Records

Molt sovint escric el que penso
i de vegades no té sentit,
no em preocupa, em conec,
almenys és el que jo crec.

Escric i escric fins que no aguanto,
fins que el cap em batega en excés,
i quan la mà es nega a obeir-me
em deixo caure en un racó fosc.

Assegut en la penombra
en companyia d’una espelma,
i la flama que tremola
com un dia vas fer tu,
veig com caus entre les fulles
i com crides a ningú
amb paraules sense fita,
amb els plors d’un inconscient.

De vegades no vull veure
i em recullo en mi mateix,
hores, dies sencers a casa
i m’impregno de records.

Penediments que m’obsessionen,
obsessions de les que em penedeixo,
muntanyes de paper que es cremen.
I jo em cremo recordant.

Assegut en la penombra
en companyia d’una espelma,
i la flama que tremola
com un dia vas fer tu,
veig com caus entre les fulles
i com crides a ningú
amb paraules sense fita,
amb els plors d’un inconscient.


(maig 2003)