Records

Recordo quant abans de que hi hagués les neveres elèctriques, hi havien neveres de gel, no fa pas gaires anys d'això, jo aleshores era un jovenet ple d'il·lusions, en que tot just em despertava al mon. Pels carrers del meu poble passava un home arrestant un carro tot ple de barres de gel, escridassava gel, gel... Aleshores les mestresses de les cases quant passava prop de la casa, sortien al carrer amb un cubell, i li deien jo en vull un tros així o mes gran, depenia tot de la butxaca de cadascun, els mes potentats de poble el feien dur per l'home aquell fins dins de la casa, recordo... Que ell agafava una eina de ferro amb forma de ganxo hi enganxava la enorme barra de gel i junt amb un sac se la posava a l'esquena i cap dins la casa del potentat. A les mestresses que sols en volien trossos tallava la barra de gel a base de martell i com una mena d'escarpa amb punxes. Recordo que com que no hi havia aparells de televisió ni tant sols es coneixia el vailets anàvem al d'arrera del home del gel, saltant i jugant; en aquells temps pocs o cap cotxe passava, tot era mes feréstec que ara, pels carrers es veia mainada jugant si eren nens a la baldufa o a canviar cromos o tirar pedres a guerres sens cap malícia, a xapes, a baletes, a guanyar terrenys amb un ganivet o un punxó, recordo... Que es feia al terra com un gran marc si eren dos els que jugaven es partia pel mig en un terreny es posava la A i el altre la E, començava a tirar tres vegades cadascun i el que dels dos jugadors clavava tres vegades seguides al terra era ell el que començava a tirar en el terreny del seu company, cada clavada de gabinet si la fulla quedava inclinada diguem a l'esquerra es feia una ralla amb aquella direcció quant el punxó o el gabinet no es clavava el torn era del altre, i resumint guanyava el que clavava mes vegades i es feia l'amo del terreny contrari. Les nenes jugaven als carrers també o a la corda a saltar i parar, a nines, a pujar com una escala dibuixada al terra a peu coix i la que arribava a dalt crec que guanyava. També es venien contes ja llegits es feien parades d'avant d'una casa i venien els contes a cinc cèntims o menys o es feien intercanvis de joguines o cromos. En aquells anys pels carrers feia goig de sortir, tothom ja esperava l'hora de sortir del col·legi per anar a jugar les nenes soles i els nens sols cadascun sens molestar-se amb les seves coses. Pels carrers no es sentien remors de cotxes, sols es sentien rialles de la mainada. Als vespres desprès del sopar els veïns acostumaven a sortir a prendre la fresca si era a l'estiu i es feien tertúlies xerrant d'allò i deixo, nosaltres els mes joves jugaven a fet i amagar, o ha la gallineta cega, mentre tant els pares estaven allà al carrer. Quant ens cridaven per anar al llit a descansar ningú protestava i cadascun sent anava a casa seva dient bona nit i fins demà si a Déu li plau. En algunes cases abans d'anar al llit es resava el Rosari, tota la família junts, si en la casa i havia mossos o servei ells també s'hi afegien, tots eren tractats com la mateixa família.
Avui us e explicat el del home del carro del gel, i coses que fèiem la mainada de l'època, potser demà os explicaré un altre cosa d'abans que potser mes d'un de vosaltres no ho ha vist mai.
A sigut un relat històric per en Ferran de Montagut, escriptor narrador y poeta de Girona.

Escrit avui dia 24 de Març del 2005, en el meu estudi el del "MAS EL SOL SOLET" en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya! E-mail: el_primer_creador_de_somnis@msn.com etc.