Records

Un relat de: Ferran de Montagut

Recordo quant abans de que hi hagués les neveres elèctriques, hi havien neveres de gel, no fa pas gaires anys d'això, jo aleshores era un jovenet ple d'il·lusions, en que tot just em despertava al mon. Pels carrers del meu poble passava un home arrestant un carro tot ple de barres de gel, escridassava gel, gel... Aleshores les mestresses de les cases quant passava prop de la casa, sortien al carrer amb un cubell, i li deien jo en vull un tros així o mes gran, depenia tot de la butxaca de cadascun, els mes potentats de poble el feien dur per l'home aquell fins dins de la casa, recordo... Que ell agafava una eina de ferro amb forma de ganxo hi enganxava la enorme barra de gel i junt amb un sac se la posava a l'esquena i cap dins la casa del potentat. A les mestresses que sols en volien trossos tallava la barra de gel a base de martell i com una mena d'escarpa amb punxes. Recordo que com que no hi havia aparells de televisió ni tant sols es coneixia el vailets anàvem al d'arrera del home del gel, saltant i jugant; en aquells temps pocs o cap cotxe passava, tot era mes feréstec que ara, pels carrers es veia mainada jugant si eren nens a la baldufa o a canviar cromos o tirar pedres a guerres sens cap malícia, a xapes, a baletes, a guanyar terrenys amb un ganivet o un punxó, recordo... Que es feia al terra com un gran marc si eren dos els que jugaven es partia pel mig en un terreny es posava la A i el altre la E, començava a tirar tres vegades cadascun i el que dels dos jugadors clavava tres vegades seguides al terra era ell el que començava a tirar en el terreny del seu company, cada clavada de gabinet si la fulla quedava inclinada diguem a l'esquerra es feia una ralla amb aquella direcció quant el punxó o el gabinet no es clavava el torn era del altre, i resumint guanyava el que clavava mes vegades i es feia l'amo del terreny contrari. Les nenes jugaven als carrers també o a la corda a saltar i parar, a nines, a pujar com una escala dibuixada al terra a peu coix i la que arribava a dalt crec que guanyava. També es venien contes ja llegits es feien parades d'avant d'una casa i venien els contes a cinc cèntims o menys o es feien intercanvis de joguines o cromos. En aquells anys pels carrers feia goig de sortir, tothom ja esperava l'hora de sortir del col·legi per anar a jugar les nenes soles i els nens sols cadascun sens molestar-se amb les seves coses. Pels carrers no es sentien remors de cotxes, sols es sentien rialles de la mainada. Als vespres desprès del sopar els veïns acostumaven a sortir a prendre la fresca si era a l'estiu i es feien tertúlies xerrant d'allò i deixo, nosaltres els mes joves jugaven a fet i amagar, o ha la gallineta cega, mentre tant els pares estaven allà al carrer. Quant ens cridaven per anar al llit a descansar ningú protestava i cadascun sent anava a casa seva dient bona nit i fins demà si a Déu li plau. En algunes cases abans d'anar al llit es resava el Rosari, tota la família junts, si en la casa i havia mossos o servei ells també s'hi afegien, tots eren tractats com la mateixa família.
Avui us e explicat el del home del carro del gel, i coses que fèiem la mainada de l'època, potser demà os explicaré un altre cosa d'abans que potser mes d'un de vosaltres no ho ha vist mai.
A sigut un relat històric per en Ferran de Montagut, escriptor narrador y poeta de Girona.

Escrit avui dia 24 de Març del 2005, en el meu estudi el del "MAS EL SOL SOLET" en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya! E-mail: el_primer_creador_de_somnis@msn.com etc.

Comentaris

  • Crónica[Ofensiu]
    DOZOMITETSO | 07-04-2005 | Valoració: 10

    També fas croniques,
    Doncs també m'ha agradata aquesta vessant periodistica

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ferran de Montagut

Ferran de Montagut

742 Relats

281 Comentaris

753873 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Home ben conservat, nascut en una diguem família de la posguerra de la clase mitja, jo vaig cursar el meus primers estudis en el col·legi de LA SALLE, de la població de Premià de Mar (BCN) fill de poetes i concertistes de piano, mai he publicat res, quant dic que no he publicat res vull dir que mai he fet cap llibre, potser no he tingut l'ocasió o no l'he buscat, escric des de l'edat de quinze anys, ja se que faig milers de faltes ortogràfiques, però en el meu temps ningú ens ensenyava a escriure be nostre llengua. Hi avui en dia ja no en tinc cap gana d'aprendre be a escriure, ja hi han correctors en les Editorials per aqueixos casos, amb tal de que os agradi la meva manera d'escriure vull dir el poema novel·la ho el relat, ja em dono per satisfet. Havia publicat poemes i relats i receptes de cuina tant mateix novel·les per a capítols, en un diari d'Argentina en la ciutat de Chascomús en el diari es diu EL IMPARCIAL, i avui encara en tinc, també a la ciutat de Jalpán a Mèxic hi en el diari cultural "SIERRA GORDA" que sols surt els diumenges o festius. Aqui a Catalunya faig critiques en elgun diari de tant en tant. No crec que sia dolent dir que pinto des de l'edat de vuit anys, havent guanyat amb la pintura alguns premis, aquí soc des de fa molt i molt anys fotograf artistic del que tant de la pintura com de les fotos faig exposicions sovint, m'agrada fer treballs manuals, m'encanta cuinar, fer una bona cuina, escric receptes de cuina amb fotografies, es llástima que en aquesta web no les posin dons seria una gran cosa de mes a mes, un apartat de de cuina amb fotos. He guanyat varis premis de receptes de cuina en la web de http:www.joescric.com/ i en alguna emisora de radio local em reciten els meus poemes hi en algunas m'escenifiquen elguns del meus contes. Des de molt jove que em vaig dedicar a l'hosteleria, soc nat un 12 de Gener del 1940; Capricorni per mes dades i m'agrada tot el que faig, en l'actualitat soc divorciat tinc dos nois i una nena casada feliçment, d'ella tinc dos nets nen i nena el meu primer net es diu Nil i sols te tres anys que complirà el 1 d'Octubre 2005, la nena es diu Paula es molt maca com la seva mare la meva estimada filla, es una preciositat, jo des de ja fa uns anys visc en solitari en aquesta preciosa vall dels Pirineus de (Girona) en una casa a quatre vents de nom el "MAS EL SOL SOLET" En ella ens reunim per Nadal el 26 , tots cada any des de en fa molts anys el dia de Sant Esteva per a dinar en família. Aquesta foto que mostro soc jo, d'arrera hi ha una nevada tal com ha de ser, pel lloc que visc. Be dons ara ja sabeu quelcom mes de mi! Una cordial salutació a tots i totes els que em llegiu,
del Ferran de Montagut que es el meu spdònim, ja que en realitat de la vida el meu nom i llinatjes es Ferran Mujal i Naspleda, obstant... (Ferran de Montagut diu que la seva frase inventada per ell es la següent... TAN EN LA CARRETERA COM EN LA VIDA PER MES QUE CORRIS MAI ARRIVES A SER EL PRIMER!)