Records embolicats

Un relat de: natasha

"Què millor per acabar un dia d'escola que portant l'Arnau a la plaça perquè es trobi amb els amics i jugui una estona" va pensar la Joana aquella tarda d'octubre que aprofitant el bon temps i el seu dia de vacances volia veure disfrutar el petit de casa ja que normalment la feina no li ho permetia.
Asseguda en un banc, mentre observava els jocs recordava el munt de tardes que ella i els seus amics hi havien passat tot fent petar la xerrada i comentant els somnis futurs; aquells adolescents que preveien marxar del barri i la ciutat en busca d'una llibertat i d'un món diferent al que havien vist fins ara però que es prometien que en tornar quedarien per fer un cafè i comentar les batalletes viscudes i records dels vells temps. Ara tot era diferent. L'entorn de la plaça havia canviat massa, els edificis quedaven envellits, els arbres per fi complien la funció de fer ombra als vianants, suavitzant així els cruels estius, i l'estructura de cordes i fusta ara n'era una de moderna de plàstic. D'aquells joves poc en quedava ja. Havia perdut el contacte amb gairebé tots, tan sols un parell de cops a l'any parlava amb la Muntsa, que vivia a França fent de traductora i que quan visitava els pares no dubtava trucar-li per trobar-se a la granja de sempre. Qui tampoc havia fet realitat aquells somnis convertits en paraules era ella (la Joana), treballava d'allò que de jove s'havia preparat però no a la ciutat que havia ocupat tants pensaments, s'havia quedat al barri de sempre, aquell que la veié créixer. Ara la seva vida l'ocupaven únicament l'Arnau, l'Iñaki (la seva parella, un informàtic madrileny), el laboratori on treballava i la hipoteca. Els dies es feien curts i els hobbies quedaven guardats al calaix juntament amb tants escrits i fotografies...
De sobte el petit la va fer tornar a la realitat de la qual s'havia esvaït uns moments. Li venia a ensenyar la llaminadura que li havia donat la seva amiga Marta, una nena inquieta i d'un somriure esplèndit que de seguida se'n tornà als jocs infantils darrera de l'Arnau que arrencava a còrrer. Aquella nena... tenia quelcom que li resultava proper. Quan va sentir que una veu masculina la cridava per anar-se'n cap a casa va parar-hi atenció. Aquell home d'ulls profunds i pell fosca li recordava a algú, quina sensació més extranya! tots dos es van mirar uns segons, però no els suficients per tornar-li a la memòria qui era ni de què el coneixia, de totes maneres estava convençuda que hi havia parlat, però on? quan?
Començava a fosquejar i l'Arnau, cansat, va demanar-li per marxar. De camí a casa se la va mirar i li va dir: "Mama en Jaume m'ha dit que el temps no passa per tu, però no ho entenc, si tu no el coneixes!!"
La Joana es va mirar al seu fill i va somriure. Ara sabia qui era! Un dels vells companys que la feien petar en aquella plaça sota la farola al so del rock, dels que més aclamava la llibertat d'una ciutat forana i que també havia fet niu al barri de sempre, allà on els records no s'esborren i on quedarà grabat en la ment de tots algun instant compartit, el primet amor, el primer desengany, la primera borratxera, la solitud d'un mal dia... el fer-se gran,

"Abraça la mama Arnau" (una llagrima regalima galta avall).

Comentaris

  • Un relat precios[Ofensiu]
    Bianca | 24-05-2007 | Valoració: 10

    Un relat precios amiga meva.
    Ahir quan m'en vas parlar per telefon em va encuriosir molt aixi que no he pogut estar de buscar-lo i llegir-lo i em sembla molt bell , molt tendre.
    Els records... Petits tresors que guardem les persones moltes vegades oblidats i que de sobte pel més simple motiu retornen a la nostra ment i ens fan reviure els bons moments del passat aconseguint aixi treure un somriure dels nostres llavis.
    Una abraçada reina.
    Si em necessites ja saps on soc , per tu sempre tindre un segon del meu temps.

  • els arbres[Ofensiu]
    fill de les ombres | 16-02-2007 | Valoració: 10

    han crescut i per fi fan ombra... a voltes sobre els meus propis somnis, aquells que sols he explicat al vent que corre foll per tocar tots els meus horitzons, de dins i de fora.

    ... jo també he somiat marxar lluny per "VIURE", i ara que ho he fet, a voltes no sé si m'ha sortit a compte... però abans de tornar a casa, estic segur que passaré una temporada per la teva ciutat, i qui sap, potser el teu barri. (girona... quins records encara per viure!)

    encantat de conèixer-te i agraït pel teu comentari...

    fins ben aviat!
    petons

    aloisioxispin@hotmail.com
    www.enrenou.com

  • La melancolía...[Ofensiu]
    Arbequina | 11-02-2007

    que desprèn aquest relat, amb un seguit de detalls tan ben triats, m'ha encisat. El quadre general del relat queda molt ben dibuixat. També m'ha encantat que la història no hi fos, que la condensessis en una llàgrima: perfecte!
    Sols que crec que has puntuat massa poc. Sols li veig aquesta pega.

    Una forta abraçada.

    Arbequina.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de natasha

natasha

65 Relats

274 Comentaris

82767 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Vaig néixer una matinada d'agost del 1988 a la ciutat dels quatre rius (Girona).
Química professionalment parlant trobo en les lletres el meu millor refugi, on plasmar sensacions, desfogar-me durant un mal dia o volar pels núvols... escriure s'ha converit en una forma de deixar anar allò que penso però que no dic.
El meu camí seria més feixuc sense els amics i la família.
Gaudeixo amb una bona musica, un bon llibre, una conversa, el bàsquet o amb la simple tranquil·litat davant del mar.

si teniu alguna cosa a dir: judithgirona@hotmail.com

*tot comentari o crítica serà benvingut