Records que no puc oblidar..

És quan passa el temps.. que hem pose a recordar, i recorde aquells moments, que sempre he volgut oblidar..
Tot passa quan estic sola..
Tots aquells moments passen pel meu cap, o veig, o sent, o sent com si fora ara, com si m´estiguera passant en aquest moment, intente oblidar-ho, però no puc, cada vegada els records són més forts, i res, res m´ajuda a escapar, tot és fosc, tot és trist, tinc por, tinc por que torne a passar, no trobe la fí, la meua ment m´atrapa, els meus recors m´atordeixen i comence a preguntar-me..
El meu cap es plena de preguntes, i no, no trobe ninguna resposta, no trobe solucions, sols problemes, per més que busque no veig la fí de tot açó..
I és en aquest moment, quan pense que no puc eixir d´aquesta obscuritat, quan em faig gran, quan em faig forta, i afronte tot alló que m´estava aterrant, i m´enfronte als meus records, i pense que ho puc aconseguir, que res em pot fer plorar, i obric els ulls, mire al meu voltant, em trobe sola, però diferent, més gran, més forta, més segura amb mi mateixa, i ixc, ixc d´aquella obscuritat, on res tenia sentit, i torne a ser jo, torne a ser la persona que vullc ser, i ara, ara sols hem queda esperar, esperar a que em tornen els records, esperar que tot torne a començar...