Recull dels primers 25 poemes rebuts per a col.laborar amb la Marató de TV3

Pels ARTISTES que vulgueu col.laborar:

Trobareu les bases per a fer les il.lustracions en aquest web:
http://poemesperalamarato.blogspot.com/p/bases-illustracions.html

Aquí teniu el recull dels primers poemes que hem rebut, per a que trieu els que vulgueu il.lustrar. Gràcies!


1.
Descorda't la pell.
Esvanirem obstacles
entre tu i jo.
Un petit tros del meu cos
ara duu el teu somriure.

montse assens

2.
Sentir bategar l’abisme dins nostre,
beure a glops lents el fel del dolor,
voler fugir-ne sense saber-ne, sense poder-ne.
Girar els ulls, estendre els dits:
trobar uns ulls, uns dits a prop
per allunyar l’abisme.
Reescriure’ns des de l’altre, ser-nos més.
La vida de nou una onada de llum.

Carles Duarte i Montserrat

3.
Ara la teva història
és a punt de girar full...
una sala d'operacions ample
dibuixa la nova vida que vindrà.
Tractarem de fer-te lloc
perquè mereixes ronyons i fetge
i cor i pulmons i pàncrees.
Ara la teva història és una sala d'operacions ample d'esperança.

Marc Freixas i Morros

4.
TEIXIT D'ESPERANÇA

Diuen que l'esperança no mor mai.
Sóc eterna com els àtoms en l'espai.
Cor feble, fetge malalt, pulmó foradat,
ni vosaltres no em podreu condemnar!
L'amistat i la solidaritat amables virtuts vitals,
Matèria etèria, cossos cerquen altres cossos,
Un donant de generositat reviu en un trasplant.
Amb el cos regenerat, tinc una nova vida per davant!

Carme Folch

5.
El preu d’or que causa una altre mort... Hi han alternatives?

Els òrgans del trasplantament, teixits i sang
haurien ser més accessibles; no tenir el preu d’or.
La situació aquesta, per això, i volen aprofitar
els traficants, causant la nova mort i un dolor immens.

Ho ens podríem arreglar, sent més actius com uns donants...
O, tal vegada, ens descobríem el secret, el que el temps va amagar,
com feien els ancestres nostres per créixer tots els òrgans
de nou i de manera natural, semblant a una cua d’una sargantana…

Liudmila Liutsko Pavlechko

6.
DÓNA'M ESPERANÇA

Dóna'm la mà,
no perdis l'esperança.
Traçarem un nou demà
lliure de recança.

Agafa'm la mà,
junts suturarem la il•lusió
i de nou farem bategar
la llum en la foscor.

Anna Rispau i Falgàs

7.
A TRENC D'ALBA

La teva vida
és un eclipsi constant.
setge d'obagor.

Esclata l'alba
pel batec d'un nou òrgan.
S'encén la vida.
Xàldigues de vells anhels.
Guspires de nous instants.

Anna Rispau i Falgàs

8.
Llegenda

Una ànima amb vestit d’eternitat
enyorava el seu temps mortal i breu,
quan era carn i sang, passió i desig.

Però va escoltar el seu cor com bategava
al pit d’un home esperançat i fràgil,
com el repic joiós de les campanes
en un assolellat matí d’abril.

I va dir adéu a tot, sense recança.

Júlia Costa

9.
UNA GOTA NOMÉS

Amb una gota d’essència
omples de respir de mar un pulmó.
Oxigen per atansar l’horitzó.
Una gota d’absència
és la cèl•lula que regenera confegint un cos nou.
Una pupil•la que s’obre a la llum dels colors.
Una gota de Ciència
atorga la torxa encesa de l’amor, nostre.

Sandra Domínguez Roig.

10.
DESASSOSSEC

Ésser-se:

Haver de trencar aigües del vincle propi,
per sortir-se de si mateix
escampat a l’ombrívol ocult,
amb l’espina umbilical, de dintre, expulsada.
Permanent culpable de l’òrbita impossible,
quan retornava al punt
de l’aigua latent,
ingràvida
i fetal.

Jordi Valls

11.
RESET

Reneixes
en la flor renovada
i en l’escorça
de l’arbre
que es regenera.
En l’esperança
del nou camí
que recomença.

Albert Calls i Xart.

12.
ETERNITATS

La mirada orba es descongela,
la vida torna a glatir
aferrada al pit de la sorpresa

L’ànima es desprèn
de l’embolcall de grana
i atorga al temps
una esperança.

Sílvia Tarragó Castrillón

13.
Quan la vida desfulla la tardor

Sóc dèbil quan la vida desfulla la tardor
i espero, amb incertesa, collir el temps que passa
sense preu, ni valor, des d’un xic d’esperança.
És valent somniar en la nova carícia
d’una pell que s’allunya. Que és molt a prop de mi.
Descobreixo l’amor d’un instant somrient,
que em diu, amb ulls brillants, que seré neu d’hivern
i sol càlid d’estiu. Un nou desig de viure.

Bruna Generoso i Miralpeix

14.
Generositat

Escolteu!

Fem que la llum de la torxa ancestral
que ara ens vull en el més endins,
no mori en el finiment d'uns cossos
quan el descans pregon els gomboldi.

No ho dubteu...

La màxima benvolença és l'ofrena de vida.

Joan Abellaneda

15.
En tu rojo corazón

Hoy me levanto y alzo los ojos hacia el cielo
y hacia la lejanía
vislumbro un horizonte que apenas existía
eclipsado por niebla por la luz que declina

Hoy siento los latidos del sol en mis entrañas
tu dolor tu alegría
vivirán en mi adentro palpitarán conmigo
en tu rojo corazón

Goya Gutiérrez

16.
Transfusió

Et dono part de mi
sense sentir-me’n orfe,
lluny de l’amor d’artifici
i les mirades absents.
Et dono part de mi
perquè el renéixer del cos
reobri totes les portes:
perquè regeneri els somnis.

Laura Gonzàlez Ortensi

17.
Verd esperança

Embolcallats de verd
amb expertes puntades
entrellacen i broden teixits

desvestint pors
per vestir esperances

que multipliquen per dos
allò que d'un han refós.

Ferran Planell i Clofent

18.
Vida

I ella surt colpejant l'albada,
-pupil•la d'ànima i cos d'alosa
nascut enjorn a un futur llunyà -,
palpant el cor al teu esguard.
Sota un manoll de buidor amarga
sense gemecs, recobrant vida
just a la vora del camí. La clau.
Aquella que “obri tots els panys”

RNBONET

19.
No deixem que ploren els estels,
evitem que ploren els malats
com les orenetes en la nit
pel dolor de veure’s impotents.

No tenim una altra pell com les serps,
però tenim la tecnologia, tanmateix,
que fa créixer nous membres del no-res
en la carn esqueixada de la gent.

Francesc Arnau i Chinchilla

20.
Quan la vida s’esmuny entre les mans
encara pots compartir tot el teu cos,
passar el relleu com en qualsevol esport;
Avui és possible jugar un altre cop!

Donaràs el teu cor de guerrer
i tornarem a escoltar el seu batec.
Regalaràs els teus ulls de porter
i tornarem a gaudir del seu llambrec.

Francesc Arnau i Chinchilla

21.
Vas voler donar els teus òrgans
quan res parlava de mort,
aquell cor que a tu et movia
és el que ara duc jo.

Ensenyem com estimaves,
vull com tu oferir aquest cor,
donar-lo mentre és a dintre
que notis que és ple d’amor.

Marta Galobardes Galobardes

22.
CRISTALLS D’AMOR

Amb pinzell amarat de pigments,
et pintaré mil colors a la retina
que vivificaran la llum perduda;
un bocí meu t’engendrarà als ulls
la blancor de l’ametller florit,
l’atzur d’albada que desperta,
el magenta que sobreviu la nit,

i el cel somriurà…

Pilar Campmany i Piqué

23.
Els anys com la neu
ombra definitiva
dels meus ulls cansats
que altra primavera
omplirà de nova llum

Joan Antoni Baron

24.
T’adormires sota una llum intensa i blanca.
L’endemà, les teves mans agraïdes resseguien la nit.

Martí Sunyol

25.
Ulls plens

Diuen que no posseïes res...
I amb tu segueix la llum;
amb tu continua la música
que s’assaboreix amb la vida.

I essent un altre, restaràs ben viu
en el record únic de l’ahir.

No tenies res i ho vas donar tot...

Glòria Calafell

***
Si voleu més informació contacteu per mail amb l'Associació de Relataires en Català:

associacio.relataires@gmail.com