Records

Ens vas deixar, i amb tu va marxar tota la il·lusió del moment, tot sentit de tirar endavant, la força que ens feia continua drets, vivint el dia dia. Era difícil, doncs, continua endavant, seguir vivint la vida, fent-nos, més sovint del que pensàvem, els forts davant d'un món on és tan difícil de mantenir-se en peu. Però pensàvem, o pensava, que al cap del temps això tendia a desaparèixer, s'acabaria substituint per altres fets, altres paraules, altres sentiments. Això no ha estat mai així.
Quatre anys més tard encara estàs present, present en els nostres pensament, present en el fer de cada dia, tu has marcat la meva vida, i la seguiràs marcant fins al final dels meus dies. Però segueixo questionant-me fins on pot arribar a canviar una persona, quin és el límit d'aquest canvi, ja que presento que possiblement aquest límit no està al meu abast. Una por infinita, quedar-te sol en aquest món, tantes preocupacions porten aquest tema que al final la port fa quedar-nos ben sols.