RECORDS I REFLEXIONS

Un relat de: Materile

RECORDS I REFLEXIONS

Avui és un diumenge fred, però brillant i acollidor. El sol somriu i acull la gent gran i els nens que són als jardinets: els vellets asseguts en els bancs que es deixen acariciar per un sol no agressiu, i els nens que juguen tancats en el seu món, desconnectats de l’escola, els deures?, ja vindran després...

La Montse no surt gaire. El fred i la calor s’han convertit en els seus enemics. Moltes de les seves amistats ja no són en aquest món, d’altres exerceixen d’àvies, i són felices perquè tenen amb qui parlar i fer valer la seva autoritat que a poc a poc van perden. També els permet recordar i explicar-los coses, i de les amistats de la seva època, segons l’ edat dels nens; o si tan menuts són, contes que sovint s’inventa perquè ja no se’n recorda de com acaben els tradicionals.

Un dia va voler explicar el de la Caputxeta, als nens, els tenia amb la boca oberta, però quan ja arribava al final va dir: “ I, llavors, l’àvia es va poder escapar, va agafar el seu mòbil i demanà auxili als Mossos d’Esquadra...”. Quan els nens van sentir això del mòbil li van preguntar estranyats: “ja existia el mòbil??”. La bona dona ho va arreglar dient que era una altra Caputxeta, d’un país més avançat.

Ah!!!, el que fan les comunicacions modernes! La Montse no s’avorreix mai. Ella beneeix els temps moderns, no tot, però. Ha fet moltes amistats gràcies al facebook. Sense tenir en compte l’edat. El problema és que com que no veus la persona sempre hi ha el perill que facis amistat amb delinqüents o gent de malviure. Però té la sort d’haver conegut gent molt maca. No importa l’edat. Cal tenir coses que les uneixin.

Té una amiga que es diu Dolors i amb qui té moltes coses en comú, malgrat l’edat. El poble on viu, idíl•lic, és el poble dels seus avantpassats, i no avantpassats. Allà hi té enterrats molts records i una mica de la seva vida. Té tantes ganes de conèixer-la!!!!

La Dolors sempre li diu que hi vagi, que la vol conèixer; ella també ho vol, i quan vingui el bon temps hi anirà per abraçar-la i fer un recorregut pel carrer dels “records”, i passarà pel carrer Perdut, i mirarà cap amunt, el balcó que tantes vegades havia participat de les confidències amb la seva tia, ara ja perduda: quants anys!!

Materile (Maria Teresa Galan)

Comentaris

  • Precios[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 09-12-2016 | Valoració: 10

    Tots tenim records de temps passats. Tu ho expliques tant bé, que sembla estar dins el relat. Enhorabona, es una passada

  • El carrer dels records[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 26-10-2016 | Valoració: 10

    I és que la protagonista té raó i fa bé. Posar-se al dia, també en el conte de la Caputxeta és un gran què. Sense passar-se, però posar-se al dia és molt positiu per les edats avançades. Ara potser caldria que la gent jove fes una passa enrere i es posés al costat de la gent gran. Passat i futur junts fan el present. Una abraçada, Maria Teresa.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: