Recull dell poemes rebuts (del 50 al 100) per a col.laborar amb la Marató de TV3

Un relat de: Poemes per a la Marató
Recull del poemes rebuts (del 50 al 100) per a col.laborar amb la Marató de TV3

més informació al web:
http://poemesperalamarato.blogspot.com


50.
M’hi arrelo a pedaços,
m’ aferro al teu cos de fusta,
assedegada xuclo l’aire.
Reprenem juntes el crit
damunt les despulles
amb ales enceses
de llum i de temps.

Empar Sáez


51.
RENÉIXER

Albiro una llum
més enllà de l’horitzó,
una mà m’ajuda
a sortir de la foscor,
en mil colors diviso
tots els espais que abans eren obscurs
plena de joia em sento de percebre la màgia dels colors.


Elena Maristany

52.
Temps


Dies de colors de tardor saborosa,
taronja i groc i un esclat de rauxa.
Et porto a dins, a les nits fredes.

Tots els estels sobre nosaltres.

Silvia Armangué Jorba

53.
Vestit nou

"El teu regal em dóna vida
més que un teixit apedaçat
és un vestit que fet a mida
de la tristesa m'ha salvat!"

"No et dono sols un fil per sargir el teu cos
vull ser el teu àngel guardià, el teu conseller
units en un sol cor, un sol amor
bategant a l'uníson, al teu diapasó"


Quim Benet i Porcell

54.

AVIAT


Aviat, vida meva, aviat
saltaràs i correràs
com una granoteta
feliç i riallera, tu seràs.

Una maduixeta dins teu
farà toc-toc, farà toc-toc;
i els teus ullets brillaran.
Aviat, vida meva, aviat.


Mercè Bellfort

55.
QUAN L’ALÈ MARXA


Quan l'alè marxa
quelcom pot continuar viu.

Més vida per d’altres vides,

Vuit vides que poden viure
amb una mica de nosaltres

... i de les despulles VIDA!!!

Viure o veure la vida
a través dels nostres ulls.



Lucía Romero

56.
VEREMA

Les hores em vinclen el cos com raïms de tardor
dobleguen sarments sense estiu que esperen verema,
i em lligo a pells abaltides que necessiten ajuda
per poder oferir-los el que encara em resta de vida.

Dins l’onada d’un mar de vinyes desconegut,
sentiré que els darrers fruits són encara dolços...


Pilar Campmany i Piqué

57.
RENÉIXER

Juganer? Gens! No ho sóc pas.
Però sé que amb mi porto vida
i amb un equipatge escàs
salto el riu vers l’altra riba.

Sóc un òrgan? Sóc teixit?
Què ens importa la natura!
El que importa és el delit
de crear vida futura.


Sílvia Romero

58.
Parpelles closes
I amb toc de festa
Dia que fuig...
amb goig de nàixer


Ramon Navarro Bonet

59.
Present i futur

Avui sé que ens hem de separar,
que el nostre paradís terrenal s'acaba,
que hauré d'esperar per retrobar-me amb la teva ànima.
I sé que quan això passi,
no ens caldrà l'embolcall
l'haurem deixa't aquí,
tot desitjant que torni a viure un altre paradís


Pilar Carol Escala

60.
Sentir-se engruna de cristall blau,
versemblança sorgida per la incertesa i el desig.
Ombra d'un paisatge de pedres que entrebanquen el camí,
i d'un nou fat que es pronuncia a les celles de l'esperança.
Captiva de la mirada, deixes els records guardats entre aquests fulls
i t'arrauleixes a prop dels blaus, a dins dels blaus d'un nou viatge.

Dunes blanques, rinxols de coure i cristalls blaus, en un mateix batec,
avui arrangen un concert entre tu i jo.


Montse Assens

61.
L'Esperança

Tensa espera , la vida s'escapa
Il•lusions esvaïdes, somriures marcits
Guanyar temps al temps
res és més important.
Acceptar un regal, un present
I amb ell, un llarg futur


Pilar Carol Escala

62.
Com el calze enclou el vi,
fundats en amant acollida
ja som flamant renaixença.
Acaba el nostre poema, jo el deixo en punt i seguit.


Joan Abellaneda

63.
Sóc un trencadís de batecs i emocions.
Pren un bocí de mi.
Se't desvetllaran tots els sons.
Per gaudir, et resta un llarg camí.
Bleix de llum i d'il•lusions.
Pren el brisall que et brindo de mi.

Anna Rispau i Falgàs

64.
de l’oblit i el neguit

De dins del silenci alço el clam
a l’aclaparadora paüra de l’oblit,
al quiet abandonament del viure
al bandeig de tan fosca nit.

Si ho deixés ara, fora no viure mai
el càlid ressò d’un cor arrapat al meu pit,
existint incrèdul en la rància mirada
d’un ignot i etern neguit.

Ferran d’Armengol

65.
CLAROR


Has obert les portes a un nou temps
on abans hi havia només el silenci de l'obscuritat .
Duc a dintre meu el perfum florit
d'una ànima compartida,
arrelada al meu cos plegada pel destí.
Junts ens deslliurem d'una vida d'artifici
per renéixer a la lírica de la vida.
Ara, passejarem un nou caminoi.

Antoni Cànovas

66.
LLUNES

He begut els colors
amb que es vesteix el riu,
mes la vida, obstinada,
m’ha empès a l’altra riba.

S’han apagat clarors,
s’han fos tots els espills,
però amb les meves llunes
veuràs créixer els teus fills.

Aurora Marco

67.
RENAIXENÇA

Mare, que al teu fill bressoles
amb dolorosa incertesa ,
no sofreixis, que el futur
esfondrarà la tristesa.

Quan sembla que tot s'acaba,
quan la vida no té espera,
un nou cor per tu batega
i reneix a l'esperança.

Carme Olivé

68.
COS A COS


Lluny de tu
vaig amb ell:
il•lusió.

Sóc l’anhel
d’un nou sol:
creació.


Sílvia Romero

69.
Canvi de joc

Sense ombres ni núvols,
sota el cel ben blanc
t'abandona el ritme
i et cobreix la sang.

Sense ombres ni núvols
canviaràs de joc,
seràs bocins que estrenen
anatomies d’altres noms.

Isabel Barriel

70.
Penja la casa per damunt dels teus ulls
perquè penses que tot ha estat envà.
Cremes el rostre cruel i fosc de la derrota
i mires de refer el desànim desmesurat de la família
mentre carregues armes de foc sense bales
i destrueixes l'enemic que tens a dins del cos
amb aquella incansable lluita de records que porten vida.
Demà obriràs les portes d'una casa que mai més no penjarà.

Marc Freixas i Morros.

71.
Enmig de la tempesta,
dubto, m'abstrec,
pronuncio noms en va
i oblido
que hi ha infinitat de blaus
que es conjuguen al centre del marejol.

Però quan pronuncio el teu nom,
sento en el mateix batec, la vida que m'acull.


montse assens

72.
Somnis

Somnis d'esperança,
de passejos en jardins florits
de mil colors,
de despertar amb un somriure
dins una cambra blanca,
de sentir la vivesa d'un nou dia,
de vèncer les pors quan et visiten.

Somnis d'esperança, de despertar-te
amb el batec anònim d'un somriure.

Josep Cases Mas

73.
Sutures d'absència

Teixirem el futur
amb sutures d'absència.

Si tu no hi ets,
jo trobaré la teva llum
en altres ulls,
tu alenaràs batecs
d'un altre cor.

Mort vençuda.


M.Pilar Navarro Morte

74.
UNA PART DE MI

Una part de mi,
serà el que t'ajudi a viure,
i encara que no ens coneixem,
seré feliç per tornar-te a fer somriure.

Carles Campomar

75.
Tu pots fer sortir el sol !

Escampa la boira de la debilitat,
un somriure de caliu és el sol,
el plor, ja rosada brillant, s'evapora.

Els rius s'entrellacen i junts fan camí
mentre la llum, verd maragda, s'eixampla.

Joan Abellaneda i Fernández

76.
Buit regenerat

Respira i compta enrere. Del deu a l'u. Deu, nou...
I quan obri els ulls...

Puc veure el sol. Sentir que dins
em vull la sang. Del dolor gris
que ara és vermell. Sencer de nou.

I en el teu buit
regenerat
hi deso el cor.

Gemma Rabaneda

77.
Et regalo flors

Teu era el cor,
insondable desconegut,
em fermares a la vida,
sense haver-m’ho merescut.
On et puc portar flors?
No ho sé. Al mar les regalaré,
esperant que t’arribin
empeses per mon batec fener.

Laia Cardona Talón

78.
Des de el meu cos

Diuen que ja no hi sóc, mentre em ploren enmig
d'un fossar ple de melangia, però esteu equivocats..

Jo batego en un adolescent ple d'il•lusions...
I miro la llum dels estels tan llunyans en un altre...
que tremola com un nen quan mira una noia

Ja no hi sóc per a uns que m'estimaven...
però hi sóc per a uns altres que ara m'estimen..

Abans era u, ara sóc bocins d'ànimes diferents!


Maria Teresa Martínez Sentís

79.
De cels futurs

El meu pare és mort,
cap òrgan nou esquinçat
li va poder ser substituït
per perllongar-li la vida.

Però, part dels seus ulls
miren des d’un altre rostre
capvespres, postes i paisatges
que emergiran de cels futurs.


Mariona Lorente i Pla

80.
BATEC DE LLUM

T'engoleix l'afrau,
l'ombra impertorbable
d'un burell futur.

Un novell batec
reneix brandat per l'alba
i bressat pel mar.
Esclat d'esmalts a l'esguard.
Degotall de llum al cor.

Anna Rispau i Falgàs

81.
Llibertats

Lleva de la pell allò que estreny,
I camina per donar un gir al destí,
Engrescant a tots els homes,
A cercar i a demostrar,
Que el desig i la fermesa,
Pot donar-nos una llum,
Fent de l’enginy la troballa,
Que ens retorni llibertats.


Mercè Baldi Coll

82.
El teu cor

Amb el vent a la cara i el sol ponent,
jo miro enrere i vull anar endavant.
No fora savi morir vivint,
si et tinc a dins com un regal.

Mercè Baldi Coll

83.
Batec

Sento el batec com un instant que vola: intens, immens, i efímer.
És l’infinit, és el no res, és el tot de l’univers: extrems que frisen per tocar-se.

Mercè Baldi Coll

84.
ARQUITECTURA SUBTIL

Guaiteu com les mol•lècules
s'agermanen en el seu nou destí:
refem teranyines invisibles als ulls,
sacrifiquem la son per donar
sentit al cos i a la vida.
Sabem que Penèlope treballa
sense sexe, sense color, sense religió.
Refà la casa sencera, balcons, terrat.


Montserrat Aloy i Roca

85.
Dues mirades

S’assuauja l’Adagio
que sona melangiós
entre nosaltres.
Les mans mestres obren i tanquen.
I com a rerefons
del dia nouvingut,
dues mirades
que mai no se sabran, però s’acompanyen.

Gemma Rabaneda i Sureda

86.
DITS D’ÀNGEL

Fila i desfila la vida
la nostra fràgil biografia.
Hi ha, però, unes mans
-dits d’àngels-
que sargeixen la pell i l’ànima,
regeneren el cor amb el cor,
i restauren el difícil equilibri
que el dolor esberla.

Pepa Puigdevall

87.
Ara mateix

Prou! És ara,
ara mateix. Torna’t sement, ofrena,
una esperança de fresca ferocitat
i amb punys hissats, floreix allà
on la malaltia comença.
Dóna’t, ara mateix,
per un somriure.

Carles Siscar i Vicens

88.
A tu

Et regalo el meu batec,
per si a mi ja no em calia.
T’ofereixo còrnia i pell,
si el meu sol no surt al dia.
Els ronyons pots agafar,
si jo marxo sense vida.
usa el pàncrees petit,
que l’ àpat ja no s’albira.
La sang ja no brolla al pit,
pren-la que això és una fira,
d’alegries i neguit.


Mercè Baldi Coll

89.
L’esqueix

L’esqueix malmès del jardiner cansat
Revifarà amb empenta allà on la vida
Encén la llum d’un far entre les boires.

Al mar, on els vaixells dels pelegrins
Cerquen camins entre l’escuma blanca
Per acabar viatges escapçats.


Júlia Costa

90.
SURT DE LA FOSCOR !

Sí, t'allargo la mà. Surt de la foscor !
I quan la llum et faci plorar emocions,
al reflex de les llàgrimes vessades,
- ofrenes jolius - hi serem els dos.


Joan Abellaneda i Fernández

91.
Del darrer estiu es desfulla la figuera,
i un vent negre assota el camp.
És tan petita l'esperança,
tan feble dins el cau.
Però sóc una fura vivaç,
i alço el cap, el musell tendre,
per trobar l'aire
que em guareix.


Silvia Armangué Jorba

92.
Ets.

No sé qui ets, ni d’on ets,
ni si ets
-si encara ets-;

sols sé que ets
-que ara ets-,

per sempre ets,
en mi i amb mi,

per sempre més.


Xavier Gonzàlez-Costa

93.
En mi.


La vida no ha expirat

amb el teu últim alè,

perquè en mi viuràs
per sempre.


Xavier Gonzàlez-Costa

94.

SALINA I EMBOSTA

Segueixo esberlant-te la pell,
d'un roig sofert que em reclama,
mentre llangorós em rebrolla el brogir del cor
amb què, com blat tebi, m'enastaves.
Desmembrar-te i seguir sentint l'olor
de tots els camps llaurats i aquella llum
de la teva cobertura amarada —salina i embosta—,
de l'escamat perfecte on m'abocaves
per nedar-te, com peix, tots els porus del desig.


Joanaina Font Ayala

95.
Barboll rutilant,
esquitxos de llum ixent.
Afona't en la blavor
que esqueixala el jorn opac
i et bada un nou horitzó.

Anna Rispau i Falgàs

96.
Transplantament de pulmó.

El dolor vertebral
d’una flama afeblida
s’ha dissol en el respir
d’una bonança obsequiada.

Amb agraïment t’aixoplugues
entre la pulcritud de l’aire
i la tebior d’un somriure.


Glòria Calafell

97.
Paeixo la mort. La Mort.
Voltors de bata blanca que busquen pedaços.
Volen pulmons, cor, ronyons...
Traieu-li tot! Feu-lo viure,
a altres indrets, a altres cossos.
Pedaços de vida.


Vanesa Olivencia i Mates

98.
Qui sóc?

Qui sóc jo?
administrador venturós
de generositats alienes.
Et duc en mi,
bategarem plegats.
Jo et manllevo
un bocí de cos
i li dono l’ ànima.

Carme Rosanas

99.
L’eixert

Aprofundeixes arrels
amb una força nova.
L'eixert recomença
un nou camí en tu.
Compartim essència de vida.

Carme Rosanas

100.
Esqueix

Allargo la mà
com en un comiat tranquil.
Pren-la, plàcidament.
Tinc un esqueix de mi
per perllongar el batec
i el ritme dels teus passos.

Carme Rosanas

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Poemes per a la Marató

Poemes per a la Marató

274 Relats

115 Comentaris

191663 Lectures

Valoració de l'autor: 9.98

Biografia:
POEMES PER A LA MARATÓ
Temàtica: Regeneració i trasplantament d’òrgans i teixits

• Què és el projecte de l’ARC “Poemes per a la Marató”?
Aquest projecte neix amb l’objectiu de col•laborar en la Marató de TV3 del present any 2011, dedicat a la regeneració i trasplantament d’òrgans i teixits. La intenció és promoure l’escriptura de poemes sobre aquesta temàtica i aconseguir que alguns d’ells siguin il·lustrats per diversos artistes. Les obres resultants seran exposades i venudes per un import assequible i el total recaptat per aquest concepte es convertirà, íntegrament, en un donatiu per a la Marató de TV3.

Poemes: Temàtica, la de la marató. Màxim 8 versos. Enviar-los amb el vostre nom a: associacio.relataires@gmail.com

Trobareu les bases i més informació en aquests enllaços:
http://relatsencatala.cat/relat/poemes-per-a-la-marato/1033268
http://poemesperalamarato.blogspot.com/
http://associaciorelataires.com/2011/08/30/poemes-per-a-la-marato/

***

Esperem que aquest nou projecte de l’Associació de Relataires en Català tingui una molt bona acollida. Participeu-hi!

Junta de l’ARC