Cercador
Records que tornen
Un relat de: Daniel Ibáñez Campos- Compartir:
Hui te vist de nou. Trobava a faltar el teu cabell tan ben cuidat, tan ben mimat. Trobava a faltar el teu cabell llarg, llis i castany que dansava al ritme que marcava el feble i fresc vent de llevant que aquesta vesprada bufava.
Hui te vist de nou. Trobava a faltar eixe somriure roig que aquesta vesprada destacava al teu rostre i que ja fa tan de temps que no veig i que, alhora, anhele. Un somriure que no vaig saber aprofitar en el seu moment, si es que en algun instant vaig aconseguir dibuixar-ne un als teus carnosos llavis.
Hui te vist de nou, amb eixa rebeca vaquera i amb eixos pantalons que no aconseguisc recordar ben bé per culpa dels nervis de tornar-te a veure tant de temps després, els mateixos nervis que vaig sentir la primera vegada que vam parlar, la primera vegada que amb les meues mans vaig acaronar els teus pòmuls, el teu cabell i els teus llavis.
De res val lamentar-se ara de totes les errades comeses i de les infinites oportunitats no aprofitades. Després de tant de temps intentant oblidar o almenys intentant no recordar tot allò que vam gaudir els dos junts, hui han tornat a vindre al meu cap tots aquells bons moments ja viscuts, records que han tirat per terra tota la feina d’intentar oblidar tots i cadascun dels minuts amb tu.
Hui te vist de nou. Trobava a faltar eixe somriure roig que aquesta vesprada destacava al teu rostre i que ja fa tan de temps que no veig i que, alhora, anhele. Un somriure que no vaig saber aprofitar en el seu moment, si es que en algun instant vaig aconseguir dibuixar-ne un als teus carnosos llavis.
Hui te vist de nou, amb eixa rebeca vaquera i amb eixos pantalons que no aconseguisc recordar ben bé per culpa dels nervis de tornar-te a veure tant de temps després, els mateixos nervis que vaig sentir la primera vegada que vam parlar, la primera vegada que amb les meues mans vaig acaronar els teus pòmuls, el teu cabell i els teus llavis.
De res val lamentar-se ara de totes les errades comeses i de les infinites oportunitats no aprofitades. Després de tant de temps intentant oblidar o almenys intentant no recordar tot allò que vam gaudir els dos junts, hui han tornat a vindre al meu cap tots aquells bons moments ja viscuts, records que han tirat per terra tota la feina d’intentar oblidar tots i cadascun dels minuts amb tu.
