàlide agònica
esquinça el capoll
deixa sortir ales de papallona.
Jo espero alentida,
ferida de mort
recollir el seu voleiar
i sentir com la vida
batega de nou dins meu.


Montserrat Lloret Perxachs

31.
Sargit

Sargit amb mà curosa
cobert per altre cos
reviu part de mi.

Extret amb mà sabia
d'ésser extint generós
batega de nou en mi
el seu òrgan alentit
que em retorna la vida.

Montserrat Lloret Perxachs

32.
ORONETA

Oroneta, vol de drap,
quan remuntes les tronades
com els diaris cremats,
de mosquits t’omples el pap.

Remuntem també nosaltres
les tronades de la vida
per poder tornar als malalts
l’esperança i el somriure.


Francesc Arnau i Chinchilla

33.
Teixits entrellaçats


I ara nu, despullat de vida ,
vesteix tu el meu repòs,
la meva marxa , la teva esperança,
el teu somriure, el meu consol

teixits entrellaçats,
somnis trencats,
esperança de vida trenada,
per sempre amb tu encadenat.


Xunxi LLinàs del Torrent

34.
OFRENA


Em miro el món amb còrnies cedides,
amb l’escleròtica de neu, abans groguenca,
neta la sang que viatja per les venes
sense necessitat de màquines ni química,
lluny de la fel que l’ànim posseïa,
amb batec abrivat el cor que defallia...
Renovat gràcies a la teva generosa ofrena,
estreno ulls, fetge, ronyons i un cor ple de vida.


Mercè Bagaria

35.
L’ESPERA

Sovint l’espera és un sinònim
de l’esperança.
Com un rellotge que va marcant
hores incertes, la nit va fent-se
allargassada.
Per cada llum que es fon de sobte,
una altra llum haurà d’encendre’s.


Antoni Casals i Pascual

36.
Altres horitzons

Ara que els meus ulls es clouen
vull que abastin altres horitzons,
paisatges que encara no he vist
en el cos d’un hoste que els allotgi;
desitjo renéixer en una carn aliena,
ser percepció endins d’un altre ésser
bategant al compàs d’un temps novell,
que travessi el mur d’allò que és efímer.


Mariona Lorente i Pla

37.
Singularitzem sentiments


I quan el meu cor bategi en tu,
els teus ulls veuran certs aquells somnis.
Sense melangies ni enyorances,
t’explicaré sentiments...


Mercè Mulet

38.
Respirant esperança


A cada estona et fuig el respir.
Ja no sents glopada que et faci feliç...

Llença’t, no t’aturis, jo sóc per aquí,
i en poc, el teu alè s’omplirà de mi.


Mercè Mulet

39.


A TU

A tu, anònim estimat,
et dec la nova vida
que la teva m’has deixat
per trobar una sortida.

Noves ales m’has donat
per volar amb embranzida;
em tens el cor robat
per la sang compartida.


Mercè Bellfort

40.
Et sents calanca
entre l'aspror rocosa
enmig d'espadats
l'onatge mor als teus peus
amb remors d'esperança.

Setge de còdols.
Llambrec bategant.
Somnis de vela hissada.

Anna Rispau i Falgàs

41.
Hi ha records que la densitat
no percep. Les blanques portes
han desat els ulls. I no saben
si dir-los la veritat dins el silenci.

Laura Dalmau

42.
La pluja de records antics
ha tornat estèril el present
i trista la coherència dels més pròxims.

Però després del xàfec
he vist arribar la vida amb tanta força,
que ara decideixo omplir la font
i fer-me lloc per quan els reclami.

Tornaré sense recança per beure'm l'aigua sense fre.


Marc Freixas i Morros.

43.
UN SOMRIURE


Sé que esperaves, dia a dia, plorant cada nit,
en un silenci aterrador que t’envoltava.
Tan de temps de no rebre cap resposta
però per fi ha guanyat l’esperança.
Avui una trucada t’ha obert un nou món
la voluntat d’algú anònim et fa veure la llum
la vida torna a tenir un futur esperançador
i la teva cara, la lluentor d’un somriure.


Josep Maria Repullés Pey

44.
Amagat sota un batec
vius el gest de la vida,
sense malfiança.
Gens lluny d’on ets, un ocell,
afaiçonat amb cendra,
t’ha deixat un sospir assossegat
al palmell d’un nou dia.


Glòria Calafell

45.
De cor

Tardor de cor, la sang de malaltia
es mescla amb l’aigua clara, dins del llac.
El teu ajut, la teva gosadia
m’atura el patiment d’aquell tic-tac,
d’aquell rellotge mut, que mai voldria
per a ningú. Trepitjo un llis fullac,
i admiro el pas del temps, i cada dia,
quan veig el meu reflex damunt l’opac.


Bruna Generoso i Miralpeix

46.
Amb un cor nou

No sé quin nom tenia,
ni el color de la pell que el vestia,
quina llengua parlava,
quina fe el movia,
en qui confiava...

Forma part de mi, i sento
com respira, riu, plora, somia, estima...
Simbiosi perfecta, la vida!


Mercè Bagaria

47.
Com el foc, com la llum

Com el foc, com la llum,
com la lluna que creix
s'omple, decreix i canvia,
com una guspira que estira
el temps, que palpita i respira.
Com la Terra que gira i gira
romandrà ancorat un tros
del teu cos al meu cos.
Com un joc de miralls,
com una lectura col•lectiva,
com una nova fe de vida,
com un so natural farcit d'harmonia.


Isabel Barriel

48.
Caiguda lliure


Caiguda lliure
amb xarxa elàstica al fons.
Saltes, retornes de cop al món.

Com el gat que té set vides,
com la planta que espavila si plou,
com qui no es deixa vèncer,
com l'aigua que surt al desert del pou.


Isabel Barriel

49.
SOBREVIU-ME

Tinc afany de vida.
M'encega la llum del fons del camí.

Retornaré amb tu de la meva absència.
Per tu despertaré el meu ressò perdut.
A ritme compassat bategaré dins teu.

I en plàcid crepuscle,
en els anhels del temps,
obriràs els ulls per sobreviure'm.

NÚRIA NIUBÓ I CABAU


50.
M’hi arrelo a pedaços,
m’ aferro al teu cos de fusta,
assedegada xuclo l’aire.
Reprenem juntes el crit
damunt les despulles
amb ales enceses
de llum i de temps.


Empar Sáez