recull de haikus

Recull de haikus


El gat estira
la seva silueta
aerodinàmica.



La pluja deixa
per tot arreu empremtes
de melangia.



Ciutat de nit.
No hi ha ningú al carrer
ni passen cotxes.



La llum del sol
s’emmiralla en els vidres
dels edificis.



Llavis ressecs.
Sota el sol implacable
l’asfalt s’estova.



L’aire tremola.
Monòxid de carboni
entre els pneumàtics.



Carrer València
cantonada Sicília.
Hi ha un accident.



Hi ha un accident.
La gent atura el transit.
Soroll de clàxons.



Glòries, Marina,
Triomf, Urquinaona
i Catalunya.



El celobert
fa olor de col bullida.
Bugada estesa.



Trenta-cinc graus.
Ombres deshidratades
a les voreres.



A l’estació
la gent omple l’andana
i el metro triga.



Carrers guarnits,
correfoc i revetlla,
festes de Gràcia.



En el caixer
s’hi aixopluga un captaire.
Obra social.



Una ambulància
esgarrapa el silenci
de matinada.



La fruiteria
és un esclat d’aromes
i de colors.



Es fa de nit
i els óssos tenen son
acumulada.



A la placeta
caga un gos i el seu amo
recull la merda.



A la ciutat
els arbres són domèstics
i malaltissos.



Sobre els terrats
la lluna vessa llàgrimes
de llum somorta.



Els autobusos
transporten gent anònima
cap a la feina.



Obra social.
Crèdits hipotecaris.
Desnonaments.



Agenollada
una captaire vella
demana almoina.



A la Pedrera
hi ha una epidèmia greu
de japonesos.



Manifestants,
pancartes i consignes.
Antiavalots.



La claveguera
fa olor de rata morta
en un toll d’aigua.



De cop i volta
una gavina es llança
sobre un colom.